dimecres, 10 d’octubre de 2012

Trasllat

Cantem cançons populars de la nostra terra per distreure'ns pel camí i no pensar en les comoditats que deixem enrera. En Pòl·lux, en Dzeko i jo cantem en català, encara que moltes cançons les sabem a mitges i les acabem taral·lejant, com la de Camí ral o la dels Segadors.

La Tau també canta alguna cosa de tant en tant, però les seves lletres són de hakas, cançons tribals dels maorís. Sona una mica intimidant i a més força la veu, com si estigués emprenyada. "Waewae takahia kia kino hoki!". Tots riem amb la seva cantarella i les seves gesticulacions exagerades. Ella s'ofèn una mica, però sap que no ho fem a mala fe. Simplement ens sembla graciós com es mou quan canta allò i no podem amagar les rialles.

A en Píter no el sentim. Va concentrat en conduir, dins la cabina de comandament del G-Wagon, que va sobrecarregat de capricis, com la col·lecció d'ampolles d'alcohol demeterenc d'en Píter, els estris per pintar de la Tau, i el meu ordinador de treball amb un munt d'arxius hologràfics tàctils d'essers vius de tot l'univers conegut i amb els minsos estudis realitzats pels científics demeterencs a la zona. En Pòl·lux no ha volgut emportar-se res (a més, els seus estris preferits, les armes, representen gairebé tota la càrrega del transportador). I en Dzeko només ha agafat el disc dur audiovisual de la sala comuna, que li serà útil per crear R. V. (realitats virtuals).

Encara no he tingut ocasió d'aclarir amb en Píter això nostre, i cada cop que em llença una miradeta afectuosa (o lasciva, de tant en tant) em sento culpable. Si em mira així quan estigui intentant dir-li que no vull més sexe amb ell, s'adonarà que no ho dic de tot cor. He de ser ferma en la meva decisió. Ho faig per ell, només per ell. Sé que tractarà de convence'm de que no cal que m'amoini pels seus sentiments, que he de viure el present i tot això que em sol dir quan dubto. Però si jo estigués enamorada, actuaria igual, malgrat m'estigués destrossant el cor cada cop que ho fes. Potser hi podré parlar després de la festa de benvinguda al grup que els hi farem als nouvinguts quan arribem al nou amagatall. L'alcohol m'ajudarà a parlar amb més valor. Però potser em faltarà fermesa. Espero que no s'enfonsi. No puc suportar veure'l malament, i si es posa a plorar m'entendrirà i acabaré caient als seus braços de nou. No sóc de pedra. I ell coneix molt bé les meves febleses.

Hem decidit que ens establirem a una cova que hi ha entre el bosc i les muntanyes de la boira verda. Tindrem la base científica prou lluny com per que no ens detectin si s'hi apropen. A més, just a un kilometre hi ha un observatori d'essers voladors que no surt als mapes ni als satèl·lits. En Píter va col·locar un inhibidor al sostre fa temps, quan la va descobrir, i el científic que l'havia instal·lat no n'havia parlat amb ningú sobre la posició de la seva base d'observació. Sembla ser que l'utilitzava més de niuet d'amor que d'observatori, o això creu en Píter, perque apart de l'allargavistes, diu que només hi ha un sofà. És un lloc molt reduït, no deu fer més de deu metres quadrats, però ens anirà bé tenir-lo per si de cas. Qui sap quina mena de bèsties hi ha per aquesta zona, o si queden mutants a les rodalies. Necessitem algun lloc tancat per fugir dels perills si en trobem cap. Ens estem apropant justament a aquell observatori per descansar una estona i deixar-hi part de la càrrega que portem. Serà el nostre magatzem provisional, perque a les coves algunes coses se'ns farien malbé amb la humitat.

La porta està tancada amb un pany electrònic. Em Pòl·lux li fot un tret al dispositiu just quan en Píter s'estava oferint per tractar d'obrir sense malmetre la porta. Tots el mirem astorats.

-Ja canviarem el pany! -s'excusa ell.
-Quan aprendràs que és millor la manya que la força?-li reprenc.
-Això depén de la situació, senyoreta Oriona. -En Pòl·lux fa aquell mig somriure que mai sé com interpretar. -A més, el resultat és el mateix. He obert la porta.
-Has trencat la porta. No és el mateix.
-Bé, ja l'arreglarà en Píter, que és molt destre amb les mans. -I em pica l'ullet, fent que em ruboritzi en adonar-me que he pensat en un sentit diferent al que es referia ell.

Els nois estan de bon humor, encara que no sé per què. A mi haver de deixar la seguretat de la base em trastoca. Ja no em podré dutxar amb aigua calenta ni dormir calentona a un llit amb vistes al cel. Ara toca anar bruts tot el dia i dormir al terra humit i fred, exposats a tota mena de perills desconeguts. I si ens acaben trobant, tot aquest sacrifici no haurà servit per a res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada