dijous, 17 de gener de 2013

L'amagatall de la Ghost

La memòria de la Ghost fa un petit salt endavant.

Està envoltada de parets membranoses i patim, a través del seu record, la sensació de claustrofòbia que va patir la noia. Li regalima pel cos aquella mena de moc viscós de color malva que sol aparèixer quan es mou la roca orgànica.

Sent com s'apropa una patrulla de soldats de l'Aliança. Ha passat de ser caçadora a ser presa. Conté la respiració, tot i saber que no la poden veure ni sentir. La membrana s'ha tancat i des de fora, la superfície aparenta ser de sòlida roca. Ha de mantenir-se quieta si no vol que les parets es tornin a obrir i l'expulsin cap a fora. Amb la fricció, aquell material es dilata i escup tota nosa viva que se li hagi adherit.

Dos soldats s'aturen a prop de l'amagatall de la Ghost. Escolta la seva conversa.

-Estàs segura del que has vist?
-Completament. Era una persona i anava armada.
-No pot ser. Ja l'hauriem detectat. Hem trobat a l'altra pels infrarrojos. I no hi havia ningú més al radar.
-Algú li ha disparat a la científica que hem capturat. Hi ha d'haver-hi algú més aquí a dins.
-Però si forma part dels rebels, per que li han disparat? No té sentit.
-Potser els volia abandonar i tornar a la colònia. Seria el més lògic. No sé com poden haver sobreviscut fins ara.
-Per que ho devien fer? Per que van escapar de la colònia? No t'ho has preguntat mai? Quin motiu els devia empènyer a fer una cosa així?
-No ens paguen per qüestionar els motius dels rebels, Sirius.
-Com pots titllar de rebel a la teva pròpia parella? Saps que ella mai s'hauria fotut en un merder com aquest. La van segrestar, n'estic segur. L'altra, la seva amiga, també va desaparèixer. I aquella tampoc crec que fugís per voluntat pròpia. Les deuen tenir captives en algun racó d'aquestes coves.
-No són les úniques. No pot ser que hagin segrestat a tanta gent i que no els haguem enxampat. Només hi ha una entrada a la colònia i la tenim segellada des de la darrera intrusió.
-Que vols dir?
-Han començat a desaparèixer molts colons darrerament. No te n'has adonat? El noi que s'havia d'encarregar dels dissenys virtuals de la nova ciutat no ha aparegut encara. I el músic finès ja no toca els dies veneris. Hi ha rumors sobre un cap d'escamot que va desertar i no ha tornat a aparèixer. I l'explosió d'aquell dreadnought no va ser un accident. Ho saps tan bé com jo.
-És molt estrany. I que s'en sap de l'orígen de la càpsula de salvament que vam trobar als aiguamolls?
-Pertany a l'Argonauta. Algú va abandonar la nau durant la ignició. Segurament se'l va cruspir alguna bèstia, perque no se n'ha trobat cap rastre.
-Com ho saps, tot això, Bintou?
-En Patterson acostuma a xerrar en somnis quan va begut.
-Begut? No hi ha alcohol a la colònia!
-Si que n'hi ha, però el deu tenir tot ell. I quan beu, sol acabar explicant batalletes a la barra del Club Privat.

La Ghost escolta com s'apropen més soldats. Un d'ells té la veu molt greu i parla amb to autoritari.

-Vosaltres dos! Que hi feu aquí com estaquirots? En Patterson ha donat l'ordre d'escorcollar cada centímetre d'aquesta merda de cova pudenta.
-Ho sento, senyor. Ha estat culpa meva, senyor! - diu el soldat que s'anomena Sirius.
-No hem vingut aquí a passejar, soldat!

Les veus es van allunyant, i la Ghost intenta sortir de l'amagatall. A poc a poc les parets es van obrint i la noia desemboca a la cambra on fa una estona va trobar a la Venus adormida. La seva motxilla encara hi és. La Ghost s'ajup i l'agafa. Potser hi ha provisions o aigua. Fa dies que gairebé no menja i els budells li grinyolen. Remena el contingut de la motxilla però només hi troba paperassa, llibretes amb gargots estranys, esbossos de plantes i animals i anotacions a sota de cada dibuix. També hi ha un pad de dades amb informació referent a la substància que fa moure les parets de la cova. L'arxiu s'anomena "Paràsit alienígena". No hi ha cap cosa comestible. A menys que les mostres orgàniques que hi ha als tubs hermètics de la científica siguin nutritives, però no ho semblen pas.

De nou sent algú aproximant-se i es llença contra la paret. En pocs segons és engolida per la llefiscositat. Els soldats d'abans fan marxa enrera i tornen cap a l'exterior. Sent com comenten que l'altre equip ha detectat moviment a una galeria paral·lela. Decideix avançar a través del túnel membranós per allunyar-se d'aquella zona.

En Dzeko interromp la descarrega de records. Fa massa estona que estem connectats i la Ghost està esgotada.

Miro als meus companys i m'adono que la Tau té llàgrimes als ulls.

-La Bintou creu que sóc una rebel.-diu sanglotant, amb llàgrimes rodolant-li per les galtes i la barbeta.
-No t'enganyis, Tau. ETS una rebel. -Li etziba en Pòl·lux.
-Però ella no ho entén, no sap el que està passant! Li podriem explicar...
-NO! Saps que no hi podem confiar.
-Tu no la coneixes! No en saps res d'ella! Ella m'estima! Ho entendria i ens ajudaria!

En Píter abraça a la Tau i deixa que es desfogui plorant contra el seu pit.

-Tranquila, Chipmunk, en sortirem d'aquesta i podràs tornar amb la Bintou. Però has de tenir paciència, ja queda poc. -Li diu, mirant-me a mi per que l'ajudi a calmar-la.

M'apropo a ells i els abraço als dos, esclafant a la Tau entre nosaltres. En Dzeko s'hi afegeix i després en Pòl·lux.  Tots ens abracem excepte la Ghost, que ens mira desconcertada.

-Ai! Em feu mal! -exclama la Tau, aixafada per totes bandes.  Quan intentem desfer-nos de la gran abraçada ens entrebanquem els uns amb els altres i acabem caient a terra, esclafint a riure, i esclafant més a la nostra amiga, que ha deixat de plorar i riu com tots nosaltres.

-Pareu! Que em pixo! -diu la Tau, ara plorant de tant riure.

I de sobte sentim una rialla que no pertany a cap de nosaltres i veiem que la Ghost està rient. Està rient amb nosaltres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada