diumenge, 30 d’octubre de 2011

Arcturus


No fou cap pessigolleig. Ni tan sols un lleu mareig. No vaig notar res.  Vaig veure els ulls foscos d'en Píter guaitant-me des de fora de la meva càpsula. Comprovava les constants vitals de tots els passatgers. M'envià un missatge de veu. Vaig desconnectar els firewalls per rebre'l. Els havia activat per si de cas. No sabia si el Salt podia alterar el meu sistema d'alguna manera.

-"Ja estem a Arcturus."

Li vaig enviar una petició de diàleg telepàtic.

-Arcturus? Em pensava que anavem a un planeta anomenat Demèter.

-Si, hi anem. Però Caront condueix fins al relé d'aquest sistema i des d'aqui és possible que s'accedeixi a més relés. Encara no coneixem prou aquesta zona de la Via Làctia. Per això ja s'està construint una estació aqui, a Arcturus.

-Gràcies per mantindre'm informada. Si no fos per tu ni tan sols sabria que hem fet el Salt. No he notat res.

-Jo tampoc.

-Com és que pots estar al pont de comandament? Em pensava que era una àrea restringida i que només els oficials hi tenien accès...

-Així és. Però la meva germana és la dona d'un dels oficials. Gràcies a ells vaig aconseguir aquesta feina. Mitja familia treballem per la Fundació. Al cap i a la fi, a Alfa Humanis tots acabem sentint-nos part d'una gran familia. Amb l'excusa de donar-me indicacions, em van cridar al pont i vaig poder veure una estona el que passava a fora. Una meravella de vistes! M'haguès agradat que hi fossis, de debò. Era al·lucinant!

-No cal que ho juris, em fas una enveja!

Vam mantenir el joc de mirades una estona, mentre les nostres veus parlaven sense moure els llavis.

-Que passarà un cop aterrem? Podrem sortir de les càpsules?

-Si. Però no em fa especial il·lusió aquell moment. -mussità amb recança.

-Per que? Serà un moment històric, jo estic frissant per trepitjar terra ferma!

-Un cop haguem descarregat les provisions i els passatgers, les naus Travellers tornaran al Sistema Solar. Hi ha molts projectes en marxa, i la Fundació necessita tota la flota al seu abast. 

-Així doncs...tu no et quedaràs a Demèter? -em va entristir la notícia. En Píter semblava un bon noi. Potser podriem haver sigut amics íntims si haguessim tingut més temps... o potser podria haver sorgit quelcom més profund. Em vaig treure la idea del cap, perque segurament ja no el veuria més. De totes formes no era el meu tipus...però omplia molt bé les meves solituds.

-No. No és la meva missió. Però sé que tu faràs molt bé la teva i que sentiré a parlar de tu allà on sigui. -Em va picar l'ullet.

Vam estar parlant força estona, qui sap si per por de no poder acomiadar-nos quan arribés l'hora. Em va revelar les destinacions de les Edén. Una era per Demèter, evidentment. Una altra era per la segona colònia que es fundaria, Terra Nova. La tercera colònia seria Edén. Cada Nau de Terraformació Edén aniria acompanyada de dues Travellers. La flota militar es dispersaria a la recerca d'altres relés i planetes habitables, deixant alguns contingents de protecció a cada planeta colonitzat.

Els tres planetes pertanyen a l'agrupació de sistemes planetaris Exodus. Dins exodus hi ha dos sistemes planetaris similars al sistema Solar. S'anomenen Asgard i Utopia. La flota es dividiria entre els dos sistemes i començaria l'expansió humana per la galàxia. La nostra misteriosa Via Làctia.
Vaig reflexionar sobre el fet d'estar vivint aquella situació. Gairebé em costava de creure que haguèssim sobreviscut a un Salt a través d'un portal d'origens desconeguts. Èrem a un Sistema amb un Astre Gegant Vermell d'unes dimensions tan espectaculars que esfereïen.
 Vaig cercar informació a la meva base de dades, una enciclopèdia bàsica que havia instal·lat a la meva memòria i que no ocupava gaire espai.
Arcturus està a 36,7 anys llum (11.3 pàrsecs) de la Terra, relativament a prop.


En Píter interrompè la meva cerca enviant-me una cançó. Era molt vella, d'un grup anomenat Faunts. La lletra era bonica...

"I
Have wondered about you
Where will you be
When this is through?

If all
If all goes as planned
Will you redeem
My life again?
My life again

Fire the fields the weed is sown
Water down your empty soul
Wake the sea of silent hope
Water down your empty soul

Fight your foes you're not alone
Holy war is on the phone
Asking to please stay on hold
The bleeding loss of blood runs cold

And I need you to recover
Because I can't make it on my own
And I need you to recover
Because I can't make it on my own..."

-És la meva cançó preferida -diguè.

-Em sona molt... no sé on la dec haver sentit...

-Va fer-se popular gràcies a un videojoc del segle passat, el Mass Effect. També és un dels meus videojocs preferits.

-Ara ho recordo. A la meva rebesàvia també li agradava molt. Als seus diaris vaig llegir que s'havia passat la trilogia molts cops. Jo mai hi he jugat, està desfassat de gràfics i no em crida l'atenció.

-Doncs ara n'estàn fent la nova versió. Quan surti podem jugar-hi a través d'Extranet, segur que t'agradarà.

Me'l vaig mirar i em vaig adonar que gairebé no el coneixia malgrat haver estat comunicant-me amb ell hores i hores. Havia estat una mica freda per no agafar-li afecte. No volia guardar cap sentiment que em fes enyorar ningú.

-Parla'm una mica de tu, Píter. Tinc la sensació que tu ho saps tot de mi i jo no en sé res de tu.

-Bé, no hi ha molt a dir. Sóc d'una vella ètnia, amb una llengua igual d'antiga, el Tamil. La nostra cultura té uns 2300 anys d'història, potser més i tot. La meva familia és benestant, i per això la meva germana i jo vam poder estudiar a l'estranger. Alfa Humanis va obrir una sucursal prop d'on estudiavem. La meva germana va conèixer un oficial de vol, es van enamorar i ens va endollar a tots dos com a operaris de la Fundació.

-No havia sentit a parlar de la vostra llengua. Diga'm alguna cosa en tamil.

-Nakshatra. És com anomenem a Arcturus els de religió hindú.

-Una paraula només? Diga'm alguna cosa més llarga.

-Naã onna kaadhalikkirẽ, Ona.


Vaig rebre un missatge escrit amb caràcters desconeguts:
நா0 ஒன்ன காதலிக்கிறே

-Té un so preciós i una grafia molt bella. I que vol dir?

-Ja ho esbrinaràs algun dia. -Va dir amb un gran somriure, mostrant les dents blanquíssimes emmarcades en un rostre bru.

Em va deixar amb la intriga i va marxar, tararejant la cançó de Faunts.

"I
Have wondered about you
Where will you be
When this is through?..."


4 comentaris:

  1. Gràcies per deixar un comment al meu blog ;)

    ResponElimina
  2. De res! :) Gràcies a tu per visitar el meu!

    ResponElimina
  3. No se t'escapa ni una! t'anava a dir que ja que era on-line, aprofitessis per penjar-hi la cançó pels que no la coneixien! :)

    ResponElimina
  4. I t'ha agradat la cançó? :) A mi sobretot m'agrada per que té a veure amb Mass effect. Quan sona aquesta cançó al final del joc m'emociono molt. ^^

    ResponElimina