Arrosseguem el soldat mort cap al canyissar, no fos cas que el trobés algun company seu. En Dzeko ha renyat a la Ghost. Voliem immobilitzar l'enemic, no matar-lo. Ella fa cara de no comprendre la raó dels seus renecs. Li ha salvat la vida, i ell la reny per matar aquell tio que li anava a disparar.
Entenc les objeccions d'en Dzeko, però ara mateix li estic molt agraïda a la Ghost. Si el soldat hagués arribat a disparar, en Dzeko seria mort, i estariem envoltades de soldats disparant-nos.
Això de causar baixes humanes és molt dur. El problema és que sabem que en algun moment hem tingut contacte amb aquestes persones. Alguna vegada ens els haurem creuat dins la colònia, ja sigui quan feien la ronda, o quan hi havia un esdeveniment social dins la Casa de Demèter. Voliem estalviar-nos aquesta mena de morts. No calia matar aquest soldat, i la Ghost podria haver-lo estabornit en comptes de travessar-lo de banda a banda. És això el que ens preocupa d'ella. Mata sense compasió, sense ni immutar-se. Fins i tot sembla que li agradi. Quan va matar aquell home, ni parpellejava. Ni ulls humits, ni rostre fastiguejat, ni mirada esporuguida. Com si fos una màquina programada per matar i no es qüestionés l'assumpte ètic i moral del fet d'assassinar.
Ens netejem el fang al riu, i ens posem els cascs per si de cas. El casc de la Ghost té un sistema de visió d'ull d'insecte. Se'l sol anomenar "Wasp's Eye" (ull de vespa), tot i que està inspirat en els ulls compostos de les formigues. Serveix principalment per detectar canvis en la llum, moviments imperceptibles per l'ull humà, alteracions en la densitat de l'aire (això és molt útil per quan hi ha gasos invisibles), i radiacions de tota mena. Creiem que poden haver-hi trampes o detectors amagats a la base, i l'única que ho pot comprovar és la Ghost, per que el casc està dissenyat per ajustar-se al seu cap.
Avancem ajupits cap a l'entrada de la base. No sembla haver-hi moviment. La Ghost va davant, escanejant amb la visera de vespa tota l'estructura del complex científic. Assenyala un punt concret. Ha detectat un corrent d'aire fred escolant-se per una finestra oberta.
-"Allò és la meva antiga habitació."-Dic.-" Està a la primera planta i no hi ha forma d'arribar-hi sense cap escala."
-"Ha d'haver-hi alguna forma. Enfila't a sobre meu. I que la Ghost s'enfili als teus muscles i t'ajudi a pujar. Jo esperaré aquí a que m'obriu la porta principal o em llenceu alguna corda. "
Fem el que ha suggerit en Dzeko. Ell suporta estoicament tot el nostre pes, recolzant les seves mans a la paret de la base, per descarregar una mica la pressió de les seves espatlles. Grimpo pel seu cos com si fos una enxaneta, i un cop dempeus, i recolzant les meves mans contra la paret, imitant en Dzeko, sento com la Ghost comença a grimpar la nostra precària columna i es posa dreta sobre els meus muscles. Em tremolen les cames de suportar el seu pes, especialment quan agafa impuls per saltar cap a la finestra oberta.
Tot seguit sentim un xiscle, un cop sord, i un terrabastall d'alguna cosa trencant-se en mil bocins.
-" Que collons està passant allà dalt?! " -em crida en Dzeko telepàticament.
-"La teva amigueta s'està muntant una festa".
Al cap d'uns segons veig la Ghost mig abocant-se per la finestra, amb un braç estirat cap a mi. Li agafo l'avantbraç amb totes les meves forces i estira de mi cap amunt, fins que puc agafar-me a la lleixa de la finestra i entrar a dins l'habitació pel meu propi peu.
Només trepitjar terra, m'adono que està més relliscós del que recordava. Miro al meu voltant amb la boca oberta i el cor encongit. El que veig és una escabetxina com no n'havia vist mai. Una catifa de sang s'estén per tota la cambra, rajant a borbolls dels colls degollats de dues dones soldat que devien estar dormint ( o fent altres coses ) al llit. Una d'elles encara té espasmes post-mortem. M'angunieixa la sola visió del seu cos tremolós, però sé que ja no és viva, que els moviments són causats per constraccions musculars. M'apropo a les soldats amb por de descobrir-hi a la Bintou. Respiro alleujada. No és cap d'elles.
-"Per que les has matat? No calia!"-li xiuxiuejo amb to emprenyat.
Ella em respon amb el seu silenci i amb aquell posat impertorbable de sempre. M'angoixa la seva sang freda. Tinc ganes d'abofetejar-la per ser com és, per matar com a primera opció, sense buscar més alternatives, i per fer-ho d'una forma tan inhumana. Per la seva manca de respecte per la vida dels demés. Com la hem pogut acceptar al nostre grup? És un monstre! Però... I si tot això és producte del seu adoctrinament ciber-cerebral? I si la seva IA la obliga a actuar d'aquesta manera? Aleshores, ens hauria d'haver assassinat també a nosaltres, no? Mata a voluntat? O està programada per fer-ho?
Sento la veu telepàtica d'en Dzeko.
-"Afanyeu-vos!"
Busco alguna cosa que pugui servir per ajudar a en Dzeko a pujar on som. Obro els armaris de bat a bat i en llenço el contingut a terra. Uniformes nous de dona soldat, i llençols de l'Aliança. Tot queda amarat de sang en un instant, mentre regiro les bosses de les mortes i els calaixos de les tauletes de nit. Res de res. I els llençols no són prou resistents per aguantar el pes d'una persona. Aleshores recordo que el llit no està fixat a terra. Té una estructura prou gran i sòlida com per poder grimpar-hi, si està recolzat en vertical contra una paret.
Faig senyes a la Ghost per que m'ajudi a treure el matalàs de sobre. Mentre el deixem a terra, recordo els bons moments que havia passat en aquell llit, quan encara gaudia de la companyia íntima d'en Júpiter. Em trec els records del cap amb un suspir, i arrossego l'estructura del llit cap a la finestra. La Ghost m'ajuda a enlairar-la.
-"Aparta't de sota la finestra, Dzeko!"
I deixem caure el somier daltabaix. Hem fet prou soroll com per que algú sospiti que n'està passant alguna aquí dins, però no ve ningú. Potser aquelles dones acostumaven a fer soroll a l'habitació i ja ningú s'hi amoinava.
-"Encara no hi arribo"-Diu ell.
Treiem mig cos per la finestra i estenem els braços per intentar agafar-lo. En Dzeko fa un salt cap a nosaltres i l'engrapem per l'uniforme i pels braços. Estirem amb totes les nostres forces i l'arrosseguem habitació endins. Quan veu el que ha fet la Ghost, la mira astorat.
Ella s'arronsa d'espatlles i li dedica una mirada innocent. Ell se li apropa i li neteja amb les mans la sang que li esquitxa la cara.
-No tens remei...-Xiuxiueja. I li fa un petó al front, com qui perdona una malifeta a un infant.
