dijous, 20 de setembre de 2012

La sortida


L'holo-radar del GPS d'en Pòl·lux indica que a l'entrada només hi ha 3 dreadnoughts, dels quatre que hi hauria d'haver al canvi de guàrdia. En Pòl·lux atura el vehicle a la darrera cantonada del túnel abans de la sortida. Li ensenya les posicions dels soldats a en Dzeko, que observa l'holo-radar i pronuncia alguna cosa en veu baixa, com fent càlculs. Aleshores encén la seva omnieina i comença a moure els dits molt ràpid per les diferents holopantalles que se li van obrint al davant. En aquests moments la Tau li suposa una autèntica nosa per maniobrar. Ella continua inconscient entre els seus braços. Esperem que continui així una bona estona. Aquest no és un bon moment per despertar. Un crit seu atrauria tota l'atenció dels sentinelles sobre la nostra posició.

Miro a en Dzeko pel retrovisor superior. Deu ser molt jove, o aparenta ser-ho. Té els cabells de color castany i els ulls verds. Porta uns texans normals, una mica desgastats, i una dessuadora amb caputxa de color gris fosc amb les sigles N7 al pit, i una ampla franja vermella entre dues fines ratlles blanques a la màniga dreta. Està molt concentrat en el que està fent. Em pregunto per quina tasca va ser escollit. Suposo que el va contractar la Fundació Alfa Humanis, com a mi. Quan sortim d'aquí, si és que sortim, li preguntaré sobre la seva professió. Mai havia conegut algú que tingués aquests "poders" sobre les ments alienes, a excepció d'en Píter. Però el nostre hacker no sap crear realitats virtuals. A mi m'havia intentat induir idees en forma de somnis...però em provocava malsons i no entenia el sentit dels seus missatges. En Dzeko aixeca la vista i veu que l'estic observant. De fet, en Pòl·lux també l'està analitzant a través del retrovisor. Miro cap a la Tau, fent veure que no l'estava mirant a ell. Però és que tinc molta curiositat per saber com s'ho va fer per formar part dels escollits per colonitzar Demèter. No sembla que tingui l'edat mínima permesa, els 20 anys. El noi ens somriu.

-Ja gairebé està. Ara enviaré el paquet de R.V. als seus ciber-cervells. És un altre Dejà Vu. Tindrem cinc minuts per allunyar-nos.

En Dzeko tanca els ulls uns segons i quan els torna a obrir, esbossa un somriure de satisfacció.

-R.V. executant-se.

 En Pòl·lux reprén la marxa i de nou ens apropem sigilosament a la sortida. Estem massa a prop dels dreadnoughts, perillosament a prop. Quan per fi sortim a l'exterior, m'adono que no hem comptat amb un element molt important. Pot haver-hi un quart dreadnought a les rodalies, i per tant, apareixerà a les seqüències que visualitzin els tres que hem deixat enrera... I potser aquesta anomalia els posi en alerta. Ho comento a en Dzeko i aquest confirma els meus temors. És possible que no ens doni temps de sortir del marge de visió abans que s'adonin que estan sent manipulats.

En Pòl·lux prem l'accelerador a fons i fem cinc-cents metres en un segon. Un núvol de pols s'aixeca darrera nostre i veiem que els dreadnoughts ja són molt lluny i continuen estàtics a l'entrada de la colònia. Hem aconseguit escapolir-nos i ni se n'han adonat. I tot gràcies al misteriós jove que portem al seient de darrera. Estem pletòrics! Fem un crit d'eufòria tots tres alhora, conscients d'haver-nos salvat pels pèls.

-Ets un màquina, Dzeko! -Li diu en Pòl·lux.

Ell es limita a somriure. Deu estar acostumat a sorprendre a la gent amb les seves habilitats.

De sobte, la Tau fa un sorollet i badalla. Tots tres la observem atentament. En aquests moments està obrint els ulls. La deuen haver desvetllat els nostres crits. En Dzeko l'estreny contra el seu cos per si la noia s'espanta i reacciona amb agressivitat. Se la veu tan menuda que si no fos pels tatuatges a la cara, semblaria una nena.

-On sóc? -diu amb un fil de veu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada