dimarts, 1 de novembre de 2011

El bagul

Extranet és desmesuradament potent. Fins on arribarà la seva senyal? Potser és cert que no té límits. M'ha sorprés comprovar que podia accedir a la xarxa i més encara quan he vist  un missatge de la meva familia a la bústia de veu. S'escoltaven els miols de la meva gateta de fons, mentre els pares i l'àvia m'enviaven records i em desitjaven sort. Els miols planyívols de la Gaia m'han corprés i m'ha envait la melangia. He sentit coïssor als ulls i m'ha rodolat una llàgrima que s'ha fos amb el líquid amniòtic. He tractat de desfer-me de la malenconia pensant en la informació que m'ha enviat la meva familia. Els hi havia demanat una llista dels objectes que hi havia dins el bagul de la rebesàvia. Si cap dels meus avantpassats ha tret mai cap dels components originals del bagul, potser encara podré trobar la càpsula del temps que resta per descobrir.  La clau està al bagul, segons l'últim diari. Si no hi ha cap pista a la fusta, no hi ha cap fals fons, cap senyal enlloc...potser la pista està en els objectes que componen la col·lecció de records que ens deixà d'herència.

El gegantí bagul contenia antics cedés i devedés que ja no es poden utilitzar i que per sort vam emmagatzemar al disc dur familiar abans que es deterioressin del tot. Llibres polsegossos de diverses temàtiques. Amulets de fusta corcada i de resina. Retalls de tela arnada, amb restes de serigrafia esquerdada. Cinturons de punxes i polseres amb reblons. La rebesàvia havia sigut punk. Encara n'hi han. És un moviment que no ha mort mai, només s'ha diversificat, doncs sempre hi ha raons per protestar, i l'estètica continúa sent tan agressiva com al segle XX.
Ben conservada en una caixa de vímet, romania una estelada dins una funda de plàstic, amb un brodat amb la data del dia que es va hissar per última vegada, el dia que Catalunya va ser proclamada Estat Independent. També hi havia una senyera descolorida, amb una altra inscripció, del dia que Catalunya fou declarada País membre de la Unió Europea. Dins una capseta blava amb la il·lustració d'un mussol, hi havia daus de colors. I un dels saquets de tela també tenia un mussol platejat i petites petxines. Dins un cofre de fusta i cuir es conservaven un munt de plomes de moltes espècies d'aus i alguns òssos d'animals, un crani de gat, una mandíbula d'esquirol, un esquelet de serp, un cap de rata... Tenia estranyes aficions, la rebesàvia.
També hi havia un herbari, una llibreta amb flors esclafades a cada pàgina, que ja gairebé no es distingien del paper, malmeses pel temps. Hi havia uns quants flascons amb sorra de diferents llocs, i una capsa de sabates amb pedres volcàniques.
Hi havia ninos, miniatures d'éssers fantàstics pintats a mà, i dibuixos, i cartes d'un joc anomenat Magic. També hi havia centenars de cartes d'una amiga lleidatana. I fotos imprimides en paper de quan encara existia allò dels carrets i el revelatge. I els diaris...
N'hi havien molts i molt diferents. Els primers eren infantils, amb les tapes de color rosa i la lletra inconfusible d'una nena que no fa gaire que començà a escriure. La caligrafia va millorant als següents diaris, fins que desapareixen els gargots i es transformen en línies rectes i polides. Les tapes d'aquests diaris ja no són infantils. I a partir de l'adolescència els diaris són tots bells, de tapa dura i filigranes. N'hi ha uns quants que paga la pena veure'ls, com el diari negre amb baixrelleus wiccans o el diari turc entapissat.

Encara hi havia més components detallats a la llista, però cap d'ells sembla delatar l'existència d'una càpsula amagada.

M'he exprimit el cervell intentant lligar la informació rebuda. RES. On pot ser la pista? Només em queda una cosa per analitzar. Els cedés i devedés. De petita els havia mirat directament del disc dur familiar instal·lat a la saleta d'oci. No recordo cap detall que sembli una evidència de l'existència de la càpsula del temps. Però qui sap si la solució al misteri justament es troba allà...

He tramès un nou missatge de veu cap a la meva familia, a través d'Extranet.
-" Aviat estaré a terra ferma. No us amoineu per mi, tot va bé. Sospito que la pista que cerco està al disc dur. Envieu-me les imatges digitalitzades de l'últim any de vida de la rebesàvia. Us estimo. Una forta abraçada a tots."

Connecto el xat de veu virtual abans de la nova inducció a la son, per xerrar amb els passatgers del meu voltant. Havia fet un amic, en Píter, però n'he de fer més. Al cap i a la fi, els meus companys de Sala de Càpsules seran els meus veïns a la nova colònia. I en Píter només serà un record del meu primer viatge espacial, un rostre amable que amb els anys potser acabaré oblidant.

9 comentaris:

  1. Oixxxx!!! La història comença a prendre forma i ja m'hi tens ben enganxada. I més si a sobre sé que conec a aquesta revesàvia que havia estat punk. ;P
    Qui sap si la pista no està a les cartes d'aquesta amiga teva lleidatana!
    Salut i petonets!!!

    ResponElimina
  2. Hum...Qui sap?? L'Ona continuarà investigant fins que esbrini on és el que busca... I potser haurà de remoure cel i muntanya, mar i plana... :P
    Espero que t'agradi i gaudeixis de la història. Jo confesso que hi estic enganxada (modèstia apart). Tot el dia tinc ganes d'escriure capítols nous! :D Però fa temps que he abandonat el meu diari...se m'acumula més feina encara. :( Bé, Salut i moooolts petonets!

    ResponElimina
  3. Quin greu que s’hagi d’acomiadar d’en Píter… potser l’Ona el torna a veure, no? Tot i que amb tants altres passatgers, segur que pot fer altres bons amics!
    (et contesto als altres posts aquí, jeje; la cançó m’agrada tot i que si t’he de ser sincera, no la coneixia i al videojoc no hi he jugat mai!! I això que escric bé… és relatiu, m’encanta fer-ho però la meva imaginació i inspiració estan de vaga; per això no he començat mai el blog, perquè em sabria greu deixar-lo abandonat quan la inspiració m’abandoni…! Potser més endavant)

    ResponElimina
  4. Per cert, no tens l'opció de seguir el blog activada, oi? és que no ho he trobat.. jeje

    ResponElimina
  5. Mass Effect em va marcar molt i moltes dades de l'Ona estàn basades en sa història, com la cronologia, l'Aliança, les omnieines...Segur que t'agradaria. També hi ha novel·les. ;)
    Entenc molt bé ta por a abandonar el bloc per vaga de la imaginació... Si et fixes, jo vaig obrir el bloc al 2010, però fins fa pocs mesos no m'hi vaig posar de debò. Va ser un rampell, i ara ja no tinc aturador. Només has d'esperar que neixi l'espurna de l'inspiració i ja no podràs parar. ;)
    Em sembla que ja he activat les opcions de seguiment, a la dreta. Saluuut!

    ResponElimina
  6. Doncs potser hi jugo! intentaré trobar-lo i ja et diré, em farà gràcia veure similituds entre la teva història i el joc!
    Sí que m'hi vaig fixar i de fet, t'ho anava a preguntar, que com era que l'havies interromput! Quan trobi una bona història per tirar endavant, m'hi posaré :)
    Gràcies per activar-les! així quan t'atrapi, m'avisarà al correu quan hagis penjat coses noves! jeje
    Una abraçada i salut!

    ResponElimina
  7. Pensa que la història de l'Ona és uns anys abans dels esdeveniments de Mass Effect. ;)
    Vaig interrompre el bloc només encetar-ho perque no m'hi veia capacitada per fer una bona història. Però fa poc em va arribar la inspiració. :)
    Una abraçada! I bones festes. :)

    ResponElimina
  8. dono les gràcies a que t'hagi arribat, una història molt entretinguda :) i bona!

    ResponElimina