Arribant

Desperto. Em noto entumida. Quan obro els ulls m'adono que estic al seient de darrera,amb  la Tau a sobre, encara inconscient. Tinc molta calor. Estic aixafada entre la porta i la capsa, i em fan mal les cames pel pes de la meva amiga. Se m'escapen els ulls instintivament a través de l'obertura superior de la manta tèrmica. Els petits pits de la Tau pugen i baixen amb la seva respiració, deixant a la vista uns mugronets bruns envoltats de tatuatges tribals. Em ruboritzo i aparto la mirada. Em pregunto si en Dzeko ha estat gaudint d'aquesta visió tot el viatge. Suposo que sí.

Miro endavant i veig que en Pòl·lux està assegut al cantó del copilot, i xerra animadament amb en Dzeko, que ara és el conductor. Obro la boca sorpresa. A mi no em va deixar conduir fins passar les proves de supervivència!

Com m'hauràn mogut fins al seient de darrera sense que m'adonés? Tan adormida estava? Suposo que devem estar a punt d'arribar a la cova. Si en Pòl·lux ha cedit els comandaments de "l'Invictus" devia fer hores que conduia.

Escolto la conversa sense interrompre'ls. Em sorprén escoltar l'idioma que empren. En comptes de l'anglés oficial de la colònia, parlen en català.

-Així doncs, ets mig català i mig macedoni? -li pregunta en Pòl·lux a en Dzeko.

El noi assenteix. En Pòl·lux continua el seu interrogatori.

-Com és que vas aconseguir plaça per venir a Demèter? Deus ser la persona més jove de tota la colònia!
-Sóc un dels millors dissenyadors de realitat virtual de tots els móns.
-Modèstia apart, no?-riu en Pòl·lux.
-El fet de tenir 17 anys no és cap impediment per desenvolupar la meva feina. La Fundació va contractar-me per les meves capacitats, independentment de la meva edat. Crec que no em queda gaire marge per ser modest. És tot un orgull haver superat, i per molt, a la resta de competidors durant les proves de selecció.
-La veritat és que sí. I ara estàs aquí, jugant-te el futur amb una colla de dissidents fugitius. S'ha d'estar ben sonat, o tenir-los molt ben posats, per haver triat la clandestinitat. Farem grans coses junts, Dzeko Asani! Ja tinc ganes de que coneguis en Píter. Al·lucinarà!
-Pel que m'has dit, ell sap hackejar a través d'Extranet. Podrem unir-nos en una mateixa xarxa, i a través d'ell, introduïr tota mena de programes virtuals a qualsevol persona o sistema que necessiteu manipular. No és gens difícil.

Badallo sorollosament i ambdós em miren pel retrovisor.

-Queda gaire?- pregunto en català, sabent que tots dos m'entendran. És molt plaent poder parlar en la llengua amb la que penso, i no haver de fer cap mena d'esforç per traduir el que em passa pel cap.
-Ja estem arribant.-Respon en Pòl·lux.

Encara és fosc quan veiem la cova davant nostre, envoltada de flors blanques i platejades. Les Flors de Lluna s'han obert amb la llum del satèl·lit, que ho impregna tot d'una brillantor espectral. Quan la Lluna Blava es fongui amb l'horitzó, les flors moriran. I quan vingui una nova nit, en neixeran de noves. La bellesa natural de Demèter mai deixa de sorprendre'ns.