dijous, 11 d’octubre de 2012

Reflexions

-Hi ha alguna manera d'examinar el seu cervell? -Li pregunto a en Píter.
-Un cop mort, totes les funcions vitals deixen de funcionar, i el cervell es desprograma quan deixa de rebre el flux sanguini. Potser si acabés de morir es podria intentar, però aquest tipus fa setmanes que és carronya.

M'havia fet il·lusions de poder trobar alguna dada a la memòria digital d'en Groff, però m'hauré de quedar amb la intriga sobre el que li ha passat. En Pòl·lux ha trobat les marques d'un vehicle de propulsió a la riba dels aiguamolls. El rastre es perd a l'aigua, i les marques del fang ja estan massa esborrades. Ha sigut una coincidència que les veiés mentre arrossegavem el cadàver per llençar-lo a l'aigua. En pocs minuts ha sigut devorat per les bestioles carronyaires.

El vehicle és monoplaça i segurament es tracta d'una mena de moto com la que té la Inger, però el sistema de propulsió és diferent. Les marques es perden a l'aigua, i això ens fa creure que es tracta d'una càpsula mòbil subaqüàtica. D'on coi haurà tret la Venus una cosa així? Si és que ha sigut ella la que ha matat en Groff, és clar. No ho podem assegurar al cent per cent. Però jo hi posaria la mà al foc.

La teoria d'en Pòl·lux és que la Venus va escapar sola de la base meteorològica, i que en Pavlichenko va enviar en Groff a buscar-la. El goril·la la va trobar, i ella el va matar i li va arrencar el xip per no desvetllar la seva darrera posició. Segurament devia llençar el xip a les profunditats dels aiguamolls, i per això el rastre es perd a l'aigua. És una història molt més factible que les que jo havia conjecturat.

Sento el vent a la cara. La Vall del Vent està lluny, però el vent no entén de fronteres, i de tant en tant es fa sentir al paratge on som. Aquesta nit la passarem aquí, perque s'ha fet tard i comencen a escoltar-se els cricris (mai els hem vist, però canten com grills). Quan se sent el primer cri-cri, vol dir que comença la nit. Em pregunto si les tropes ja hauran arribat a la base. S'adonaran que hi hem estat vivint i ens buscaran a les rodalies. Espero que l'observatori els passi desapercebut. Al cap i a la fi és una estructura petita i amagada a una clariana, entre els matolls dels aiguamolls.  Però si utilitzen híbrids voladors, ens veuran. Haurem de reprendre la marxa de matinada. Estem molt a prop de les coves on viurem. Però preferim ocupar-les quan hi hagi llum diürna, per si ens hi trobem alguna cosa indesitjable a dins.

He estat pensant en el que m'ha dit la Tau fa unes hores. Potser els mutants es van infectar amb la boira, potser un dia que feia poc vent la boira va aconseguir sortir del congost i arribar a la base. Això no m'agrada, perque vol dir que la boira es pot escampar qualsevol dia i agafar-nos desprevinguts. Crec que a partir d'ara haurem de portar la màscara sempre a sobre. Ara tots en tenim una. A la base en vam trobar un munt, així que en tindrem pels possibles nous companys que rescatem, si tot va bé. No sabem quan tornarem a contactar amb la Inger. Ara haurem de deixar passar un temps per no ficar-la en problemes, ja que la estan vigilant. Si descobrissin que està involucrada en això... No vull pensar en el que li farien.

Sento rialles provinents de l'observatori. La Tau deu estar explicant un dels seus acudits. No és que els expliqui bé, al contrari, sempre s'oblida del final de l'acudit, i aleshores li ve un atac de riure, fins que torna a enrecordar-se de com s'acabava. Però té molta gràcia veure-la enraonant amb ella mateixa i rient-se sola, imaginant-se les escenes de l'acudit, i t'acaba contagiant les seves rialles. És l'alegria en persona. Ens farà falta el seu optimisme, encara que de tant en tant tingui rampells de mala llet. Va amb la seva personalitat, i m'agrada tal com és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada