dilluns, 7 de gener de 2013

Ghost

En Píter ha aconseguit desblocar part de la memòria de la Ghost. Diu que és un cas sense precedents. Ella mateixa no té el control sobre el seu cibercervell. Té instal·lada una  IA (Intel·ligència Artificial) molt moderna amb unes ordres específiques que encara no hem desxifrat. Una d'aquestes ordres bloqueja la comunicació amb la noia. És un sistema que mai s'havia vist, i en Pòl·lux sospita que té a veure amb la mateixa corporació que va crear l'arma de la Ghost. Tecnologies secretes, eines que encara no són al mercat i que possiblement siguin il·legals.

En Dzeko  ens ha pogut connectar a tots amb la Ghost, i estem vivint una realitat virtual creada pels records subconscients de la noia. Som un sol personatge vivint en el seu cos imaginari. Costa d'explicar, però és com veure una pel·lícula utilitzant tots els sentits, com viure-la en tercera persona. Així comprendrem d'on ve i quin és el seu objectiu a Demèter.

Som en una mena de càpsula autònoma ejectada des d'una nau sense identificació, probablement una nau experimental, ja que el model no pertany a cap corporació coneguda. La càpsula és molt petita, esfèrica, i només hi cap una persona. La Ghost mira cap a Demèter sense parpellejar. Tots som dins d'aquells ulls, mirant el mateix que veu ella. Torno a reviure aquella emoció corprenedora dels primers instants de la visió de Demèter. Més enllà, la pàl·lida Lluna Blava brilla amb el reflex de la llum del Sol. La Ghost es prepara per sortir de la càpsula. Porta un uniforme Baumgartner. És un tipus d'armadura hermètica creada per fer caiguda lliure des de l'espai. S'anomena així en honor de Felix Baumgartner., el primer humà que va saltar des de l'espai a la Terra, fa més d'un segle. Des d'aquell pioner, els salts d'aquesta mena van esdevenir un esport de risc i molts valents el practiquen a punts concrets de la Terra, normalment a llocs on no hi ha trànsit orbital.

Un satèl·lit proper enfoca un raig de llum cap a la càpsula. A través del sistema de comunicacions se sent un missatge enviat des del satèl·lit defensiu.

"-Està a la òrbita d'un planeta de la Fundació Alfa Humanis protegit per l'Aliança de Sistemes. Identifiqui's immediatament."

La Ghost guarda silenci. La porta de la càpsula comença a obrir-se.

"-Si no s'identifica s'executarà el protocol d'eliminació d'objectes no identificats. Per la seva seguretat, li recomanem que segueixi les instruccions i s'identifiqui. "

La comporta es desprén de la càpsula i la Ghost es llença al buit. La sensació que sentim tots és com si fossim a la seva pell. Vertígen i por a parts  iguals, i una explosió d'adrenal·lina que ens fa viure l'experiència al màxim. Quan estem a punt d'entrar en contacte amb l'atmosfera, una petita explosió enlluerna l'espai al nostre darrera. La càpsula ha quedat reduïda a espurnes. Potser tenia un sistema d'autodestrucció, o potser el satèl·lit ha fet efectiva la seva amenaça.

Durant la travessa atmosfèrica, les turbulències ens fan trontollar i tremolar com fulles en un huracà. El cos de la Ghost no sembla que pugui resistir gaire més estona l'embat de la pressió. La velocitat del descens ens fa tancar els ulls i apretar les dents amb força contra la fèrula de protecció bucal. Estem trencant la barrera del so. El cap sembla que ens hagi d'esclatar. Travessem els núvols com bales incendiàries. Gairebé no notem si respirem o no, o si encara ens batega el cor. Obro els ulls en notar un lleu canvi en el descens. Avall, la superfície del planeta es fa nítida i la pressió desapareix a poc a poc. Ja som dins el planeta verd.

La cúpula de la colònia no es veu enlloc, així que la Ghost va caure a molta distància de la zona habitada. La noia estén els braços i automàticament s'activa un propulsor dorsal, el típic dels paracaigudistes d'avui dia. És curiós que encara se li digui "paracaigudistes" als soldats de l'Aliança escollits per aquesta tasca. Ja no s'utilitzen els paracaigudes, fa molts anys que es van deixar de fabricar des que es van inventar els propulsors de vol. Amb un propulsor a l'esquena i uns pedals de fre incorporats als peus, ja no cal portar res més. S'ha de tenir molt control sobre el cos i la ment per poder arribar a terra sense matar-se.

La Ghost activa un GPS visual que apareix a la visera del seu casc, i es dirigeix volant cap a la marca d'objectiu. De seguida reconec de que es tracta. La muntanya s'alça imponent a sobre dels aiguamolls, i a dalt d'ella hi ha incrustada l'estructura en forma de disc de la base meteorològica. La llum del Sol es reflexa contra els vidres de la gran sala d'observació on vaig ser amb en Pavlichenko fa tant temps. Un parell d'aus-amfibi s'apropen volant cap a la Ghost i li piquen el casc amb les potes davanteres i les puntes de les ales. Semblen encuriosides per la noia, però ella s'espanta i fa una finta per intentar treure-se-les de sobre. Aquesta maniobra la desequilibra i cau en picat cap als aiguamolls. Una de les aus-amfibi se li enganxa a l'esquena i queda socarrimada per l'energia del propulsor. L'impacte amb l'aigua és imminent.

La Ghost comença a tenir espasmes. El pànic s'apodera d'ella. En Dzeko atura la sessió i la fa reaccionar als estímuls visuals que utilitza per fer-li saber que s'ha acabat la simulació. Ella sembla alleujada. Tots ens la mirem admirats. Darrera d'aquella aparença fràgil i aquella mirada atemorida, hi ha una dona valenta i amb empenta.

En Dzeko s'apropa a la seva captiva i la torna a emmanillar, per si de cas.

"-Descansa. Continuarem d'aquí a una estona."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada