El pla

El nom real de la Ghost és Guiomar, però tots ens hem acostumat a dir-li Ghost, i a ella no sembla que li molesti. L'únic que l'anomena pel seu nom és en Dzeko. És un nom bonic, de la mitologia germànica, i també de les llegendes artúriques, on Guiomar és una heroïna desterrada. Significa, " famosa en el combat".  Molt adient per ella. Em pregunto si en realitat tampoc és el seu nom autèntic sino el seu nom artístic o professional. Pel que sabem, és probable que s'hagi dedicat a matar tota la seva vida. En Groff no era la seva primera víctima. D'on deu haver sortit aquesta noia? La Tau la compadeix, creu que ha tingut una vida molt difícil i que ha hagut de triar un camí de violència i mort per sobreviure. Jo no ho veig així. Fa pinta de ser una mercenària per voluntat pròpia, i a més sembla gaudir del sofriment de les seves víctimes.

Hem estat fent sessions de recuperació de memòria amb la Ghost durant dies, i no hi ha cap avenç en la seva recuperació personal. En Píter continúa sense trobar l'accés al sistema de control de la IA, i en Dzeko no aconsegueix aprofundir més enllà de la memòria virtual. Vol saber qui era ella abans de tot això. Creu que potenciar la seva identitat l'ajudarà a recuperar-se com a individu i a bloquejar les ordres de la IA.

Mentrestant, la resta hem continuat fent vida normal. No he tornat a tenir pèrdues, així que potser ja no necessito anar a la cabina de diagnòstic. De totes formes, em penso que és massa tard per avortar. Ara he de tirar endavant sí o sí. Ja estic de gairebé sis mesos i començo a notar-me més feixuga i maldestre. La meva panxa ha crescut considerablement i he de dur l'uniforme descordat a l'alçada del melic. La criatura ja deu estar molt formada i noto com es mou dins meu continuament. Els meus companys es passen l'estona amb l'oïda enganxada al meu ventre per sentir com es mou en/na Nyx. En Píter està molt més proper que de costum, i tot i que sé que encara em professa sentiments profunds, no fa cap gest que m'incomodi. Ara que estic menys àgil, és quan més em penedeixo de no haver escoltat en Pòl·lux i la Inger quan encara era a temps d'aturar la gestació. No queda gaire pel gran dia.

Ja tenim un pla traçat per aturar els experiments. Volem sabotejar la base científica exterior, on s'allotgen els científics a càrrec d'en Pavlichenko, i destruir els laboratoris on estan tancats els colons segrestats. Tenim la sort que la Ghost, per alguna estranya raó, té els plànols de la base implantats a la memòria, i els hem pogut descarregar a un disc dur extern.

Després de l'acció de rescat o eliminació dels colons (ja que no sabem en quin estat els trobarem), enviarem un missatge a la Terra amb informació i proves sobre els "Ultrahumans" i els seus plans. I des d'aquell moment només ens quedarà fugir i sobreviure fins que arribin reforços. Si es que arriben.

Executarem el pla ben aviat, quan acabem de polir els darrers detalls de la missió.

La Venus és a dins de la base, i em moro de ganes d'anar a buscar-la. Però tinc por de la retrobada. Sobretot si hi ha la Ghost amb nosaltres. No sé si en el poc temps que ens queda abans del dia D li podrem eliminar la IA sense haver d'obrir-li el crani. En Píter creu que sí. Hi treballa dia i nit amb el vistiplau d'en Dzeko.

Les darreres sessions amb ella han sigut poc reveladores. Li va perdre la pista al seu objectiu després de passar la nit a l'observatori, i va estar cercant rastres pels aiguamolls durant dies. Ara toca una altra sessió. En Dzeko ja ens està col·locant els electròdes al cap.