dimecres, 3 de juliol de 2013

Assassina

Arrosseguem el soldat mort cap al canyissar, no fos cas que el trobés algun company seu. En Dzeko ha renyat a la Ghost. Voliem immobilitzar l'enemic, no matar-lo. Ella fa cara de no comprendre la raó dels seus renecs. Li ha salvat la vida, i ell la reny per matar aquell tio que li anava a disparar. 

Entenc  les objeccions d'en Dzeko, però ara mateix li estic molt agraïda a la Ghost. Si el soldat hagués arribat a disparar, en Dzeko seria mort, i estariem envoltades de soldats disparant-nos. 

Això de causar baixes humanes és molt dur. El problema és que sabem que en algun moment hem tingut contacte amb aquestes persones. Alguna vegada ens els haurem creuat dins la colònia, ja sigui quan feien la ronda, o quan hi havia un esdeveniment social dins la Casa de Demèter. Voliem estalviar-nos aquesta mena de morts. No calia matar aquest soldat, i la Ghost podria haver-lo estabornit en comptes de travessar-lo de banda a banda. És això el que ens preocupa d'ella. Mata sense compasió, sense ni immutar-se. Fins i tot sembla que li agradi. Quan va matar aquell home, ni parpellejava. Ni ulls humits, ni rostre fastiguejat, ni mirada esporuguida. Com si fos una màquina programada per matar i no es qüestionés l'assumpte ètic i moral del fet d'assassinar.

Ens netejem el fang al riu, i ens posem els cascs per si de cas. El casc de la Ghost té un sistema de visió d'ull d'insecte. Se'l sol anomenar "Wasp's Eye" (ull de vespa), tot i que  està inspirat en els ulls compostos de les formigues. Serveix principalment per detectar canvis en la llum, moviments imperceptibles per l'ull humà, alteracions en la densitat de l'aire (això és molt útil per quan hi ha gasos invisibles), i radiacions de tota mena. Creiem que poden haver-hi trampes o detectors amagats a la base, i l'única que ho pot comprovar és la Ghost, per que el casc està dissenyat per ajustar-se al seu cap. 

Avancem ajupits cap a l'entrada de la base. No sembla haver-hi moviment. La Ghost va davant, escanejant amb la visera de vespa tota l'estructura del complex científic. Assenyala un punt concret. Ha detectat un corrent d'aire fred escolant-se per una finestra oberta. 

-"Allò és la meva antiga habitació."-Dic.-" Està a la primera planta i no hi ha forma d'arribar-hi sense cap escala."

-"Ha d'haver-hi alguna forma. Enfila't a sobre meu. I que la Ghost s'enfili als teus muscles i t'ajudi a pujar. Jo esperaré aquí a que m'obriu la porta principal o em llenceu alguna corda. "

Fem el que ha suggerit en Dzeko. Ell suporta estoicament tot el nostre pes, recolzant les seves mans a la paret de la base, per descarregar una mica la pressió de les seves espatlles. Grimpo pel seu cos com si fos una enxaneta, i un cop dempeus, i recolzant les meves mans contra la paret, imitant en Dzeko, sento com la Ghost comença a grimpar la nostra precària columna i es posa dreta sobre els meus muscles. Em tremolen les cames de suportar el seu pes, especialment quan agafa impuls per saltar cap a la finestra oberta.

Tot seguit sentim un xiscle, un cop sord, i un terrabastall d'alguna cosa trencant-se en mil bocins. 

-" Que collons està passant allà dalt?! " -em crida en Dzeko telepàticament.

-"La teva amigueta s'està muntant una festa".

Al cap d'uns segons veig la Ghost mig abocant-se per la finestra, amb un braç estirat cap a mi. Li agafo l'avantbraç amb totes les meves forces i estira de mi cap amunt, fins que puc agafar-me a la lleixa de la finestra i entrar a dins l'habitació pel meu propi peu. 

Només trepitjar terra, m'adono que està més relliscós del que recordava. Miro al meu voltant amb la boca oberta i el cor encongit. El que veig és una escabetxina com no n'havia vist mai. Una catifa de sang s'estén per tota la cambra, rajant a borbolls dels colls degollats de dues dones soldat que devien estar dormint ( o fent altres coses ) al llit. Una d'elles encara té espasmes post-mortem. M'angunieixa la sola visió del seu cos tremolós, però sé que ja no és viva, que els moviments són causats per constraccions musculars. M'apropo a les soldats amb por de descobrir-hi a la Bintou. Respiro alleujada. No és cap d'elles.

-"Per que les has matat? No calia!"-li xiuxiuejo amb to emprenyat. 

Ella em respon amb el seu silenci i amb aquell posat impertorbable de sempre. M'angoixa la seva sang freda. Tinc ganes d'abofetejar-la per ser com és, per matar com a primera opció, sense buscar més alternatives, i per fer-ho d'una forma tan inhumana. Per la seva manca de respecte per la vida dels demés. Com la hem pogut acceptar al nostre grup? És un monstre! Però... I si tot això és producte del seu adoctrinament ciber-cerebral? I si la seva IA la obliga a actuar d'aquesta manera? Aleshores, ens hauria d'haver assassinat també a nosaltres, no? Mata a voluntat? O està programada per fer-ho? 

Sento la veu telepàtica d'en Dzeko.

-"Afanyeu-vos!"

Busco alguna cosa que pugui servir per ajudar a en Dzeko a pujar on som. Obro els armaris de bat a bat i en llenço el contingut a terra. Uniformes nous de dona soldat, i llençols de l'Aliança. Tot queda amarat de sang en un instant, mentre regiro les bosses de les mortes i els calaixos de les tauletes de nit. Res de res. I els llençols no són prou resistents per aguantar el pes d'una persona. Aleshores recordo que el llit no està fixat a terra. Té una estructura prou gran i sòlida com per poder grimpar-hi, si està recolzat en vertical contra una paret. 

Faig senyes a la Ghost per que m'ajudi a treure el matalàs de sobre. Mentre el deixem a terra, recordo els bons moments que havia passat en aquell llit, quan encara gaudia de la companyia íntima d'en Júpiter. Em trec els records del cap amb un suspir, i arrossego l'estructura del llit cap a la finestra. La Ghost m'ajuda a enlairar-la. 

-"Aparta't de sota la finestra, Dzeko!"

I deixem caure el somier daltabaix. Hem fet prou soroll com per que algú sospiti que n'està passant alguna aquí dins, però no ve ningú. Potser aquelles dones acostumaven a fer soroll a l'habitació i ja ningú s'hi amoinava. 

-"Encara no hi arribo"-Diu ell. 

Treiem mig cos per la finestra i estenem els braços per intentar agafar-lo. En Dzeko fa un salt cap a nosaltres i l'engrapem per l'uniforme i pels braços. Estirem amb totes les nostres forces i l'arrosseguem habitació endins. Quan veu el que ha fet la Ghost, la mira astorat.

Ella s'arronsa d'espatlles i li dedica una mirada innocent. Ell se li apropa i li neteja amb les mans la sang que li esquitxa la cara.

-No tens remei...-Xiuxiueja. I li fa un petó al front, com qui perdona una malifeta a un infant. 

dimarts, 2 de juliol de 2013

Tornada a la base científica

La sensació d'humitat s'ens arrapa als cossos, malgrat dur l'uniforme aïllant. De lluny s'albira la silueta del complex científic en desús. No sembla haver-hi ningú. Ens ajupim darrera d'una gran roca plena de molsa negra. Si hi hagués cap franctirador a la base, ens podria veure, ja que de la roca fins a la base hi ha una gran esplanada llisa sense obstacles visuals. L'únic camí per apropar-nos sense ser detectats és el rierol que passa per davant l'edifici.  En Dzeko porta l'allargavistes que vam endur-nos de l'observatori. Amplia el zoom fins a x200. No estem tan lluny com per utilitzar la lent d'x500. Al cap d'un minut repassant cada racó de l'horitzó, ens fa un gest a la Ghost i a mi per que avancem. Ens posem en fila, la Ghost davant apuntant cap a la base, i jo apuntant cap a la dreta. En Dzeko va al darrera, vigilant la nostra esquerra i la nostra rereguarda, per si de cas.

A només vint pases de la base, la Ghost s'atura i agita la mà esquerra amunt i avall per indicar-nos que ens ajupim. Ha vist moviment a la base. No la qüestionem i ens tirem cos a terra. La seguim, arrossegant-nos entre els matolls de ribera. Aviat no semblem més que bèsties de fang, i em costa distingir la silueta dels meus companys, que es fonen amb el paisatge del seu voltant.

Un soldat fa la ronda per la llera del riu. Porta l'uniforme net. O fa poc que fa la guàrdia, o està vivint a la base científica. Encara no ens ha vist, així que el podem agafar per sorpresa i immovilitzar-lo. Potser no caldrà eliminar-lo. El podriem lligar i deixar-lo a la base fins que el vinguin a buscar. Al cap i a la fi, és el darrer cop que vindrem aquí. En Dzeko i jo ens comuniquem per telepatia.

-"Aprofitem que no ens pot veure. Ves arrossegant-te per darrera seu i atura't si es gira." -Li dic.

-"No crec que estigui sol. Tu intenta envoltar-lo per davant. L'hem de neutralitzar abans que alerti els seus  companys. "-Respon.

Veig que la Ghost observa en Dzeko amb atenció. Es deuen estar comunicant. Ella fa cara d'estar en desacord amb el que li està dient el seu company. Al cap d'uns segons, es fica a l'aigua i es queda quieta enmig de la corrent. El fang comença a desaparèixer del seu uniforme. Aleshores en Dzeko li fa una senyal i ella es deixa arrossegar per la corrent en direcció al soldat. Sembla una morta, tan pàl·lida i amb els cabells blancs surant com anèmones a la superfície del riu.

-"Això cridarà l'atenció del soldat i ens donarà temps d'arribar a ell. Esperem que no li dispari i alerti a la resta."

-"I si li dispara què? No t'amoina el que li passi a la Ghost?"

-"Em referia a ella. Esperem que ella no li dispari a ell. Ja saps com és... "

Enmig del fang se li dibuixa un somriure blanc que el podria delatar. Inconscientment se'm contagia el somriure i he de fer un gran esforç per contenir una rialla.

El pla d'en Dzeko funciona. El soldat es fixa en aquell cos que sura a prop de la riba i s'hi acosta a poc a poc, apuntant el seu fusell làser cap a la cara de la Ghost, que es manté immòbil, fent el seu paper de cadàver ofegat.

Aleshores en Dzeko s'incorpora una mica, ho just per atansar-se a ell fins que el té a menys d'un metre. Jo m'arrossego sobre la meva carregosa panxa,  i m'amago darrera d'un canyissar amb l'arma a punt per disparar. Si en Dzeko és ràpid i silenciós, no caldrà que gasti munició.

El soldat toca amb la boca del canó el cos de la Ghost. Ella ni s'immuta. Sembla ben bé que s'hagi ofegat de debò i em començo a amoinar per ella. En Dzeko s'incorpora del tot i fa un pas més cap al soldat, que està d'esquenes i ni s'adona del sigilós moviment del "gòlem" que té al darrera. Aleshores veig que està passant quelcom que no estava previst. El soldat reacciona espantat i fa una passa enrera, xocant amb en Dzeko, que estava a punt de colpejar-lo al cap per estabornir-lo. En Dzeko, que no s'esperava que el soldat tirés enrera, s'entrebanca i cau a terra.  Miro cap a l'aigua i no hi veig la Ghost.  Tot passa tan ràpid que gairebé no tinc temps d'actuar. Apunto al cap del soldat que, ara apunta cap a en Dzeko i crida quelcom en una llengua que no entenc, potser mongol o alguna altra llengua asiàtica.

En Dzeko també apunta al soldat. Sembla que l'única opció possible serà disparar-li, i això alertarà a tot el campament, si és que hi ha més soldats a la base.  El soldat continúa cridant com un histèric, fins que alguna cosa el fa callar de cop. Una canya afilada li sobresurt del pit, i els únics sons que es senten en aquell silenci sobtat, són els borbolleigs de sang de la seva boca. Encara no és mort, i es mira a en Dzeko amb cara de no entendre res, amb els ulls esbatanats. Se li afebleixen les cames fins quedar plegat de genolls, i cau endavant com un sac de pedres, mentre la vida se li va escapant del cos.

I darrera d'ell hi ha la Ghost, dempeus, impassible, amb un extrem de la canya ensangonada encara a les mans.