dimarts, 18 de setembre del 2012

V.E.

Mitja hora després, encara no tinc ni idea de com rescatar la Tau. En Pòl·lux comença a desesperar-se i va repicant amb els dits a la fulla del seu punyal. Em mira amb evident impaciència, i em fa posar més nerviosa del que estic.

-Vols parar? -li etzibo irritada.
-No entenc que pretens. La Inger ja hagués fet marxa enrera. Ella sí que sap obeir ordres, i no li cal ni qüestionar-les. Perque coi no pots ser com ella?

Estic a punt de rebatre-li amb algun comentari forassenyat, quan la idea em percudeix al cervell com una bala de lucidesa sobtada.

-Arriba fins aquí la senyal d'Intranet?
-Sí, arriba fins a cinc-cents metres més enllà de la cúpula. Amb la Inger connectavem així per saber si el camí estava net, quan venia a per les provisions. Però no podem posar en perill a la Inger.
-Ho sé. I Intranet és detectable per satèl·lit?
-Sí, però no ho tenen control·lat, perque a dins de la colònia no tenen cap necessitat de fer-ho. Només estàn rastrejant les senyals d'Extranet.

En Pòl·lux no entén a on vull anar a parar. A mi se m'ha dibuixat un somriure de satisfacció. Em connecto a Intranet, agrego en Pòl·lux com a participant en un diàleg en grup, i convido a la Inger. En pocs segons, la veu de la noia resona histèrica als nostres caps.

-Esteu bojos? Estic vigilada! El meu sistema de bloqueig de rastreig alié només em protegirà un minut, així que parleu ràpid!
-Tenim un problema a l'entrada. Hi ha dos dreadnoughts. Vas dir que tenies un còmplice amb unes habilitats especials. Vas esmentar que et feia de cortina de fum. Ens podrien servir, les seves habilitats? -Dic a tota pressa, tractant de no embarbussar-me.
-Sí. Però si contacteu directament amb ell potser el posareu en perill...A més, no confiarà en vosaltres.
-No tenim pressa, si realment ens pot ajudar. Contacta-hi tu, explica-li la nostra situació, i que ell contacti amb nosaltres a través d'Intranet.
-D'acord. -I la conversa es talla, expulsant-nos d'Intranet a l'instant.

En Pòl·lux em mira amb els ulls com plats, impressionat.

-No sé com t'ho fas per treure'm tant de polleguera. Podria escanyar-te ara mateix per tossuda i caparruda. Però si no fos per la teva obstinació, ara mateix ja estariem tornant a la base, amb les mans buides. Ets un munt de neurones enfollides, Oriona. Enfollides...però eficients.

-No cantem victòria encara, Pòl·lux. Primer hem de veure com ens pot ajudar l'amic de la teva xicota.

Se li endureix la mirada. No li agrada que esmenti la seva relació amb la Inger. Prefereix fer veure que és una companya més de la misió. Al principi no ho entenia. Ara començo a creure que la seva situació és semblant a la meva. Potser no la estima com ella voldria. Potser sent el mateix que jo per en Píter. Afecte, i potser un xic de desig instintiu...Potser en Pòl·lux i jo no som tan diferents com sembla. Potser ens podriem entendre millor, si confiessim una mica més l'un en l'altre.

Passem deu minuts en silenci. Deu minuts eterns. De sobte, s'ens obre una línia de connexió a Intranet, executada sense el nostre permís. Un pirata informàtic? En Pòl·lux em mira desconcertat. No pot ser en Píter. Està massa lluny per accedir a Intranet. Una imatge intermitent apareix a la nostra ment, com un missatge subliminal. I a poc a poc, la imatge es va fent més gran, cada cop més extensa, fins que ens absorbeix.

De sobte, ja no estem a dins el vehicle, i ens trobem enmig d'un passadís de la Casa de Demèter, veient passar la gent. Reconec algunes cares. Ningú sembla conscient de la nostra presència. Passen per davant nostre com si no hi fossim. El meu cervell em diu que això no és real, que estic sent víctima d'una intrusió a la meva ment. Però els meus sistemes de bloqueig no responen. Accepten la intrusió virtual com si fos part de la meva realitat. Els meus ulls també m'enganyen, i no puc veure més enllà del món que tinc dins el cap. Tot sembla de veritat. Les textures de la meva roba, les llums del passadís, les converses dels colons...
En Pòl·lux està al meu costat i em mira, esverat.

-Que ens està passant? -pregunto angoixada.
-Crec que estem sent manipulats.
-Per qui?

De sobte, la realitat virtual es dilueix, i tornem a estar al nostre vehicle, entre les roques d'un voral del camí. La línia de connexió no s'ha tallat i sentim una veu electrònica que ens afegeix a una conversa privada.

"Virtual Environments by JackDax invites you to join his chat."




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada