diumenge, 20 de novembre de 2011

Incògnites

M'he adonat d'una dada molt important, examinant de nou les fotografies de la rebesàvia. Volia saber on pertanyia aquell racó de bosc on són enterrades les càpsules del temps. Com que la vegetació tardorenca era fàcil d'identificar, vaig cercar a l'antic atlas natural tots els boscos de fulla caduca que hi havien a Catalunya a l'any 2070. En vaig trobar uns quants que apareixien als diaris de l'avantpassada, però no hi havia cap detall que em digués quin n'era el definitiu. Tot indicava que havia de ser un indret especial per ella. Però tots els boscos eren màgics als seus ulls. Estimava cada arbre i cada pedra, cada ànima i cada riera.
Com que per aquesta via no trobava cap dada important, he tornat a canviar de rumb a la investigació, i m'he centrat en l'altre element de les fotografies. La gent.
A les imatges apareixen tot de vellets acompanyant als meus rebesavis.  Tots ells són morts. Però tindràn descendents. Potser també van deixar diaris, o els van donar les coordenades exactes als seus fills i nets. Ells també desitjaven amagar quelcom sota terra, però potser no van dificultar tant la troballa als seus hereus. Així doncs, he de començar de bell nou. Regelliré els diaris i apuntaré cada nom que sembli important a la vida dels rebesavis, cada amistat de la seva edat que figuri en les seves trobades i excursions. També miraré de nou totes les fotos de la rebesàvia, des de jove. Compararé les fesomies. Potser aquells vellets i velletes eren amics de tota la vida. I les cartes.
Les he deixat de banda tot aquest temps, però potser contenen alguna informació que he passat per alt.

Per que m'obsessiono tant per trobar una càpsula que potser ja no existeix? Qui sap si aquell bosc va ser recalificat com a zona urbanitzable? Potser el secret de la meva rebesàvia va acabar en un abocador, o s'ha rovellat i descompost. Potser algun animal el va desenterrar i el va trobar algú que el conserva com una andromina sense valor, en una capsa de cartró als prestatges d'un garatge. Però potser algun dels vellets ho va explicar als fills. I potser els fills van anar a cercar les càpsules. I si fos així, no hauria de buscar el bosc, sino els besnets d'aquells avis.

El que sé, és que el secret devia ser molt important. He buscat dades a Extranet sobre la seva vida i sobre la seva mort. Documents post mortem, alguna factura de les funeràries, alguna esquela amb el seu nom. Res. La rebesàvia es va fondre. Va desaparèixer de sobte de tots els registres civils i no consta en cap cementiri. No se la va incinerar en cap Tanatori. La meva familia no recorda res que em pugui ajudar. Només saben que no va deixar testament. Va donar totes les seves propietats als fills en vida, amb la condició que mai la fessin fora de la seva pròpia llar mentre fos viva. Així consta al registre de propietat i als títols de propietat que tenen els meus pares en una caixa forta. 

Que li devia passar? També he buscat el rebesavi. El mateix buit a la xarxa. Una altra incògnita per resoldre. I curiosament no estan a cap llista de desapareguts. Els seus familiars no en van denunciar la desaparició a la policia. Tot és massa estrany. I com més difícil és d'entendre-ho, més ganes tinc de seguir buscant les respostes. Començaré per les cartes. No les tinc digitalitzades al disc dur, hauré de demanar-les als pares. Obro la connexió amb la Terra i els envio un missatge de veu.

"Hola, pares! Com va tot? Jo estic bé. Intentaré connectar amb vosaltres més tard. No sé quina hora és ara mateix a la Terra. Podrieu enviar-me les cartes que rebia la rebesàvia? Només tinc els diaris i les imatges de l'any 2074. Una abraçada a tots. Us estimo i us trobo a faltar!"

Tanco la connexió quan sona la senyal de "Rebut".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada