dissabte, 15 d’octubre del 2011

El meu nom

Nebulosa d'Orió
He fet amistat amb Píter, l'operari que s'ocupa de la meva càpsula. En realitat es diu Júpiter, però no li fa el pes el seu propi nom, perque és massa típic.

Sóc l'única passatgera desperta d'aquesta sala, ara mateix. Em pensava que la rutina de les 8 hores de son i 2 hores d'oci mental era obligatòria, però es veu que es pot triar les hores de descans i les de vetlla. Fa estona que jugo online amb en Píter. Ara està fent la ronda, controlant els monitors dels meus veïns, i tenim la partida en "Standby". Com que encara trigarà força estona (hi ha moltes càpsules habitades en aquesta secció ) i no tinc res millor a fer, parlaré una mica de mi mateixa.

Em dic Oriona. Per escurçar, hi ha qui em diu "Uri" però jo prefereixo que em diguin "Ona".  Avui dia és un nom força comú. Quan van començar els viatges espacials turístics pel nostre sistema solar, es va posar de moda posar noms d'astres i constel·lacions als fills. Es veu que una rebesàvia meva estava fascinada per Orió, i als seus diaris i manuscrits, que han anat passant de mares a filles, explicava el seu somni de viatjar a la Constel·lació d'Orió. Però ja parlaré d'ella en un altre moment.

El cas és que la dèria dels noms relacionats amb l'astronomia ha arribat fins a l'actualitat. No és d'estranyar, tenint en compte que cada cop descobrim més zones de l'univers que fa dos segles no tenien ni nom.

A la meva familia sóc la primera Oriona.  La meva mare es diu Meissa, com una estrella d'Orió, i la meva àvia Lluna, com la seva mare i moltes altres dones de l'arbre familiar. La meva àvia sentia gran afecte pels diaris de la nostra avantpassada, des de petita l'encuriosia l'època que visquè aquella dona, uns temps de conflictes socials, crisi, misèria, pol·lució ambiental, caos...i revolucions tecnològiques.

Des de molt petita, l'àvia ja em llegia aquelles planes groguenques i gairebé fonedisses, ara ja digitalitzades. Els escrits que ella, l'avantpassada, creia que mai arribarien a ser apreciats per ningú, avui dia són valuosos testimonis d'uns temps totalment diferents als que coneixem. Algun dia, quan finalitzi la meva tasca actual, publicaré els seus diaris. Em pregunto perque ningú ho va fer en tots aquests anys.

2 comentaris:

  1. M'agrada l'univers que planteges!
    La història ja està una mica avançada, però millor, així la podré anar enllaçant tota seguida! :P
    Moltes felicitats i molts ànims! ... continuo llegint!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari! Realment m'anima molt trobar-me comentaris com el teu quan obro l'Ona, i em motiva per continuar escrivint més capítols. Espero que la història no et decebi mai i que t'agradi cada cop més. Gràcies per llegir l'Ona.:) Salut!

      Elimina