Darrera connexió amb la Inger

-Tinc dos minuts. Afanya't.

- Estàs bé, Inger?-diu en Píter.

-Ves al gra, no tenim temps!

- Quines notícies tens?

-S'han aturat els segrests. Potser ja han aconseguit el que volien, per que no ha desaparegut ningú més aquests darrers dies. Per altra banda, tinc un mal presentiment. Em sembla que tot això és més gran del que ens pensem.

-Més gran? A que et refereixes?

-No és un simple acte terrorista, forma part d'un pla a nivell mundial. En Bildhauer, en Pavlichenko i en Patterson van reunir-se fa poc al despatx privat d'en Bildhauer. Havia seguit a en Pavlichenko a través dels conductes de ventilació, així que vaig poder col·locar-me molt a prop d'ells, per sobre dels seus caps. Els veia a través d'una reixeta i els hi vaig llegir els llavis. Em costava seguir la conversa per que parlaven molt ràpid i en Patterson no vocalitza bé. Gairebé no mou els llavis. Però vaig distingir paraules que diuen molt del seu pla. "Cop d'Estat".

-No pot ser!

-Em temo que són més gent de la que sembla. Deuen tenir alguna base espacial secreta i potser fins i tot tenen un exèrcit.

-O l'estan creant amb aquests experiments...

-Exacte.

Tots estem atents a la conversa, analitzant les paraules de la nostra companya.

-Creus que es refereixen a un Cop d'Estat als governs colonials?- diu en Píter.

-Crec que volen fer-se amb el control de la Terra per poder dominar totes les colònies. L'Aliança seria absorvida pel seu exèrcit i acatarien les ordres d'en Patterson, que està obsessionat amb trobar vida alienígena i eradicar-la abans que ens trobin a nosaltres. Creu que els proteans encara existeixen i que tornaran al Sistema Solar a eliminar la nostra espècie. Pel que vaig poder entendre, volen formar un exèrcit d'humans millorats a través de mutacions per poder atacar els exoplanetes que semblin habitats per vida intel·ligent.

-Aquest home està com un llum!

-Sí, per això l'hem d'aturar.

-Inger, la data de l'operació és l'aniversari del dia que en Pòl·lux i tu vau estar junts per primer cop. Ho recordes?

-És clar que ho recordo. Però...No queda gaire... M'heu avisat amb molt poc temps!

-No hem pogut contactar abans. Hauràs d'estar a la base meteorològica i desactivar el sistema d'alarma de les comportes exteriors. Un cop siguem a dins, t'explicarem la resta del pla.

-Molt bé. La data és molt encertada. No podria haver-hi una ocasió millor.

-Ves amb compte i vigila que no s'adonin de les teves intencions quan siguis a l'exterior.

-No pateixis, actuaré amb la major discreció possible.

-Sort, companya!

La connexió es talla i m'adono que he estat més pendent de la conversa que no pas de vigilar al meu voltant. Sort que no ha aparegut cap perill pel meu cantó. En Píter em connecta a Extranet un instant per que pugui rebre els darrers missatges emmagatzemats a la xarxa. En Pòl·lux sembla pensatiu i li brillen molt els ulls. Segurament està recordant moments viscuts amb la Inger. La primera nit que van passar junts devia ser molt especial per tots dos, si la recorden amb tanta emoció. Sento una mena de punxada subconscient. És una sensació estranya. Gelos? Impossible. Segurament és la mancança de sexe dels darrers mesos. Trobo a faltar sentir-me desitjada i estimada. Trobo a faltar en Píter. Però és quan m'imagino en Pòl·lux i la Inger junts quan noto la sensació de buidor.

Aquí ja està tot fet. El grup es divideix. En Píter, en Pòl·lux i la Tau s'acomiaden de nosaltres i marxen cap a l'altra banda del congost. La seva misió és conduir l'Invictus, el nostre vehicle militar, fins una posició estratègica ben a prop de la base meteorològica. Restarà amagat allà, per poder fugir si les coses van mal dades.

En Dzeko, la Ghost i jo, marxem cap a la base abandonada. Amb una mica de sort no hi trobarem ningú a dins.

Darrer viatge a la boira verda

S'apropa la data i no podem esperar més per avisar la Inger. Ens dirigim cap a la boira verda per contactar amb ella per darrer cop abans de la operació. Tots portem els uniformes de l'Aliança, excepte la Ghost, que no ha volgut desfer-se del seu uniforme especial, tot i que mai li funciona com cal.

Plou a bots i barrals. No és cap inconvenient per a nosaltres, ja que així podem viatjar sense ser detectats visualment pels satèl·lits. Però quan arribem al congost si que suposarà un problema, ja que la zona més baixa estarà inundada.

Em noto molt feixuga. Encara queden unes quantes setmanes per sortir de comptes, però és com si hagués de posar-me a parir ara mateix. Tinc les cames inflades i els peus boteruts de suportar tant pes, tot i que no me'ls veig. Quan miro cap avall només veig la meva panxa, amb aquest melic sortit que sembla que hagi de saltar com un botó amb massa pressió. L'esquena em fa un mal terrible i he de romandre callada, sense queixar-me,  per no evidenciar que ja no estic en condicions de lluitar ni de participar en res que comporti moviments àgils i ràpids. L'únic que no em fa excesiu mal ara mateix són els pits. Mai els havia tingut tan inflats, i això m'agrada. De vegades em fan nosa, i tinc els mugrons hipersensibles, però veure'm aquesta davantera tan ufana em fa sentir més atractiva, malgrat que ara no ho dec ser pas. I menys de perfil.

La Tau és la única que s'adona de les meves mancances. Em quedo endarrerida sovint, i ella fa veure que està cansada per quedar-se enrera amb mi. Per sort, des que tenim les balses de lona impermeable, gran part del trajecte el fem pels aiguamolls.

La Ghost ha canviat molt en pocs dies. Des de l'últim record compartit, ha començat a gesticular més i a mostrar més empatia pel grup. En Píter li ha blocat la IA gairebé al 100%, però encara té bloquejada la comunicació verbal, així que després anirem a l'antiga base a intentar extreure-li la placa que conté la I.A. 
Ja estem arribant al punt més baix del congost. Ha començat a ploure més fort i les gotes de pluja rodolen pels vidres de la meva màscara anti-gas. Gairebé no tinc visibilitat, però al menys no hi ha gaire boira, ja que la força de l'aigua en dificulta la formació.

En Píter es situa al centre del grup i comença a establir contacte a través d'extranet. El cobrim apuntant cap a tots els cantons, excepte la Ghost, que va desarmada per si de cas. Encara no podem confiar en ella, ja que la IA se li pot reactivar en qualsevol moment.

La veu de la Inger resona al cap de tots alhora.