diumenge, 4 de desembre de 2011

Malson

He estat dos dies tancada al Cinc, fent el muntatge de les seqüències que he triat pel documental de l'expedició. Aquestes imatges aniràn al tercer episodi, ja que el primer el basaré en el viatge espacial i l'arribada a Demèter. El segon el vull centrar en la vida a la colònia, sobretot en les edificacions i rutines que tenen els habitants. El tercer serà enfocat en la vida natural d'aquest planeta, la fauna, la flora, i l'aventura de descobrir rars ecosistemes.
Ara estic expectant. Sé que em tornaran a avisar per una altra expedició, però l'espera se'm fa eterna. Només penso a tornar a veure el món des de l'aire i conèixer els estranys éssers que poblen aquest planeta. I sobretot penso en veure-la a ella. Des que la vaig veure per primer cop, tinc un neguit diferent a dins. Se m'ha despertat una curiositat poc habitual en mi, que no té res a veure amb la investigació ni amb el periodisme planetari. Voldria creure que no és cap sentiment, que és només una il·lusió provocada pels meus instints adormits, que s'han desvetllat per alguna alteració hormonal imprevista. Voldria creure que és un rampell, un simple caprici carnal, un desig assedegat per la manca de sexe en tants mesos. Però conec aquesta sensació de voler trobar-la a qualsevol banda i confondre-la de lluny amb qualsevol altra. Ella no ve mai a la colònia. Si fos així, ja l'hauria vist alguna vegada. És impossible que coincidim,  i potser és aquesta dificultat de trobar-nos la que em fa desitjar-ho encara més.
A més, per algun estrany motiu, és una científica amb escorta pròpia. La protegeixen. De qui o de que, no ho puc saber.
Ignoro qui és, i que la fa tant especial com per haver de dur guardaespatlles allà on va.
Potser sigui millor així, no veure-la mai, no saber res d'ella, no tenir-ne cap mena de contacte. Oblidar-la serà més fàcil. No vull complicacions de cap tipus mentre estigui exercint aquesta feina. Al cap i a la fi, la meva estància aqui no serà molt llarga. La Fundació m'enviarà a altres colònies quan aquesta ja no sigui la novetat.

No puc deixar de pensar-hi. Tinc clavada la seva mirada fetillera i recordo cada instant amb ella com si fos màgic i fugaç. Hi ha tanta curiositat reflectida en els seus captivadors ulls! Sempre m'han atret les ments intel·ligents afamades de saber, més que els cossos bells.

Aquesta nit he somiat amb ella. La Venus apareixia al Cinc i se m'enduia cap a l'exterior de la cúpula. Jo sabia que estavem fent quelcom prohibit, i això m'angoixava, però alhora frisava per escapar-me amb ella d'aquell engabiament voluntari.
Corriem pels prats groguencs com si ens perseguissin, però quan mirava enrera no veia ningú. I corriem, corriem i corriem fins esgotar-nos i caure a terra esbufegant i suant. M'agafava la mà i ens deixavem caure per una vall molsosa. Al fons s'aixecava un broma verda molt espesa que s'anava acostant cap a nosaltres. Ella s'hi endinsava i desapareixia. De sobte em trobava dins d'aquella boira i la cridava, però ella només em responia la mateixa frase una vegada i una altra. Em deia que em desfés del meu cos, que era una nosa. Jo no l'entenia, i cada cop la sentia més lluny de mi. Poc a poc s'anava esvaint la boira verda i m'adonava que el cos de la Venus era als meus peus inert, i al seu costat també hi era el meu. Jo m'ho mirava tot des de damunt, surant a unes metres de terra, i m'espantava. Els nostres cossos eren nuus i buits de vida. I escoltava de fons l'eco de la seva veu: "Una nosa, una nosa, una nosa...".

M'he despertat suant, trasbalsada i angoixada. Per una vegada que somio amb ella, i esdevé un malson. M'hagués agradat tenir una altra mena de somnis...
Seria genial poder fer captures d'imatges mentre dormo. És molt difícil, s'ha de ser conscient durant el somni, i molt poca gent aconsegueix dominar la tècnica.

Ara fa estona que m'he desvetllat. La dutxa m'ha anat molt bé per treure'm de sobre les males vibracions que m'ha deixat el malson. M'he netejat de la buidor i soletat que se m'havien enganxat durant el somni.
 Espero una visita al Cinc. Sort de les amistats que tinc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada