divendres, 7 de setembre del 2012

Missatges

Asseguda dins el vehicle militar, mentre en Píter fa la revisió setmanal del nostre únic transport, rellegeixo els missatges rebuts a l'omnieina. Molts són salutacions d'amics i coneguts, o de parents llunyans. Els esborro. No m'agrada tenir tant espai ocupat a la memòria. Els meus caps a la Terra també es pregunten per que no he enviat els darrers documentals per la revisió. Segurament ja deuen haver contactat amb en Hendrik Bildhauer, i aquest els haurà dit que estic enfeinada, o que tinc una avaria al sistema de comunicacions, o qualsevol altra mentida. Al Director de la Fundació no crec que li interessi que els seus caps terrícoles sapiguen que he desaparegut. Representa que la colònia és segura, i que tot està en ordre. No es poden permetre cap pas en fals, o els inversors retiraran el seu capital. Segurament han tornat a bloquejar les connexions a Extranet per evitar que es filtri informació sobre les desaparicions.

Si aconseguim sobreviure i salvar la colònia, demanaré una revisió del contracte. Els documentals que estic realitzant ara mateix valen el triple del que em paguen. A més, m'haurien de pagar un plus de perillositat, com als militars. No és que faci això per diners (al principi sí, és clar), però ja que ho faig, espero rebre'n una bona recompensa.

Els dies es passen lents en aquest racó del món. Quan estava a la colònia tenia sempre un munt d'opcions per distreure'm. Podia anar al gimnàs, a la sala d'oci, al Rainbow, passejar pels jardins artificials, llegir a la cabina sensorial de lectura, veure pel·lícules acabades d'estrenar  a la Terra, sopar envoltada d'un munt de persones que encara no havia ni començat a conèixer...

Trobo a faltar estar amb més gent. Relacionar-me. Tenir una mica més de vida social. Em sento sola, i encara que en Píter s'esforçi per ser la millor de les companyies, de vegades m'agovia. Al principi teniem molt a dir-nos, no ens coneixiem gaire. Amb els dies la relació ha anat canviant... i ja no ens queden gaires temes per parlar. Quan ens avorrim, fem l'amor, i així trenquem amb la rutina. Però fins i tot el sexe acaba sent previsible i rutinari. Ara començo a notar la diferència entre estar enamorada i no estar-ho. Ell sempre té ganes d'estar amb mi. En canvi jo de tant en tant l'he de defugir. Tracto d'explicar-li el que sento. Som amics i prou. I que tingui un embrió de la seva sang dins meu no significa que ell i jo siguem parella. Sempre serem amics, però no sempre serem amants. Sé que això li dol, però ha d'acceptar la veritat. Si no fos sincera amb ell, a la llarga encara li faria més mal.

En Pòl·lux i jo mantenim les distàncies. Ens avenim molt bé, però encara està una mica amoinat pel meu embaràs. Suposo que amb els dies s'anirà fent a la idea i tornarem a ser un grup cohesionat.

Continuo llegint i esborrant missatges. He reservat els de la familia pel final. Tinc més de quaranta missatges dels meus pares i només un de la meva cosina petita, la Nèbula. Sé que els dels meus pares seran tots de preocupació per la meva desconnexió total. Obro primer els seus, per si hi ha alguna notícia important que hagi de saber, tot i que em moro de ganes de llegir el de la Nèbula.

Com ja havia endevinat, la majoria expressen preocupació. Excepte els missatges més antics, que expliquen notícies de la Terra que saben que em farà il·lusió conèixer. Han aconseguit clonar balenes. S'havien extingit feia gairebé un segle, com la majoria dels cetacis. L'equip de recuperació de fauna terrícola "Lazarus" ha desenvolupat embrions de balena a partir de les mostres emmagatzemades als Bancs d'ADN de la Memòria Vital Biològica de la Terra.Mai he vist una balena viva. Aquesta notícia em fa molt feliç.

Hi ha altres notícies interessants entre les dades que m'envien els meus pares. Uns fanàtics religiosos contraris a la bio-tecnologia i la digitalització cerebral han cremat uns laboratoris de la Fundació Alfa Humanis, on s'experimentava amb un nou sistema de digitalització anomenat "Eternitat". Segons els fanàtics, la ciència està atemptant contra la natura en voler produir humans digitalitzats. Em costa de creure que hi hagi encara gent tan tancada de ment. La digitalització és el futur! Tenir un cervell millorat i amb més capacitats no significa ser menys humà.

Durant l'incendi provocat, van resultar ferits dos científics, i el propi fundador del projecte Eternitat, que protegia amb el seu propi cos una bombolla amniòtica. A les imatges de la notícia, apareix una instantània feta des de les càmeres del laboratori. La bombolla que intentava protegir aquell home contenia una dona jove, aparentment morta o inconscient. Al vidre del recipient hi havia escrites unes lletres en ciríl·lic: Венера. Que traduït significa...


VENUS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada