dijous, 17 de novembre del 2011

Escultors

En Plutone Jacometti (República Italiana) i na Lune Messelier-Lefranc (República Francesa), amb 41 i 32 anys respectivament, són els responsables del Taller d'Escultura Demeterenca.
Ambdós semblen més joves del que són. Després de les presentacions em conviden a seure en un còmode banc de pedra blava amb bonics baixos relleus d'insectes terrícoles.

-És part de la col·lecció "Fauna de la Mare Terra". La vam començar a crear només arribar, quan ens van proveïr de blocs de pedra demeterenca. -Explica en Plutone.
-És un banc preciós. Quina mena de pedra és?
-És una mena de marbre blavós que només es troba a determinats nivells del subsòl. Aquest prové d'un penya-segat, a cincuanta quilòmetres de la colònia. Evidentment, no vam poder triar el tipus de material, ja que no podem sortir a l'exterior. De les extraccions s'encarreguen els geòlegs de l'Aliança. Ens va satisfer molt la seva elecció. La textura i el color són agradables, i és magnífic per esculpir.
-La idea de fer una col·lecció inspirada en la fauna terrícola sorgí a Demèter?
-No, en realitat és un projecte pensat per un dissenyador urbà de la Fundació Alfa Humanis.-respon la Lune. -Aquí gairebé tot està predefinit. Ens han donat unes directrius i tots les hem de seguir fil per randa per que la colònia avançi en bona direcció. Les obres visuals influeixen en l'estat anímic de les persones, i la Fundació escollí els projectes que considerà adients. Quan ens traslladem a l'exterior podrem tornar a esculpir lliurement.
-Així doncs, si ho he entés bé, el que feu aqui és manipular les roques al gust de la Fundació, seguir esquemes predeterminats que no surten de vosaltres sino de la ment d'una mena de decorador urbà.

Els escultors es miren amb ressignació.
-Ara per ara, sí. -responen alhora. Aquesta sobtada casualitat els provoca una rialla i intercanvien una mirada de complicitat.

-Dieu que hi ha un dissenyador urbà darrera de cada obra que hi ha en aquest taller. Això vol dir que aquest banc serà part del mobiliari urbà de la nova ciutat?
-Exacte. Estàs asseguda en un dels bancs del passeig principal que travessarà la nova urb.
-És un honor estrenar-lo.-dic, somrient. -Expliqueu-me la vostra història. Com vau ser seleccionats per Demèter? Vau haver de superar una mena de procés de selecció?

Es miren de reüll i a la Lune se li il·lumina la cara. Té una fesomia dolça i fràgil, i els ulls li brillen molt.
-En un principi no ens vam presentar per ser escultors, tot i que ambdós som artistes de renom. -Somriu amb timidesa, i sa resposta m'intriga.
-I doncs?
-Ens vam presentar per la selecció de parelles fèrtils.-diu, tocant-se la panxa amb gest tendre.

Això em sobta una mica. La resta de parelles seleccionades són molt més joves, gairebé adolescents, destinats a ser mà d'obra i a engendrar fills sans.

-Ens van rebutjar per l'edat, però quan van constatar que podiem ser útils per la colònia, van accedir a fer-nos les proves de fertilitat. Van ser favorables, i vam passar al següent nivell de la selecció. Volien aprofitar el nostre talent i vam ser nomenats responsables d'aquest Centre d'Art juntament amb altres artistes d'altres gèneres. -Explica en Plutone.
-Bé, tornant al tema que ens ocupa, el taller d'escultura.-Dic, abans que comenci a esplaiar-se amb afalacs cap a la Fundació, com han fet tots els entrevistats. -He llegit que esculpir ja no és un procés totalment manual.
-Cert. Tenim uns robots que ens ajuden a modelar la pedra. Ens estalvien molta feina i el resultat és més eficient. Una màquina mai s'equivoca, mai bada ni dubta. A mi em pot tremolar la mà a causa del cansament, i aquesta tremolor pot esquerdar una peça sencera. Un robot pot estar tot el temps del món donant forma a la roca més dura, i quedarà impecable. -diu ell.
-Si un robot pot fer-ho millor que un artista humà...no temeu quedar-vos sense feina?
-La imperfecció humana és el que ens fa diferents de les màquines.-respon l'escultora.- La perfecció absoluta no existeix perque és un concepte variable segons qui l'evalui. L'autèntica bellesa de l'art resideix en el sentiment que l'artista vessa sobre l'obra quan l'està creant. Només les persones podem emocionar-nos davant les nostres creacions, com els pares quan veuen nèixer els fills.

La dona torna a acaronar-se el ventre, que és totalment pla. Dubto que estigui embarassada, encara queda més d'un any pel trasllat a la ciutat. Tot just acaben de començar les obres de construcció, i fins que no s'edifiqui l'hospital, no està permés començar a engendrar.

-Així, els robots, quin percentatge de feina fan? Imagino que se'ls han facilitat per que enllesteixin el mobiliari urbà el més aviat possible.
-Un cincuanta per cent. Els hi donem un patró a seguir i els anem supervisant. Sovint treballem alhora. Ara mateix tenim unes estatues a mitges. Vols veure'ns esculpir?
-És clar, serà molt interessant!
Segueixo la dona per una galeria plena de blocs de pedra blava coberts amb llençols blancs, amb tota mena d'estris i rampoines escampats pel terra. La Lune em mostra una escultura d'inefable bellesa, amb infinitat de detalls. Es tracta d'un grup de dones representades com divinitats, alçant-se des d'una base enrunada. Simbolitza la capacitat de superació de l'ésser humà. De les runes d'un vell món ressorgeix l'humà, convertit en Déu. En aquest cas, deesses.

És una meravella, un regal a la vista. Mentre la artista treballa la pedra, faig que el bot-càmera s'elevi al sostre i capturi imatges des de diferents angles. Els robots interactuen entre ells i amb la seva mestressa en perfecta harmonia. L'escultora sent autèntica passió per la seva vocació. Desprén entusiasme amb cada cop de martellet al cisell, i s'abstreu amb tanta dedicació que s'oblida de la meva presència. La deixo sola i torno al taller, on trobo en Plutone dret davant un gran ordinador. Davant d'ell hi ha una gran escultura, i l'està tallant amb un sistema mecanitzat de modelatge d'elements sòlids.

-Quin colós! -exclamo, en veure la figura titànica.
-Sí, ja ho pots ben dir. Sort d'aquesta màquina. M'ha estalviat muntar les bastides.
-On anirà a parar aquesta estatua?
-És el monument que presidirà la seu colonial, al nou emplaçament de la Casa de Demèter a la ciutat exterior. És l'obra més important que ens ha encarregat la Fundació Alfa Humanis. I el marbre emprat és de la Terra.  Així serà una obra única a tot el planeta. Quan els demeterencs la contemplin, recordaràn que provenen del mateix lloc que ella.

-És espectacular!

L'escultura és una dona amb el tors nu, una antiga forma de representar la llibertat. Per la seva mida, intueixo que es tracta d'una divinitat. L'estil clàssic del seu pentinat evidencia que és una deessa mitològica. És Demèter.

Deixo en Plutone Jacometti i la Lune Messelier-Lefranc treballant en les seves obres d'art. Apago el bot-càmera i marxo cap al Cinc. L'entrevista m'ha agradat molt. Veure tanta bellesa plasmada a les pedres m'ha fet pensar que fins i tot la cosa més inexpressiva pot esdevenir una joia pels sentits. Només es necessita una bona dosi de sensibilitat i inspiració. Virtuts humanes que a mi no em manquen. M'estarrufo, orgullosa de la meva espècie. I ara també, de la meva llar, Demèter.

7 comentaris:

  1. Hola Ona,

    Acabo de descobrir el teu bloc. M'hi he subscrit perquè m'ha semblat interessant. Tot i que no he acabat d'entendre si les diferents entrades s'han de llegir en algun ordre, si hi ha històries que comencen i acaben al cap d'uns quants posts o què.

    No sóc qui per donar-te consells però jo aprofitaria l'espai lateral del bloc per orientar una mica el lector respecte al format, explicant totes aquestes coses.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel consell! L'aplicaré.
    Doncs el primer capítol és el més antic, i va per ordre cronològic, per tant,la història comença al 2010/octubre 2011, i el darrer capítol escrit és el que vegis més recent. Mercés per subscriure't! Quants més llegeixen l'Ona, més em motivo per continuar-la. :)

    ResponElimina
  3. Totes les imatges q vas enllaçant estan descarregades d'internet, o alguna s'ha fet especialment pel bloc?!
    Ho dic pq la de la Lune escolpint, sembla talment que hagués estat creada per acabar en aquesta pàgina!
    Molt bon gust a l'hora de seleccionar les matges! :P

    ResponElimina
  4. Totes són d'internet, gran part d'elles de DeviantArt. Moltes m'inspiren per fer nous capítols, i d'aquí que algunes semblin fetes expressament per l'Ona. Quan vaig veure aquestes imatges d'escultures-cifi em van venir ganes de descriure-les en algun capítol, i aquest va ser el resultat. Així doncs, part de la màgia d'alguns capítols de l'Ona, té a veure amb l'encís que ha provocat en mi alguna il·lustració. Tant de bo sapigués dibuixar com aquests artistes, per poder il·lustrar l'Ona tal com la imagino! :D

    ResponElimina
  5. Quina bona idea això de buscar la inspiració al DevianArt! Hi han imatges realment bones! Ho tindré present!!! XD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha imatges... volia dir! (escriure ràpid a vegades traeix!!) jajaja

      Elimina
    2. Hahaha, tranquil, a l'Ona també se m'escapen moltes faltes, encara que rellegeixi abans de penjar cada capítol. :P

      Elimina