divendres, 1 de març de 2013

Darrer viatge a la boira verda

S'apropa la data i no podem esperar més per avisar la Inger. Ens dirigim cap a la boira verda per contactar amb ella per darrer cop abans de la operació. Tots portem els uniformes de l'Aliança, excepte la Ghost, que no ha volgut desfer-se del seu uniforme especial, tot i que mai li funciona com cal.

Plou a bots i barrals. No és cap inconvenient per a nosaltres, ja que així podem viatjar sense ser detectats visualment pels satèl·lits. Però quan arribem al congost si que suposarà un problema, ja que la zona més baixa estarà inundada.

Em noto molt feixuga. Encara queden unes quantes setmanes per sortir de comptes, però és com si hagués de posar-me a parir ara mateix. Tinc les cames inflades i els peus boteruts de suportar tant pes, tot i que no me'ls veig. Quan miro cap avall només veig la meva panxa, amb aquest melic sortit que sembla que hagi de saltar com un botó amb massa pressió. L'esquena em fa un mal terrible i he de romandre callada, sense queixar-me,  per no evidenciar que ja no estic en condicions de lluitar ni de participar en res que comporti moviments àgils i ràpids. L'únic que no em fa excesiu mal ara mateix són els pits. Mai els havia tingut tan inflats, i això m'agrada. De vegades em fan nosa, i tinc els mugrons hipersensibles, però veure'm aquesta davantera tan ufana em fa sentir més atractiva, malgrat que ara no ho dec ser pas. I menys de perfil.

La Tau és la única que s'adona de les meves mancances. Em quedo endarrerida sovint, i ella fa veure que està cansada per quedar-se enrera amb mi. Per sort, des que tenim les balses de lona impermeable, gran part del trajecte el fem pels aiguamolls.

La Ghost ha canviat molt en pocs dies. Des de l'últim record compartit, ha començat a gesticular més i a mostrar més empatia pel grup. En Píter li ha blocat la IA gairebé al 100%, però encara té bloquejada la comunicació verbal, així que després anirem a l'antiga base a intentar extreure-li la placa que conté la I.A. 
Ja estem arribant al punt més baix del congost. Ha començat a ploure més fort i les gotes de pluja rodolen pels vidres de la meva màscara anti-gas. Gairebé no tinc visibilitat, però al menys no hi ha gaire boira, ja que la força de l'aigua en dificulta la formació.

En Píter es situa al centre del grup i comença a establir contacte a través d'extranet. El cobrim apuntant cap a tots els cantons, excepte la Ghost, que va desarmada per si de cas. Encara no podem confiar en ella, ja que la IA se li pot reactivar en qualsevol moment.

La veu de la Inger resona al cap de tots alhora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada