Ona Gal·làctica

El meu article no resultà satisfactori per la Fundació. Em digueren que havia de ser més generosa amb els afalacs cap Alfa Humanis. Ja m'imaginava que la meva tasca serviria més per promocionar els seus projectes que per informar les persones. I jo que somiava amb ser com la reportera de "Life in Colonies" de l'Universal Geographic...
Vaig reenviar l'article canviant una mica els continguts per fer-ho més agradós als meus caps. És ben cert allò de "Qui paga, mana". Però també hi van trobar mancances. Volien articles sucosos, personals, que fessin desitjar viure la meva aventura a qualsevol que els llegís.

Els he enviat alguns fragments del meu diari de viatge i sembla que això era el que buscaven. No m'agrada compartir la meva intimitat amb la resta de la humanitat, però m'ha afalagat molt la proposta que m'han fet.

 A partir d'ara, la meva tasca no consistirà sols en redactar articles i fer fotografies oculars. Podré disposar d'un bot-càmera de l'Argonauta (una mena de robot levitador que grava imatges seguint els patrons que li ordena el propietari telepàticament) i amb ell viatjaré per la colònia fent documentals com els de "Life in Colonies". La meva veu en off recitarà alguns paràgrafs del meu diari de viatge com a introducció a cada capítol.


El nom amb que signava els meus escrits del diari personal els hi sembla adient com a títol dels reportatges. He hagut de signar un document de cessió de drets d'imatge i privacitat per poder exercir la nova tasca. Però ara mateix estic contenta. És més del que havia somiat.
Els meus propis documentals, amb mi mateixa com a representant d'Alfa Humanis a la seva nova colònia.
Ona Gal·làctica comença ara i aqui.