GC

En Píter ha aconseguit desbloquejar el darrer bloc de memòria de la Ghost i estem a punt d'accedir-hi. Ahir ens va sorprendre la seva rialla, no esperavem cap mena de gest proper per part seva, i menys amb tanta efusivitat. No ha tornat a somriure des d'ençà, però ara sabem que no és tan indiferent a tot el que passa al seu voltant. Ens vol fer creure que ens ignora, però no és així. És conscient de la nostra situació i en vol restar al marge. Ella no havia vingut a Demèter amb la intenció de salvar a ningú. Ans al contrari, el seu objectiu segueix viu i només pensa a finalitzar el que va venir a fer.

La corrent d'imatges m'arriba al cervell. Sóc a la memòria de la Ghost.

Ha travessat la cova orgànica sense saber ben bé cap a on anava, i ha desembocat en una gran galeria de sostres alts i estalactites gegants. A les parets negres s'hi veuen vetes de minerals estranys. Algunes vetes tenen cristalls blaus i d'altres en tenen blancs, i més enllà d'aquests cristalls s'alça una gran roca de color rogenc amb cristalls transparents que reflecteixen la llum del focus frontal de la Ghost. És un lloc preciós i no s'ha vist afectat per la substància adherent que recobreix la resta de la cova. El sòl està encatifat d'una molsa diferent a la que havia trobat fins ara. És molsa vermella i s'enretira del terra per allà on passa, deixant la roca nua i desprotegida.

La Ghost s'asseu a terra i aprofita per descansar i fer-li una ullada als informes de la Venus. Potser hi pot trobar alguna dada útil per la seva supervivència a les coves. Comença per l'arxiu "Paràsit alienígena GC (Goma Corrosiva)".

"Espècie invasora procedent d'un altre planeta, segurament mutada arrel d'alguna bactèria o microbi resistent a l'atmosfera i a la radiació. És possible que arribés amb algun meteorit.
La substància base reacciona al tacte. Es contrau i s'expandeix amb el contacte físic i forma nous camins i orificis sense cap ordre determinat. No altera el nivell d'oxígen ni la temperatura de l'espai. La GC no és nociva (veure apèndix GC·*1) per l'ésser humà.

 Les mostres corresponen al mateix tipus de paràsit trobat a les profunditats dels aiguamolls. S'ha estés per tota la zona des del seu lloc d'orígen. No sembla afectar negativament l'ecosistema demeterenc ja que s'alimenta de minerals sòlids. El problema és que si continua expandint-se, a la llarga acabarà amb totes les estructures sòlides del planeta, ja que tot el subsòl està compost de minerals conglomerats. La única forma d'erradicar el paràsit és ruixant-lo amb cristalls pulveritzats de lantà o de qualsevol altre REE'S. Hi ha zones que han pogut rebutjar la corrosivitat del paràsit gràcies a la presència de metalls lantànids a les seves parets. He marcat la posició dels punts més estables al plànol de les galeries no afectades. El punt d'orígen està marcat amb les sigles que he emprat per anomenar l'espècie: GC. És una cambra alta i ovalada, amb petits fòssils no identificats incrustats a les parets, segurament d'espècies prehistòriques de Demèter. Les parets no es van veure afectades però la substància va traspassar el sòl i es va estendre per la resta de galeries. Enmig de la cambra hi ha un artefacte metàl·lic inidentificable, amb marques de fusió o d'explosió a la seva superfície, probablement va ser sotmés a altes temperatures. Per això dedueixo que es tracta d'un meteorit o cos estrany provinent de l'exterior del planeta. Però no va arribar tot sol a la cambra, doncs hi hauria algun orifici d'entrada al sostre. Algú o alguna cosa el va transportar fins la cambra dels fòssils. I això em fa pensar que hi ha o hi va haver vida intel·ligent a Demèter en un passat molt, molt llunya. 

-Apèndix GC·*1: Una de les cavitats presenta una estranya forma de vida demeterenca que s'ha desenvolupat en simbiosi amb la Goma Corrosiva. Només n'he pogut trobar un especímen i m'he mantingut allunyada d'ell per si de cas. Es tracta d'un ésser tentacular que es mou per dins de la substància i de tant en tant estén els seus tentacles a la superfície per capturar petites preses a les que xucla la sang. És una criatura poc freqüent i no la he localitzat més enllà d'aquella cavitat. Sospito que és això el que va ferir a la Maude, la geòloga de la base meteorològica.-

Em queden dues cambres per explorar. Tant de bo hi fos aquí la Inger. No aconsegueixo identificar ni la meitat de minerals que hi ha a les galeries. Tinc vàries teories sobre el funcionament del planeta, però no les puc compartir amb ningú per que no vull que acabin en poder d'en Pavlichenko. No sé en qui puc confiar i en qui no. Podria provar a enviar un informe fals diferent a cadascuna de les persones en les que confio... i si la informació arriba a les oïdes del Cap científic, sabré qui m'ha trait. "
Començo a entendre-ho tot, i recordo que en Píter em va dir quelcom semblant.

"Vas encertar, Píter", li xiuxiuejo per un canal extern al record.

La Ghost tafaneja un parell d'informes més, referents a fongs, plantes i algues. Descobreix que dins les coves no hi ha res comestible, però que al sector més oriental hi ha espais oberts a l'exterior on es poden recol·lectar fruits amb un alt contingut vitamínic. Com que té molta gana, s'aixeca d'una revolada i s'endinsa de nou a les galeries humides, a la recerca d'alguna cosa que la mantingui amb vida fins l'endemà. Deixa enrera la motxilla de la Venus, ja que creu que no li farà cap servei i avança obrint-se pas amb les mans pels túnels membranosos que la van envoltant.

Al cap d'una estona dirigint-se cap al lloc on creu que trobarà les plantes, detecta una fissura que s'obre cap a una gran cambra fosca. Surt de la galeria llefiscosa i s'adona que no està sola. Al fons de la gran sala subterrània hi ha alguns soldats rastrejant la zona. Mira darrera seu però l'orifici ja s'ha tancat. Desesperada, es tira a terra i s'arrossega per la foscor buscant algun altre cau on entaforar-se. I aleshores veu que hi ha alguna cosa davant seu que no pertany a aquella cova. És un vehicle d'emmagatzematge i extracció mineral! I sembla que està en bon estat. Entra a dins del G-Wagon i descobreix que hi ha un munt de capses amb provisions i medecines.

"Això no pot ser dels soldats. Aquí hi ha algú més amagat", es diu.

Agafa una motxilla amb les sigles de la FAH i la omple d'ampolles d'aigua i paquets de menjar deshidratat. Amb això podrà sustensar-se durant una setmana com a mínim. Un moviment al sostre li crida l'atenció. Allà dalt hi ha un botcàmera esfèric, levitant a sobre del G-Wagon, amagant-se de l'ull humà entre les estalactites i les cavitats rocalloses. La Ghost salta del compartiment i es tira a sota del vehicle. Algú s'acosta. Veu les botes d'un soldat apropant-se-li.

"M'haurà vist", pensa. "Si no m'ha vist, igualment veurà el vehicle i alertarà als altres. He de sortir d'aquí! "
Aleshores el militar s'atura just davant de la cabina del G-Wagon i clava un genoll a terra. La Ghost veu com l'apunta amb el focus del canó de l'arma. I un segon després el soldat jau a terra, immòbil, amb petits espasmes a les parpelles i els llavis. Té agulles paralitzadores al voltant del coll.

"Sort del botcàmera! Estarà teledirigit per algú o està programat per disparar als intrusos? Bé, a mi no m'ha disparat, així que algú l'ha d'estar controlant. M'ha salvat la vida. Millor que amagui el cos abans que el trobin els seus companys."

La Ghost surt de sota del vehicle i s'apropa al soldat. Encara és viu. Haurà d'enllestir la feina. Agafa el cap de l'home amb les mans i li gira bruscament cap a un cantó. Sentim el "crac" que fa el seu coll en el moment de trencar-se. La Ghost no sembla ni immutar-se. Arrossega el cadàver cap a la cabina del conductor i el deixa allà, en una posició estrafolària. Després es penja la motxilla amb les provisions pispades, i torna cap a la fissura per la que va sortir. Palpa la paret i aquesta li respon obrint-se de nou. Abans d'entrar-hi però, es gira i mira cap al sostre, cap al botcàmera.

Recordo exactament aquell moment, sols que ara l'estic veient des dels ulls de la Ghost. Vaig interpretar el seu gest com un "Estem en paus". Es veu que no em vaig equivocar. Era el que havia volgut dir amb la seva darrera mirada abans de perdre's a les profunditats de la roca.