Al calendari de la Terra, avui és dimarts. És l'onzé dia de presència humana a Demèter, sense comptar els pocs dies que va durar la paraterraformació i construcció de la colònia. És curiós com la humanitat ha integrat elements còsmics a la seva vida quotidiana des de temps immemorials. Els nostres dies s'anomenen com els planetes que es veien més fàcilment des de la Terra. Alfa Humanis pretén reinstaurar els noms llatins (dies lúnae, dies martis, dies mercurii, dies iovis, dies veneris, dies saturni, dies solis) que s'empraven a l'antiguitat per anomenar els dies, i el calendari digital de cada habitacle funciona amb aquests noms. En comptes de Dimarts, ara som a Dies Martis. Ja són ganes d'allargar les paraules! Suposo que volen marcar la diferència, però no hauriem d'oblidar d'on venim. Tornar enrera en el llenguatge em sembla contradictori amb l'anhel de progrés de la Fundació. Però em sembla que no quallarà, després de tants segles emprant el mode abreujat.
Avui tinc una cita al Centre d'Art. Entrevistaré els responsables d'embellir els carrers de Demèter un cop es construeixi la ciutat fora la cúpula. He quedat amb ells al taller d'escultura. Encara tinc una hora per endavant i aprofito per escriure i endreçar pensaments. No he tornat a rebre cap avís anònim. Però ara sempre em sento observada. Sé que és una paranoia meva, que ningú m'està perseguint ni espiant, però no puc evitar veure moviments a qualsevol ombra o cantonada. Tot són imaginacions meves, i m'espanta més la por que tinc que no pas la realitat. Crec que demanaré hora amb el psicòleg. No vull acabar sent una psicòtica agorafòbica.
Repasso les preguntes que tinc preparades per l'entrevista i comprovo que les bateries del bot-càmera estàn carregades. No m'entretinc més. Marxo cap a la Casa de Demèter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada