La cova

Ja som a la cova. És un lloc perfecte per desaparèixer de la superfície visible del planeta. L'entrada resta oculta gràcies a les heures fotosensibles. Són unes criatures vegetals (no sé com descriure-les d'una altra manera, ja que són mig animal mig planta) que s'amaguen de la llum solar directa. Com que el bosc d'aquesta zona és molt atapeït, gairebé mai s'escola cap raig solar i les heures poden romandre tranquiles tapant tota l'entrada de la cova. Però el Sol no és l'únic que les destorba. Si il·lumines el lloc per on vols passar amb prou intensitat (amb els focus del G-Wagon, per exemple) la cortina orgànica s'obre, i un cop hi ets a dins, torna a cobrir tots els espais buits. La Tau està fascinada per la descoberta i diu que en pintarà un quadre.  

 Jo només hi havia estat una vegada, durant els entrenaments. Aquí vaig fer la prova de supervivència a la foscor, sense llums ni GPS. Em van deixar ben endins i jo havia de trobar la sortida guiant-me pels sorolls que anava fent en Pòl·lux des de l'entrada de la cova. Era terriblement difícil seguir-lo, perque tots els sons produïen eco i es difonien a totes les cavitats. Vaig haver d'aprendre a separar uns sons d'uns altres, a aguditzar la oïda i a triar el so més clar de tots els que m'arribaven. Va ser divertit, però estava cagada de por per si em trobava alguna criatura carnívora pel camí.

Ara no cal que anem a les fosques. A la darrera capsa que ens va preparar la Inger hi hem trobat un paquet d'ulleres de visió nocturna. No són gaire potents, però almenys no cal gastar les batèries dels focus del casc ni anar amb torxes. Necessitem estalviar energies i recursos per si hem de passar molt temps amagats.
La Tau em dona la mà quan la foscor es fa més profunda. Encara es troba malament, però ara ja pot caminar sense marejar-se. Davant nostre van en Pòl·lux i en Dzeko, amb les PG77 preparades per si de cas. Darrera nostre, en Píter continua conduint el G-Wagon. La cova és molt alta i encara ens queden uns metres fins arribar al lloc on ens establirem.

Amb aquestes ulleres nocturnes no es veu en color, i és una llàstima. Segur que hi ha mil tonalitats diferents a les parets, ja que quan hi hem entrat, els pocs metres il·luminats per la llum diürna mostraven uns colors llampants. Per sort tinc el botcàmera, que té un mode de gravació que permet filmar colors a l'absoluta foscor. Quan revisi les seves imatges segur que al·lucinaré.

Per fi arribem al punt que ha triat en Pòl·lux per muntar la nostra base provisional. Tots continuem estant molt cansats de tot el que ens ha passat les darreres 72 hores. Decidim deixar les coses importants dins el G-Wagon, a uns vint metres d'on ens establim. El sostre de la cova és més baix en aquest punt, i el G-Wagon no hi podria passar sense fer-se algunes rascades.

-Per que has triat aquest lloc, Pol? - pregunta la Tau.
-Ara ho veuràs. Deixeu les coses aquí i seguiu-me.
-Hem de caminar més? Estic feta pols!-Es queixa ella.

Tots seguim al nostre company per un túnel molt estret i humit que poc a poc comença a omplir-se de llum natural. En menys de dos minuts sortim a plena llum del dia, sense haver sortit de la cova.