dimarts, 2 d’octubre de 2012

Tornada a la base

No hem pogut equipar bé a en Dzeko i la Tau per la tornada a la base. Quan vam contactar amb la Ingegärd, fa tan sols 24 hores, no comptavem amb que hauriem de recollir dos colons. Ens hem repartit les armes com hem pogut. Com que només tenim una màscara antigas de més, hem hagut de planificar dos viatges. Primer han travessat la boira verda en Píter i la Tau a collibé d'en Pòl·lux, ja que anava descalça i només duia una samarreta llarga que li ha deixat en Dzeko. En Píter li ha bloquejat l'accés a Extranet a la Tau, per si intentava contactar amb la Bintou. S'han endut les capses de munició.  Jo m'he quedat a la cova, esperant amb en Dzeko i el botcàmera la tornada d'en Pòl·lux amb les mascaretes.

Quan ha reaparegut el nostre company, ens hem carregat la resta de provisions a l'esquena i ens hem endinsat a la boira, seguint el mateix procediment de sempre. Comunicació telepàtica, contacte visual constant i moviments lents però amb pas ferm. Les armes preparades per repel·lir un atac en qualsevol moment. En Dzeko es mou molt bé, com si ja ho hagués fet algun altre cop.

-Has estat a un campus militar?-li pregunta en Pòl·lux, adonant-se que el nou té coneixements que no són comuns entre la població civil.
-He creat alguns simuladors militars i videojocs bèl·lics. A més, a la Terra tenia un equip d'airsoft.
-Airsoft?-pregunta en Pòl·lux, intrigat.
-Un joc força antic, semblant a les recreacions de batalles. Ara la gent prefereix jugar virtualment, però a mi m'agrada el realisme del combat. Saber que l'oponent és real genera molta més adrenalina que jugar contra enemics virtuals. De tant en tant participo en algun torneig i organitzo entrenaments militars per a novells. Segur que t'agradaria.
-Quan tornem a la Terra ho provaré.

En Dzeko el mira amb cara d'estar pensant: "Això si tornem!".

L'aigua ja només ens arriba als turmells, però la humitat s'enganxa a la pell i és una sensació desagradable si no es porta un neoprè ben arrapat. En Dzeko deu estar molt incòmode amb la roba que duu. No he participat en cap de les converses telepàtiques fins ara perque no em vull desconcentrar. Encara hi poden haver mutants al congost. Suposo que la Tau ja haurà vist els cossos escampats aquí i allà per tot el camí. Ara no podrà negar-se a creure'ns. Sort de les mascaretes, que ens estalvien ensumar més del compte l'olor a descomposició. Malgrat tot, de tant en tant m'arriba una flaire de carn podrida insofrible, i recordo aquell dia de trets i sang a la boira verda, de crits agònics, de cossos calcinats, d'extremitats seccionades i budells escampant-se pel terra. I em ve una esgarrifança en recordar-me a mi mateixa rient-me de les meves víctimes. Quina mena d'alienació mental devia afectar-me en aquells moments com per comportar-me com una autèntica psicòpata? Recordo que fins i tot m'estava divertint amb aquella massacre. Em faig por a mi mateixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada