dilluns, 14 de gener del 2013

"Pila Cortical"

Som dins els records de la Ghost.

Fa dies que segueix el rastre del seu objectiu a través d'unes coves molt estranyes. Són llefiscoses i ha d'anar amb compte de no relliscar. De tant en tant sent la fressa del vent i sap que està a prop d'alguna sortida. Fa guàrdia dia i nit a prop de cada sortida que troba, per que sap que la seva presa haurà de sortir un dia o altre per aconseguir aliments. Però no sembla que l'objectiu s'amoini gaire per sobreviure. Ni s'apropa a les sortides, ni es molesta en amagar el seu rastre. Simplement avança i s'allunya de les sortides, endinsant-se cada cop més a les profunditats de les coves. La Ghost comença a perdre la paciència. Les seves ordres són eliminar l'objectiu i recuperar la seva pila cortical*, l'invent que va desenvolupar el pare de la Venus i que va provar en la seva pròpia filla. Un invent que pot canviar per sempre el concepte de Vida i Mort. Una creació que farà de la espècie humana una potència imparable, si arriba a ser comercialitzada. La Ghost coneix la informació per que necessita saber de la seva importància. Sino, seria molt fàcil assassinar l'objectiu d'un tret al cap. Però no pot disparar-li al cap, per que la pila cortical ha de tornar intacta a la Terra. I a més, ha de matar l'objectiu sense causar-li cap trauma psicològic. Són ordres expresses del Doctor Víctor Koblin, el Director del projecte "Eternitat."
*Una Pila Cortical és una petita unitat d'emmagatzematge ciberware protegida dins d'una funda de la mida d'un gra de raïm, implantat a la base del crani, on la tija del crani i la medul·la espinal es connecten. La Pila Cortical conté un backup (còpia de seguretat) digital de l'ego de la persona. En part nanoware, l'implant manté una xarxa de nanobots que monitoritza les connexions sinàptiques i l'arquitectura cerebral, detectant qualsevol canvi i actualitzant el backup de l'ego en temps real, fins al moment de la mort. Si la persona mor la Pila Cortical es pot recuperar i el seu usuari ser restaurat des del backup en un altre cos sintètic o semiorgànic. Les piles corticals no tenen accessos externs o sense fils (per seguretat), han de ser extretes quirúrgicament . Les piles corticals són extremadament resistents, és molt difícil danyar-les o destruir-les, però amb un impacte precís de plasma o làser es desintegren a l'instant. Les piles corticals estan aïllades intencionalment d'altres implants del cibercervell com a mesura de seguretat per prevenir el hackeig o la manipulació externa.

Tots estem al·lucinant amb la informació de la Ghost. Però jo encara més. Ells no saben encara qui és l'objectiu. Jo sí. Que coi és això que té implantat la Venus? Que significa que "si la persona mor , el seu usuari es pot restaurar en un altre cos"? És això el que em tractava de fer entendre la Inger quan va dir que la Venus era a la Terra? És per això que la Venus em va demanar que no m'amoinès per ella? Començo a lligar caps, però sembla una història tan inversemblant...

Tinc tantes preguntes voltant-me pel cap que gairebé no estic vivint el record de la Ghost. Només penso en el que acaba de pensar la noia, en la informació que ha revelat la seva memòria. La Venus és el primer esser humà immortal. És un experiment il·legal, semblant als experiments dels Ultrahumans. Ho sabia en Pavlichenko? Als arxius que va trobar en Píter a l'Argonauta investigant a en Pavlichenko, hi figurava el "Projecte Venus". En Pavlichenko ho havia de saber per si li succeia quelcom a la persona més important de tota la colònia. Havia de saber com extreure-li la pila cortical. Però posar aquests coneixements en mans d'algú com en Pavlichenko havia estat una gran negligència per part del Doctor Koblin. Segurament en Pavlichenko ja devia estar investigant com copiar l'invent del seu camarada per poder implantar-se una pila cortical a ell mateix. Resulta estrany que hagi respectat a la Venus tot aquest temps, podent experimentar amb ella pels seus interessos personals. El Doctor Koblin deu ser molt poderós si en Pavlichenko no s'ha arriscat a tocar la seva filla.

Segurament el pare de la Venus la va deixar anar a Demèter a canvi de que ella acceptés ser el seu conillet d'índies. Al cap i a la fi, en qui més podia confiar un científic amb un secret tant gran? Només la seva filla podia ser-li totalment lleial. La Venus devia voler viure aventures fora del seu planeta natal, ja que sent biòloga, pocs descobriments podria fer en un lloc  tan estudiat com la Terra. I a Demèter no corria cap risc, sempre que l'Aliança la tingués ben protegida i vigilada. Però no comptaven amb el caràcter rebel de la Venus. I en Pavlichenko va cometre l'error de subestimar-la i confinar-la dins la base meteorològica, privant-la de la llibertat que tant anhelava. La seva sobreprotecció va provocar que la Venus fugís.

Però el que no entenc és que el seu propi pare enviï a una assassina a sou a eliminar el cos de la seva filla. Per que justament ara? Que pretén? I a més...això vol dir que el cos que he conegut aquí no és el cos real? Que tan sols és una funda buida, una carcassa? I si el seu cos és aquell que vaig veure a les notícies que em van enviar els meus pares fa mesos, quan uns fanàtics antitranshumans van cremar els laboratoris de la Fundació Alfa Humanis...? Si el Dr. Koblin vol recuperar la pila cortical, vol dir que pretén que la Venus sigui reenfundada al seu cos amb els records del que hagi viscut a Demèter.

Però per que no enviar una nau de la Fundació a recollir la Venus? Per que contractar una sicària? Només puc fer suposicions. Potser  va descobrir que en Pavlichenko no era de confiança...Potser ha descobert que els caps demeterencs formen part del grup terrorista "Ultrahumans" i que utilitzaran a la Venus per immortalitzar-se a ells mateixos. Potser una nau de la Fundació hagués trigat massa i hauria d'haver donat massa informació als caps de la Fundació. En Koblin no podia confiar en ningú per que qualsevol podia vendre la informació a canvi de diners i privilegis. Només podia optar per la via més dràstica. Assassinant el cos de la seva filla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada