divendres, 28 d’octubre de 2011

El Salt

Relé de Massa


Ja estem arribant al relé de massa de Caront. No ha passat gaire temps des que em vaig acomiadar de la Terra des del pont de comandament de l'Argonauta. El nom li escau, a la nau. Segons la mitologia grega, Argo fou la nau en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes. Rebé el nom per Argos, el seu constructor, però també evoca el significat de "ràpida". Alguns la consideraven la primera nau construïda pels humans. La història dels argonautes és una de les llegendes més antigues. Tracta del perillós viatge d'un heroi que és enviat a una missió impossible de dur a terme però de la qual surt victoriós gràcies a l'ajuda d'aliats inesperats. M'encanta la mitologia!

Caront...també un nom mitològic grec, però no tan agradable. Caront era el barquer que conduïa les ànimes dels morts a través del riu Aqueront fins a l'Hades. Em pregunto perque van triar aquest nom per a un portal espacial.

He enviat un missatge a la meva familia via Extranet, perque no sé si un cop travessat Caront i fet el Salt, podré tornar a connectar-me a la xarxa. Fins ara només havien travessat el portal naus militars de l'Aliança de Sistemes. Som els primers civils que veurem que hi ha més enllà del nostre sistema solar. Tinc un nus a la gola, de por i d'emoció alhora.

Espero que em puguin respondre al missatge abans de travessar el relé. Quina sensació deu fer el Salt? Diuen que és només un instant, que ni es nota. En Píter té un cosí a la flota de l'Aliança, que diu que és com un pessigolleig a tot el cos, com si una onada suau d'energia fluís durant una mil·lèssima de segon per tot el circuit sanguini. Des de fora de la nau, l'únic que es veu és un llampec fugaç, com una guspira que s'extingeix sobtadament, com l'espurna d'un llumí sense fusta sota el fòsfor, que s'apaga tan ràpid com s'ha encès.

En Píter m'ha donat dades sobre la missió per que pugui escriure un bon article del viatge. L'Argonauta forma part d'un comboi de terraformació amb una flota de sis travellers. N'han enviat vàries per assegurar l'èxit de la colonització. A més de les Travellers, hi ha tres Naus Edèn. Tinc entés que són les portadores de vida als planetes inerts. Un cop s'executa el seu programa, es forma una mena d'atmosfera al seu voltant on germinen plantes creadores de grans quantitats d'oxigen. També porten unes depuradores que potabilitzen  tots els líquids per que no manqui l'aigua en cap moment. En unes cambres refrigerades d'Edèn es conserven tota mena de llavors per quan s'arriba al clímax de l'adaptació humana al nou hàbitat. Aleshores es cultiven plantes riques en proteïnes i tota mena de vitamines, sobretot algues, perque no calgui mai portar animals de la Terra (excepte en casos concrets perque algun vegetal necessiti un insecte per sobreviure en simbiosi). Així doncs, les societats veganes de cada planeta poden sobreviure sempre que els hivernacles estiguin a ple rendiment. Si en algun moment no hi ha prou recursos per tota la població, hi ha una llei d'aturada de creixement demogràfic. Però amb la fertilitat tan malmesa que hem heretat dels que van viure tant temps contaminats, no sol haver-hi risc d'explosió demogràfica.

Bé, sabent que hi ha tres Naus Edèn, és fàcil deduir que hi ha tres planetes al punt de mira de la Fundació Alfa Humanis. Però jo només sé el nom amb que s'ha batejat el primer dels objectius. Demèter.

No sé perque tant secretisme. Alfa Humanis ha contractat a més de mil persones per aquest viatge, i la majoria anem a cegues. No ens van dir res per prevenir les filtracions a la premsa i per no informar gratuïtament als espies de les altres corporacions interessades en aquesta mena de projectes. Hem tingut l'Extranet limitat tot el viatge. Només podiem comunicar-nos amb altres passatgers de l'Argonauta. Només ens hem pogut connectar lliurement a la xarxa del Sistema Solar avui, durant vint minuts comptats, per enviar missatges a la familia. Després la xarxa ha tornat a estar intervinguda, i el capità de la nau ens ha dit que en poques hores fariem el Salt, que no patissim per res, i que fariem història. Que estàvem a punt de ser els primers humans en trepitjar terra fora del sistema solar. I que Demèter segur que ens agradaria tant o més que la Terra.

Demèter. Era el primer cop que sentia el nom de la meva destinació.  I m'agradava. Demèter a la mitologia grega és la "deessa mare", la deessa de l'agricultura. Que haguessin triat aquest nom pel nou planeta humà em feia imaginar un lloc paradisiac, verd i ple de vida.

En Píter m'ha explicat a través d'Extranet el que es veu a través del pont de comandament. Ara mateix està allà, rebent ordres pel moment del Salt. No em pot enviar imatges oculars perque no té el mateix sistema de captura visual que tinc jo. Està veient el relé. També veu la nostra escorta. Una gran quantitat de naus militars envoltant tot el comboi. Deu ser impressionant. Diu que li agradaria que hi fos allà amb ell, gaudint de l'espectacle. La primera nau militar està a punt de travessar el portal. Sento l'espectació d'en Píter a través de les seves paraules. Estem emprant el programa de telepatia. Descriu el que veu amb emoció continguda: Una llum enlluernadora que ni tan sols ha pogut copsar. Un petit big bang blanc enmig de la foscor tacada d'estels pampalluguejants. S'acomiada de mi fins després del Salt. Tanco els programes de diàleg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada