dijous, 27 de setembre de 2012

Tautoru

En Píter surt a rebre'ns, seguit de ben a prop pel botcàmera. Just quan en Dzeko apaga el motor de l'Invictus, la Tau comença a obrir els ulls. Li amanyago els cabells, feliç de tenir-la amb mi. Ella em mira fixament, aclaparada i desorientada.

Els nois descarreguen la gran capsa de municions i provisions i es reparteixen el contingut entre els tres. Deixen la capsa hermètica dins la cova. Potser ens serà d'utilitat algún dia. Mentrestant, jo continuo esperant alguna paraula de la Tau, que sembla estar en shock. Li faig un petó al front i per fi articula les primeres paraules. Primer, en maorí. Després, s'adona que no la estic entenent i canvia a l'anglès.

-Āhahā!!-Exclama-Diga'm que estic somiant i que tot el que ha passat són al·lucinacions meves, sisplau.
-Tau, em sap greu tot això. No volia involucrar-te en aquest merder. T'ho explicaré tot, però primer hem d'arribar a la nostra base. Ara no tenim temps, estem massa exposats...
-On has estat tot aquest temps? -em crida la Tau, intentant desfer-se de la meva abraçada.-On coi has estat? Saps tot el que hem hagut de passar la Bintou i jo? Ens van tancar i ens van injectar de tot! Ens van fer preguntes sobre coses que ni enteniem! I tot per culpa de la teva desaparició! Estava preocupada per tu, maleida kai hamuti! Ets una purari paka, una refotuda filla de...
-Tau, sisplau!
-Deixa'm estar!

La Tau es desfà de mi d'una empenta i surt del vehicle tal com va, sense adonar-se que la manta tèrmica li ha caigut i que està totalment nua. Els altres tres es giren en sentir els crits i la miren de dalt a baix astorats. La Tau els dirigeix una mirada desafiant i els treu la llengua.

-Mai heu vist una dona nua o que?-els etziba.
-Mai hem vist tants tatuatges en tan poca pell!-riu en Pòl·lux. Té un sentit de l'humor curiós. En Píter li riu la gràcia. En Dzeko la mira amb expressió divertida, però no diu res.

Més enrabiada encara, torna a l'Invictus, arreplega la manta d'una estrebada i se la torna a enrotllar al voltant del cos.

-I la Bintou? -Em pregunta, amb foc als ulls.
-Ella no estava a la llista. Ho sento, Tau. Només t'hem pogut rescatar a tu...
-De quina llista m'estàs parlant?
-Estan fent experiments amb alguns colons, Tau. I el teu nom figura a la llista dels conillets d'índies escollits per les properes proves científiques.
-Que t'empatolles!? Vull tornar a la colònia ara mateix! Vull anar a per la Bintou!
-No podem confiar en ella. En Patterson està ficat en aquest assumpte. La teva xicota ens delataria. És fidel al codi militar i al seu capitost. Sino fos així, l'haurien inclós a la llista. M'has de creure, Tau. Sé que ara m'odies i que no entens res de res, però el que hem fet ha estat pel teu bé. T'hem salvat la vida.

La Tau continua clavant-me els seus ulls negres. La seva mirada em fa mal.

-Tot això són bajanades. No penso venir amb vosaltres. Si realment t'importo, porta'm de nou a la colònia, sisplau.
-No puc, Tau. I no són bajanades. T'ho demostraré. Tenim proves. Tenim imatges dels laboratoris. I tu mateixa veuràs el fruit dels seus experiments. Van instal·lar-se a Demèter abans que arribés l'Argonauta. Van iniciar els experiments en una base científica secreta, més enllà d'aquestes muntanyes. I alguna cosa va anar malament...

La Tau es tapa la cara amb les dues mans i es deixa caure a terra de genolls, fent que no amb el cap.

-Que no m'estigui passant això a mi, siusplau, Runga Rawa!

No sé que dir per que em cregui, per que s'adoni que hem fet el millor per ella. Estic molt neguitosa i angoixada. I com sempre, acariciar-me el ventre em tranquilitza. Sé que la vida que porto a dins li dona sentit a la nostra lluita per la supervivència. En/na Nicte és la meva raó per tirar endavant quan no li trobo sentit a la vida. Li agafo una mà a la Tau i me la poso a la panxa. Ella em mira desconcertada.

-Que fas?
-Si no ho vols fer per mi, fes-ho per la criatura que porto a dins. Ajuda'ns, Tau. Ajuda'ns a salvar vides.

La Tau deixa anar una exclamació en la seva llengua i es posa dreta, mirant-me amb expressió de sorpresa.

-Estàs...?
-Sí... va ser molt inesperat...
-I com? Vull dir...amb qui...? Però... és il·legal! Només les parelles seleccionades poden reproduir-se!

Assenyalo a en Píter, que somriu a uns metres de nosaltres, amb orgull poc dissimulat.

-Tau, vull que ens donis una oportunitat. Al menys deixa'ns explicar-t'ho tot.

La meva amiga tracta de pair la situació i es queda en silenci, observant-nos a tots quatre amb cara de pomes agres. Es frega el front amb els artells, i es passa l'altre mà pels cabells... i la manta li torna a caure als peus.

-Bé, em penseu donar roba pel camí, o he de recòrrer mig Demèter despullada?
-Això és un sí? -Faig, sense donar crèdit al seu canvi d'opinió.

La Tau se'm llença als braços i m'estreny fort contra ella. Les emocions contingudes esclaten de cop i ric i ploro alhora. Sóc tan feliç! No hagués pogut suportar perdre la seva amistat, perque si s'hagués negat a vindre, l'hauriem hagut de segrestar indefinidament. M'hagués odiat per sempre.

L'abraço més fort i ella em pessiga el cul.

-M'has d'explicar moltes coses, que pel que veig, no has perdut el temps.-Fa, mirant cap a en Píter.

I les nostres rialles trenquen el silenci de la nit, mentre les flors de Lluna es comencen a marcir.

2 comentaris:

  1. Últimament portes un ritme que no pares! A què és degut això??? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt inspirada gràcies a que sé que uns quants em llegiu sovint, i per tant no vull deixar-vos a mitges i escric tot el que puc. A més... just ahir se'm va acabar la feina i torno a tenir tot el temps del món per escriure. :S Espero trobar una altra feina aviat i que em deixi prou temps per continuar, i espero no baixar el nivell del que espereu trobar. :)Gràcies per llegir-me. ^^

      Elimina