dilluns, 21 de novembre de 2011

Base Científica

Per fi vaig rebre un permís per accedir a la base científica de l'Aliança. El pavelló era just darrera dels jardins, a tocar dels hivernacles. Més enllà d'ell només hi havia la cúpula, i muntanyes rocoses cobertes de molsa gegantina. El responsable de la base era el Doctor Pavlichenko, que em va rebre amb efusivitat, com si fossim vells coneguts que es retroben per casualitat. Segurament si el bot-càmera no hi hagués estat gravant, no s'hagués mostrat tan simpàtic. Aquella actitut teatral em va sobtar molt, i vaig suposar que volia fer bona impressió als terrícoles i als seus caps de l'Aliança. Però no li esqueia el paper, sobreactuava massa i es notava que tenia el guió preparat. Cada paraula havia estat calculada, si més no així m'ho semblà durant uns minuts. Al cap d'una estona ja no semblava tan fals,  es relaxà i actuà amb naturalitat. Qui sap si realment era la seva autèntica conducta. No seria el primer bipolar egocèntric que havia conegut.
No volia prejutjar-lo, però hi havia quelcom en aquell home que no m'agradava. Devia rondar els cincuanta anys i les seves faccions eren clarament caucàsiques. Duia una bata blanca amb el logo de l'Aliança brodat a la butxaca del pit. Parlava l'anglès amb un deix rústec, malgrat els seus intents per camuflar l'accent rus. Tothom a la colònia sap parlar anglès, ja que és la llengua vehicular a Demèter. Al principi es va suggerir l'Esperanto, ja que a les colònies s'hi barrejaven moltes cultures en molt poc espai, i era injust i discriminatori triar-ne només una d'elles. Però la majoria de la gent havia estudiat anglès i havien fet les proves de selecció en aquell idioma. Finalment es rebutjà la proposta esperantista i s'aprovà l'ús de la llengua majoritària. Més tard és comprovà que les llengües evolucionaven soles. La barreja de tants llenguatges en un lloc aillat acabaven creant dialectes que esdevenien idiomes propis de l'indret, com és el cas de Mart, on l'anglès i el xinés eren les parles habituals i al cap de pocs anys de conviure junts era difícil entendre els colons, que anomenaven sa llenguatge "Xin-glès". Els filòlegs van assegurar que era un llenguatge molt més ric en matissos que qualsevol de les anteriors llengües per separat.
A Demèter no crec que pugui succeir, ja que hi ha molta varietat de cultures i cap és majoritària.
Laboratori i cambra de classificació d'espècies
Vam començar l'entrevista al despatx del doctor. Era una sala petita amb un munt de diplomes hologràfics superposats a les parets. Vaig enviar el bot-càmera a prendre imatges dels diplomes certificats de l'amfitrió. Mentrestant, en Pavlichenko s'esplaiava donant-me les dades de la població científica. Eren trenta científics a la base interior, i deu a la base exterior de meteorologia, més enllà de les muntanyes. Tots estaven especialitzats en alguna branca concreta de la ciència. En Pavlichenko era planetòleg, i la seva especialitat eren els móns jardí, com el nostre planeta. A continuació  em va mostrar les cambres dels científics. Vivien allà dins i tenien tot ho necessari per autogestionar-se en cas d'aïllament per una quarantena. Això no significava que no fessin vida fora. Sovint anaven a la Casa de Demèter i es relacionaven amb els colons. Vivien al pavelló científic per comoditat. Cada vegada que algú entrava o sortia de la base, havia de ser descontaminat a una cambra hermètica, i no era una sensació agradable. M'ho havien fet a l'arribada i des d'ençà que em sentia fastiguejada. M'havien gasat amb tota mena de vapors estranys, i quan marxès m'ho tornarien a fer.
No vaig veure res destacable a les habitacions compartides, excepte un pòster de la Terra que deia: " Viure a la Terra és car, però això inclou un viatge al voltant del sol cada any. " Em va fer gràcia tornar a veure aquell cartell i la dita anònima. Era el mateix pòster que tenia un dels meus ex a la seva habitació.

Vam enfilar un passadís que conduia a un ascensor. Vam baixar al nivell inferior, on hi havien els laboratoris. El doctor em va anar explicant les petites descobertes que havien fet des de l'arribada. Sobretot s'havien examinat mostres vegetals i minerals. S'havien analitzat  tubercles i fruites autòctones per fer-ne un estudi de la seva comestibilitat i capacitats medicinals, però era una recerca lenta i requeria molta experimentació abans de poder assegurar que eren innòcues per a la població.
Uns quants científics potinejaven una substància enganxifosa dins una cambra hermètica, protegits per màscares i vestits anticontaminació. Uns altres els observaven i prenien notes des de fora. D'altres miraven a través de microscopis i descrivien el que veien a algú que prenia apunts al seu costat. En Pavlichenko m'oferí fer una ullada pel microscopi desocupat més proper. Hi havia un insecte semblant a una mosca amb escates reptilianes diminutes. El doctor em digué que moltes espècies del planeta estaven estretament lligades als ecosistemes aqüàtics. Li vaig dir que m'interessaven molt les formes de vida de Demèter, que al cap i a la fi són les màximes representants del planeta. El doctor no es va fer de pregar i em portà a una cambra d'emmagatzematge i classificació d'espècies. Quina feina tan fascinant! Estava gaudint com una nena al museu de zoologia. Vaig tafanejar la col·lecció d'entomologia demeterenca. No hi havien molts espècimens, encara. Vaig reconèixer l' insecte blau semblant a l'escarabat que feia fileres prop del meu habitacle. Segons l'etiqueta de sota era un D-101 (D de Demèter, i número de troballa) Caeruleus Filum (fil blau). Molts altres insectes encara no tenien nom, i només duien un codi numèric. Hi havia una secció de tubs transparents amb criatures en formol. Vaig fixar-me en un petit ésser mig amfibi mig mamífer. Semblava un ratpenat amb membranes escamoses i brànquies dorsals. No era gaire agradable a la vista, però segurament tenia una funció important al seu medi natural, com la majoria dels animals excepte els humans.
El doctor m'ensenyà el seu descobriment preferit. Era una planta-fong lumínica. S'anomenava Venus Luminescens. Venus, en honor a la biòloga botànica que l'havia trobat, que s'anomena així. Luminescens, per que il·lumina, com ja vaig comprovar només veure-la.
V.Luminescens
Era com una làmpada gegant. De la seva tija emanava un efluvi perfumat, com de mel, caramel i codony ensucrat. Un micòleg n'estava prenent mostres i m'informà una mica sobre l'espècie. Era un exemplar mitjà. Atreia insectes i petits animals amb la seva flaire dolça. Aleshores, quan ja eren a dins dels gineceus es tancava la corol·la de petals superior i començava el procés digestiu. En aquell moment la planta semblava un tronc porós amb globus translúcids. L'organisme xuclava  l'energia vital de les víctimes i processava els nutrients durant hores. Aquell procés produïa tanta llum com una bombeta, ja que la planta-fong aprofitava l'energia del menjar per il·luminar-se i atraure una mena de cuques de llum que es fregaven amb la seva soca i escampaven les espores per allà on volaven. Així no sols s'alimentava, sino que a més es reproduïa.
El micòleg estava fent un informe pel doctor Pavlichenko. Era un experiment molt important, ja que si aconseguien mantenir viva la V. Luminescens dins la base científica, significaria l'autogestió lumínica de la colònia per sempre més, sense consumir les bateries ni necessitar cap mena de circuit elèctric. Cada nova informació en aquell lloc era més valuosa que l'anterior. Em quedaria un reportatge molt interessant i didàctic. Ja frissava per fer-ne l'esborrany.
La visita finalitzà a l'hangar. Era al subterrani, i s'hi accedia per un tunel que connectava la caserna militar i la base científica, i recorria tota la colònia pel subsòl fins a sortir a la superfície, a l'exterior de la cúpula. L'hangar era un lloc espaiós ple de tanquetes de l'Aliança, naus híbrides voladores i submergibles, i transports normals.
El doctor m'informà de la nova partida d'exploració que s'efectuaria en pocs dies per estudiar nous ecosistemes. Digué que m'avisaria per que els acompanyés. Això em va fer molt feliç. Vaig estar a punt d'abraçar-lo i tot, de l'emoció. Sabia que en algun moment em donarien permís per sortir de la cúpula, però no em pensava que seria tan aviat. En Pavlichenko somreia content de la meva reacció.
De sobte li va canviar l'expressió de la cara i va empal·lidir. Mirava astorat un lloc buit entre els transports. Per la seva crispació, era evident que en passava una de grossa. Va cridar un nom, Sergei, si no recordo malament. El mecànic aparegué immediatament, esbufegant per la corredissa. Duia una granota blava tacada de greix negre. I va preguntar que succeïa, en rus.
En Pavlichenko es veia molt alterat i parlava molt ràpid. Tot i així, vaig entendre el que li deia. Ell no ho sabia, però jo entenia bastant bé el rus. N'havia aprés per voluntat pròpia, un d'aquells rampells d'autodidacta que tenia de tant en tant.
-Кто переехал автомобиль ? (Kto peryeekhalavtomobilʹ?)  Я не дали разрешения на выезд !(YA ne dali razresheniya na vyezd!)-preguntà inquisitivament en Pavlichenko. (Qui s'ha endut el vehicle? No he donat permís per sortir! )
Túnel de l'hangar
El mecànic no va saber que respondre. Insinuà que només el podien haver robat, perque no hi havia constància de cap sortida programada. En Pavlichenko es disculpà de no poder acompanyar-me a la sortida, i marxà a tota pressa cap a l'ascensor. En Sergei fou molt amable i em guià fins a la cambra de descontaminació.

Quan vaig arribar al Cinc vaig fer una ullada a les gravacions del bot-càmera. Hi havia prou informació per omplir un parell de documentals, però no se m'havia acudit preguntar si tenia permís per difondre aquells descobriments. Potser eren experiments confidencials. Abans de res, hauria de tornar a parlar amb en Pavlichenko. Amb una mica de sort, en pocs dies l'estaria acompanyant a explorar l'exterior. Gairebé no vaig poder dormir imaginant les aventures que m'esperaven allà fora. Hi ha tant per veure, tantes experiències per viure!

2 comentaris:

  1. I continues aprofundint en la fauna i flora del nou planeta! Així és difícil no fer-se una idea de l'entorn on es troben!! Molt ben aconseguit!

    ResponElimina