dimarts, 8 de gener de 2013

El passat de la Ghost

Continuem la sessió de recuperació de memòria de la Ghost:

 A través d'ella veiem el que ha viscut des que va arribar a Demèter. En realitat, és la memòria de la seva IA, el que en Píter ha desbloquejat. La memòria humana de la Ghost encara roman inexpugnable a causa del bloqueig que pateix.

En Dzeko restableix la connexió i tornem a ser dins la Ghost, que jau bocaterrosa, inconscient a la riba dels aiguamolls. Com a espectadors, no podem interactuar amb l'entorn ni interferir en les decisions de l'amfitriona. Per més que intentem obrir els ulls i desvetllar-la, no hi ha cap reacció. La memòria és immutable i nosaltres som simples observadors de les seves accions i pensaments.

Obrim els ulls (la Ghost obre els ulls). S'està fent de nit.  Tenim les mans esgarrinxades i el propulsor sembla haver-se aturat sol. La Ghost es desfà de les corretges que mantenen el mecanisme de propulsió ben fermat a la seva esquena. Està destrossat, i una criatura calcinada resta enganxada a una corretja. Encara fumeja una mica. La Ghost se la penja del cinturó per quan tingui gana. S'ha de buscar la vida per sobreviure. No pot sortir del planeta fins que acompleixi la seva missió. De fet, no pot sortir del planeta de cap manera. És una de les condicions del seu contracte. L'autoeliminació. Esclar que ella no tenia elecció quan el va signar. Estava condemnada a cadena perpètua en una presó orbital, que és com una condemna a mort de llarga durada. A Demèter tenia una oportunitat de sobreviure i ser lliure, però li havien implantat una IA per controlar-li la voluntat. Hauria de desfer-se d'aquella nosa, però només un neurocirurgià de cervells digitalitzats podria extreure-li la placa sense matar-la. Encara tenia temps de trobar solucions, però havia de realitzar la missió amb èxit o l'executarien per control remot.

Un pensament d'en Píter s'extén a la resta de ments, sense interferir en la memòria que estem vivint.

-" Si no l'han pogut executar, potser és per que li hem intervingut la IA. Si la aconseguim neutralitzar del tot, la Ghost recuperarà la seva ànima humana. Ara mateix és només un individu desorientat..."

En Pòl·lux l'interromp.

-"Si no l'han executat, és per que encara no ha complert el seu objectiu a Demèter. "

Reflexionem en silenci mentre la memòria de la Ghost avança.

Està bebent aigua dels aiguamolls. Es mira a la superfície de l'aigua. El seu reflex es desdibuixa entre les ones líquides. Té els cabells blancs.

-"Ja va venir a Demèter amb aquesta raresa."-diu la Tau.

-"És clar, és la marca de presonera orbital!" -Exclama en Píter.-"Els criminals perillosos que van a parar a les naus presó són marcats d'aquesta forma. Els despigmenten els cabells, els hi eliminen la melanina, per que si algun dia escapen o tornen a la societat, tothom sàpiga d'on venen. "

-"Escapar d'una nau presó? No saps el que dius! És impossible sortir-ne viu!"-li refuta en Pòl·lux.

-" Per molt difícil que sigui, tot és possible"-respon en Píter, amb to misteriós.-" Recorda que tot funciona amb tecnologia manipulable des de naus militars externes. Un bon hacker podria introduir-se al programa de control d'una nau presó des de qualsevol punt de la galàxia. L'aliança subestima massa el nostre poder...i això és un avantatge per nosaltres".

La Ghost sent una remor a la vora. S'amaga entre les soques de molsa gegant i localitza el soroll. No està gaire lluny de la base científica que té coma objectiu. Arran de l'aigua, a molts metres per sota de l'edifici circular, veu passar un vehicle aqüàtic. Escaneja el seu interior amb una funció de la visera que permet travessar materials de tota mena. El vehicle es mou a gran velocitat per la superfície dels aiguamolls i de sobte s'enfonsa dins l'aigua. Segurament és una màquina de propulsió subaqüàtica. L'escaneig no s'atura i el blanc fixat és identificat, tot i ser a sota l'aigua.

És el seu objectiu.

La Ghost comprova que la Trepanadora no s'ha avariat durant el descens i comença a còrrer cap a l'objectiu vorejant els aiguamolls. Sap que pot perdre el rastre en qualsevol moment.

La memòria s'atura aquí.

En Dzeko deixa que la noia s'incorpori mentre la resta ens treiem els electròdes del cap.

-La sessió d'avui se m'ha fet més curta, Dzeko. -Diu la Tau.

-Ho ha estat. No podem sotmetre el cervell de la Ghost a aquest estrés tanta estona. La darrera sessió la va deixar esgotada i més desorientada que de costum. Pensa que cada imatge que ens mostra la seva memòria és una lluita contra la IA que li prohibeix mostrar-nos res. Està constantment posant barreres entre la IA i la seva voluntat, i sempre acaba guanyant la IA.

-Ara ja sabem per que està aquí la Ghost. Buscava algú en concret, però...Quin deu ser el seu objectiu? -pregunta en Pòl·lux.

Jo resto en silenci. En tinc una idea aproximada. I no m'agrada gens. Voldria creure que vaig errada, però no puc evitar mirar la Ghost com si fos una assassina. I segons el que hem descobert del seu passat, segurament ho és.


2 comentaris:

  1. uoo uooo uoooo!!!!!!!! mmeees meeeessss en vuull meeees!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. *.* M'emociona la teva ansia per nous capítols. *O*

      Elimina