Pla improvisat

-Tinc a la Tau inconscient, emmordassada i lligada de mans i peus, a dins la capsa de munició per les torretes.  Li he injectat sèrum fisiològic perque no es deshidrati. L'heu de venir a buscar aquesta nit, al punt d'extracció.Jo no hi seré. -La Inger fa una pausa, com escollint les paraules més adients per resumir el que ens ha de dir. -Tinc un problema greu. He trobat la llista d'elements subversius. Hi ha tretze noms de moment. Entre ells, hi ha el meu. Sospiten de mi. Sé que ara mateix estic a prova. En Sergei ha esdevingut la meva ombra, m'empaita per tota la base per vigilar-me, fent veure que encara som amics.

-Has de sortir d'allà immediatament! T'interrogaran i ens descobriran! -li crida en Pòl·lux. -És una ordre!
-Fins que no trobi la nau d'en Pavlichenko no puc deixar la colònia.
-I si no existeix? Inger, era només una teoria! Potser és tan sols una casualitat, que la mascota d'en Pavlichenko hagi estat pilot en el passat! No pots còrrer el risc per una suposició sense fonaments. -li diu en Píter.
-Aquella nau, si existeix, és la nostra única esperança. Un cop siguem a fora de Demèter podrem alertar a les corporacions terrícoles. A més, m'he d'ocupar de la llista negra.
-No pots encarregar-te'n de tots, i menys si estàs sota vigilància.
-Sí que puc. Tinc un còmplice. Jo faré la feina bruta...i ell serà la cortina de fum.
-Que vols dir? No t'entenem!
-És un dels noms de la llista negra. Té unes habilitats... especials. No us en puc dir res, ara per ara. Només que ens serà de molta utilitat. Ja ho entendreu quan el conegueu.
-Està bé, confiem en tu. Però si veus que la teva vida corre perill, fuig de la colònia. I el mateix dic sobre la misió. Si t'enxampen i t'interroguen, saps el que has de fer. -En Pòl·lux tracta de dir-ho en un to calmat, però se li trenca la veu amb les darreres paraules.

Si enxampen a algú de nosaltres amb vida, hem de connectar amb en Píter a l'instant, malgrat que delatem la posició de la base científica. Ell ens enviarà el virus més potent que tingui i ens esborrarà les dades de la memòria. El problema d'això, és que també perdrem els nostres propis records i identitat. No serem ningú mai més. Si a mi em succeís això, preferiria la mort real. Però quan ets un "vegetal" ja tot dona igual.
La Inger suspira, i resta en silenci. Sabem que està plorant. Ho intuim. Aquella dona que de vegades m'ha semblat tan freda i insensible, ara s'esfondra sola, allunyada dels únics humans en els que pot confiar realment. M'agradaria estar al seu costat i abraçar-la. Segurament tots estem sentint el mateix. Soletat. Por.

-Ve algú- diu la noia muda- tanco la connexió.
-D'aquí a tres dies a la mateixa hora. -S'afanya a dir en Píter.
-Sort, companya!-li diem tots alhora.

A l'altre cantó es talla la línia i ens quedem callats, mirant l'infinit sense saber que dir.
En Pòl·lux, sempre més arrauxat que nosaltres, s'incorpora d'una revolada i agafa l'equipació de supervivència, sense abaixar la guàrdia.

-Anem a buscar la Tau. Qui de vosaltres m'acompanya?
-Jo. -Diu en Píter precipitadament.-Tinc més força que l'Ona, i si hem de travessar la boira verda carregats de munició i amb una persona inconscient a l'esquena, és millor que t'acompanyi jo.
-Això de la força és discutible, Júpiter. -Riu sorneguer en Pòl·lux.-L'Ona s'ha entrenat molt més que tu en menys temps, i al cap i a la fi, tu ets una rata d'ordinador.
-Però l'Ona està... incapacitada. Pot avortar si fa un esforç massa gran.-Al·lega ell mirant cap a la meva panxa.
-Ah, no. Això sí que no. Vaig dir que aquest embaràs no suposaria cap impediment per realitzar qualsevol tasca. I ho penso demostrar. -Dic, indignada. -A més, ni tan sols tinc panxa! Estic tan àgil com sempre. Hi aniré jo!
-Aquest és l'esperit!- exclama en Pòl·lux.
-A més...-afegeixo.-La Tau s'espantarà molt si desperta durant el trajecte i es troba lligada de mans i peus amb dos desconeguts portant-la a fora de la colònia. Si estic amb ella, la podré tranquilitzar.
-Això és cert.-Reconeix en Píter, amb resignació.

Sortim de l'aigua i ens encaminem cap a la cova on tenim el vehicle militar, a l'altra banda del congost de la boira verda. El pla és senzill. En Pòl·lux i jo ens endinsem als túnels, recollim la Tau i les capses que ens ha preparat la Ingegärd i sortim ràpidament d'allà. En Píter mentrestant ens espera a la cova, armat fins a les dents i protegit pel meu botcàmera defensiu. Un cop arribem, equipem a la meva amiga amb la màscara antigas que hi ha al compartiment de supervivència del vehicle, i travessem la boira en formació triangular, amb la Tau enmig dels tres. Si està massa nerviosa, o si fa soroll durant la travessa, l'haurem d'atordir i portar-la a collibè. Acabem d'enllestir el pla d'actuació i m'assec al seient del conductor. Activo el panell de comandament i les llums del vehicle s'encenen il·luminant tota la cova. En Pòl·lux s'acomoda al seient del copilot i es posa el cinturó de seguretat, coneixedor de la meva afició a la velocitat.

En Píter s'encén la darrera cigarreta i llença el paquet buit a terra. Li somric a través de la finestra, i ell em torna una mirada trista, mentre el fum se li escapa dels llavis en petits núvolets de boira gris. Sé que les hores se li faran eternes, sense tabac, i sense res a fer dins aquella cavitat de pedra. Li llenço un petó mut i me'l torna tocant-se els llavis amb dos dits i posant-se un puny al cor, que és la seva forma silenciosa de dir "T'estimo".

Arrenco amb energia, i sortim de la cova a poc a poc, esquivant arrels i altres obstacles d'aquella superfície accidentada. Un cop a fora, trepitjo l'accelerador i desapareixem de la zona en pocs segons, deixant enrera una estela de llum i pols, i un amic neguitós i sol.