dimarts, 2 de juliol de 2013

Tornada a la base científica

La sensació d'humitat s'ens arrapa als cossos, malgrat dur l'uniforme aïllant. De lluny s'albira la silueta del complex científic en desús. No sembla haver-hi ningú. Ens ajupim darrera d'una gran roca plena de molsa negra. Si hi hagués cap franctirador a la base, ens podria veure, ja que de la roca fins a la base hi ha una gran esplanada llisa sense obstacles visuals. L'únic camí per apropar-nos sense ser detectats és el rierol que passa per davant l'edifici.  En Dzeko porta l'allargavistes que vam endur-nos de l'observatori. Amplia el zoom fins a x200. No estem tan lluny com per utilitzar la lent d'x500. Al cap d'un minut repassant cada racó de l'horitzó, ens fa un gest a la Ghost i a mi per que avancem. Ens posem en fila, la Ghost davant apuntant cap a la base, i jo apuntant cap a la dreta. En Dzeko va al darrera, vigilant la nostra esquerra i la nostra rereguarda, per si de cas.

A només vint pases de la base, la Ghost s'atura i agita la mà esquerra amunt i avall per indicar-nos que ens ajupim. Ha vist moviment a la base. No la qüestionem i ens tirem cos a terra. La seguim, arrossegant-nos entre els matolls de ribera. Aviat no semblem més que bèsties de fang, i em costa distingir la silueta dels meus companys, que es fonen amb el paisatge del seu voltant.

Un soldat fa la ronda per la llera del riu. Porta l'uniforme net. O fa poc que fa la guàrdia, o està vivint a la base científica. Encara no ens ha vist, així que el podem agafar per sorpresa i immovilitzar-lo. Potser no caldrà eliminar-lo. El podriem lligar i deixar-lo a la base fins que el vinguin a buscar. Al cap i a la fi, és el darrer cop que vindrem aquí. En Dzeko i jo ens comuniquem per telepatia.

-"Aprofitem que no ens pot veure. Ves arrossegant-te per darrera seu i atura't si es gira." -Li dic.

-"No crec que estigui sol. Tu intenta envoltar-lo per davant. L'hem de neutralitzar abans que alerti els seus  companys. "-Respon.

Veig que la Ghost observa en Dzeko amb atenció. Es deuen estar comunicant. Ella fa cara d'estar en desacord amb el que li està dient el seu company. Al cap d'uns segons, es fica a l'aigua i es queda quieta enmig de la corrent. El fang comença a desaparèixer del seu uniforme. Aleshores en Dzeko li fa una senyal i ella es deixa arrossegar per la corrent en direcció al soldat. Sembla una morta, tan pàl·lida i amb els cabells blancs surant com anèmones a la superfície del riu.

-"Això cridarà l'atenció del soldat i ens donarà temps d'arribar a ell. Esperem que no li dispari i alerti a la resta."

-"I si li dispara què? No t'amoina el que li passi a la Ghost?"

-"Em referia a ella. Esperem que ella no li dispari a ell. Ja saps com és... "

Enmig del fang se li dibuixa un somriure blanc que el podria delatar. Inconscientment se'm contagia el somriure i he de fer un gran esforç per contenir una rialla.

El pla d'en Dzeko funciona. El soldat es fixa en aquell cos que sura a prop de la riba i s'hi acosta a poc a poc, apuntant el seu fusell làser cap a la cara de la Ghost, que es manté immòbil, fent el seu paper de cadàver ofegat.

Aleshores en Dzeko s'incorpora una mica, ho just per atansar-se a ell fins que el té a menys d'un metre. Jo m'arrossego sobre la meva carregosa panxa,  i m'amago darrera d'un canyissar amb l'arma a punt per disparar. Si en Dzeko és ràpid i silenciós, no caldrà que gasti munició.

El soldat toca amb la boca del canó el cos de la Ghost. Ella ni s'immuta. Sembla ben bé que s'hagi ofegat de debò i em començo a amoinar per ella. En Dzeko s'incorpora del tot i fa un pas més cap al soldat, que està d'esquenes i ni s'adona del sigilós moviment del "gòlem" que té al darrera. Aleshores veig que està passant quelcom que no estava previst. El soldat reacciona espantat i fa una passa enrera, xocant amb en Dzeko, que estava a punt de colpejar-lo al cap per estabornir-lo. En Dzeko, que no s'esperava que el soldat tirés enrera, s'entrebanca i cau a terra.  Miro cap a l'aigua i no hi veig la Ghost.  Tot passa tan ràpid que gairebé no tinc temps d'actuar. Apunto al cap del soldat que, ara apunta cap a en Dzeko i crida quelcom en una llengua que no entenc, potser mongol o alguna altra llengua asiàtica.

En Dzeko també apunta al soldat. Sembla que l'única opció possible serà disparar-li, i això alertarà a tot el campament, si és que hi ha més soldats a la base.  El soldat continúa cridant com un histèric, fins que alguna cosa el fa callar de cop. Una canya afilada li sobresurt del pit, i els únics sons que es senten en aquell silenci sobtat, són els borbolleigs de sang de la seva boca. Encara no és mort, i es mira a en Dzeko amb cara de no entendre res, amb els ulls esbatanats. Se li afebleixen les cames fins quedar plegat de genolls, i cau endavant com un sac de pedres, mentre la vida se li va escapant del cos.

I darrera d'ell hi ha la Ghost, dempeus, impassible, amb un extrem de la canya ensangonada encara a les mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada