Nit a l'observatori

Obro els ulls alhora que els meus companys.

-Ha sigut una passada, Dzeko!

La Tau està eufòrica. S'aixeca del sofà i fa uns estiraments, com si hagués estat fent esport de debò. En Pòl·lux ens ofereix unes copes de licor de prunucydonia. Les acceptem i brindem pels nous companys. Em bec la meva a poc a poc, i m'adono que en Píter no ha tornat. Amoinada per ell, m'apropo a la porta i el veig a les fosques, tancat a la cabina del G-Wagon. Per com té la cara, enfonsada a les mans, sé que està allà per que necessita intimitat.

En Píter està plorant. El cor se'm fa a miques, i em pregunto si no seria millor deixar-ho tot com estava, fins que alguna raó de pes em fes deixar-lo per sempre. Ara li he trencat el cor i estarà patint mentre em tingui al seu cantó. I jo no hi podré fer res, per que si m'hi torno a acostar, encara li faré més mal. Odio no sentir el mateix que ell. Seria l'home perfecte per a mi, sempre ho ha sigut, però el meu cor s'obstina a ocupar els seus racons amb la Venus, una dona que mai serà meva, que ni tan sols sé si continua existint més enllà del meu cap.

La festa de benvinguda a la clandestinitat arriba a la seva fi quan la Tau comença a vomitar. Per sort li ha donat temps d'arribar a la porta. Quan torna, jo ja estic mig adormida en un racó, i en Pòl·lux ronca eixarrancat al sofà. En Dzeko s'ha acomodat darrera del sofà. També dorm. Tanco els ulls i em deixo arrossegar cap a la foscor.

*

A trenc d'alba em desvetllo amb el primer raig de sol. Algú em va posar al sofà. Encara no tinc un embaràs desenvolupat, ni tan sols se m'endevina la panxa, però ja em tracten amb cura, donant-me privilegis com aquest d'estalviar-me la nit al sòl fred i dur.

Faig una ullada al meu voltant. Els altres dormen com troncs estirats pel terra. Hauriem d'anar tirant. Ja tindrem temps de descansar bé quan estiguem arrecerats a les coves. Al cap i a la fi, estem a poca estona d'elles. Em llevo i busco en Píter, però no ha dormit amb nosaltres. Obro la porta i la llum del sol gairebé em crema les retines. Fa un dia radiant, però això és dolent per nosaltres. Un dia clar significa molta visibilitat, i justament necessitem tot el contrari. Si ens detecta un satèl·lit, ja no tindrem on amagar-nos.

Desperto a en Dzeko. De seguida obre els ulls i s'incorpora, preparat per continuar la marxa. A prop d'ell hi ha la Tau. Put a alcohol i li cau un filet de baba per la comissura de la boca. La sacsejo una mica i per fi entreobre els ulls, lleganyosos i envermellits. Entre badall i badall se li escapa un rot i riu. Després, tracta d'aixecar-se però es mareja i es deixa caure de nou. Té una ressaca terrible. L'haurem de portar dins el G-Wagon, sino, ens farà endarrerir a tots. En Pòl·lux és el més difícil de despertar. Normalment no és així. Al primer soroll, el seu instint militar d'estar en guàrdia el desvetlla. Però avui està massa esgotat com per adonar-se dels meus copets al braç. Li xiuxiuejo a l'oïda, per si el soroll fa més efecte que el contacte físic, però ell continua fent petits roncs i s'arrauleix més en la seva posició fetal.

-Prova a fer-li un petó al bell dorment. Segur que això sí que li treu la son!- riu la Tau.

-Fes-li tu! No et fot! - dic, irritada.

Surto de l'observatori a la recerca d'en Píter. Ell ja està despert i preparat. S'està menjant una fruita dessecada. Quan em veu, em dedica un "hola" trist i aparta la mirada. Té ulleres blaves per sota dels ulls, i les parpelles se li han inflat molt. Deu haver estat plorant tota la nit, per tenir els ulls així. Em sento fatal.

Al cap de cinc minuts d'haver-nos llevat sortim de l'observatori. Com que la porta està trencada, l'hem hagut de tancar amb imants codificats, dels que s'utilitzen per tancar les capses de munició. La Tau no hi cap a la cabina del G-Wagon i va dins el compartiment de càrrega, rondinant i maleïnt el licor de prunucydonia. Amb cada sotragada del G-Wagon, se sent un renec de l'interior del vehicle, tot i que va tan lent que és difícil notar-ne cap. La ressaca de la meva amiga deu ser molt bèstia si està tan sensible. Em faig un apunt mental per a mi mateixa: No emborratxar-me mai amb licor de prunucydonia.