dimecres, 23 de novembre de 2011

Les cartes

No ho he comentat a ningú, allò de la intrusió. Em sento observada, i ara en tinc la certesa, algú em vigila des d'algun racó de la colònia. No vull amargar-me, pensant que hi ha un dement obsessionat amb mi. Potser quan aconsegueixi esbrinar qui és, entendré el sentit de tot això. Ara per ara, intento fer la meva vida, com si res hagués passat.

He acabat de llegir totes les cartes de la lleidatana. N'hi havien tantes que m'ha portat varis dies enllestir la lectura. Havia començat per la darrera, però hauria d'haver començat per la primera. M'he adonat d'això en llegir alguns fragments de quan les amigues de correspondència eren joves i s'estaven coneixent.
L'Alba era una somiadora, desitjava viatjar a l'espai, i estava enamorada de la Lluna. Les primeres cartes que escrigué a ma rebesàvia, deien així:
"L'amor a l'espai em té boja, sóc d'aquelles noies que en ple estiu s'estiren a l'herba i es queden mirant al cel embadalides. Li tinc un amor especial a la Lluna, i és que tot va començar quan un dia a l'escola ens van fer una pregunta: "On t'agradaria anar de viatge?" I jo vaig dir: "A la Lluna." Primer ho deia per dir, però ara és diferent. La Lluna és el meu cor. Vull anar a la Lluna, a l'Univers. Crec que hi ha vida en altres planetes, nosaltres estem a la via làctia, i si de nou planetes, a un hi ha vida, per que a les milions de galàxies que hi ha milions de planetes no n'hi pot haver, que hi hagi vida com a la Terra? Diuen que l'espai és infinit, però no ho és, hi ha un moment en que s'acaben les estrelles i és una foscor infinita. L'Espai, la Lluna, l'Univers... això per mi és... no sé com explicar-t'ho, això. Em fa sentir feliç...Voldria estudiar una carrera, Astronomia, però cal molt per arribar-hi, física, matemàtiques...Quan mon home em va regalar el telescopi, vaig riure i plorar alhora, d'alegria."

Crec que és per aqui per on he de començar a buscar. Si els descendents de la lleidatana encara conserven les cartes de la barcelonina, potser trobi el que estic cercant.  De moment, he demanat als meus pares que comprovin l'adreça de les cartes, per si encara hi viu la mateixa familia, i que m'enviin les fotos de l'any 2010. Aquell any, segons els diaris, la rebesàvia va passar uns dies amb l'Alba. Si la seva amiga de joventut apareix a les fotos de l'enterrament de les càpsules al bosc, hauré avançat en bona direcció.

2 comentaris:

  1. Estic intrigada per saber qui són i quants són aquests descendents..... ^^

    ResponElimina
  2. D'aqui a poc, nou capítol sobre els avantpassats... ;)

    ResponElimina