diumenge, 18 de desembre del 2011

Matí de Dies Veneris

Aquest matí he enviat l'esborrany del primer capítol del reportatge a la Fundació Alfa Humanis. Encara no he rebut el vistiplau dels meus caps i per tant no puc muntar la versió definitiva.
Tinc son. No he dormit gens bé pensant en l'aparició d'en Píter. Aniré a l'aguait doncs ara sé que no eren paranoies meves. Algú m'observava durant tot aquest temps, i lluny de sentir-me molesta, em tranquilitza saber que era ell. Però tinc tants interrogants que gairebé no puc pensar en una altra cosa.
M'angoixa saber que està desemparat a l'exterior. Com es deu aixoplugar? Que deu menjar?
I per que? Per que arrisca la seva vida d'aquesta manera? No ho puc entendre i em venen ganes d'anar corrents a demanar ajuda a l'Aliança per trobar-lo. Però no ho puc fer. Si ha estat amagat tot aquest temps, vol dir que no vol ser trobat. I no seré jo qui el traeixi.

No he pogut obtenir la informació que conté el microxip. No endevino quina pot ser la contrasenya d'accès. He provat moltes paraules. Fins i tot he cercat els meus arxius de memòria interna per trobar aquelles paraules en tamil que em va dir quan érem a l'Argonauta. No hi ha forma d'encertar la clau. Es va arriscar a ser descobert només per dur-me aquestes dades, i no em va facilitar la forma d'obrir els arxius. Si no torno a veure'l, mai sabré quines són les seves intencions. Que deu pretendre, vivint a l'intempèrie en un món desconegut? Si s'hagués esperat uns segons, si m'hagués explicat les raons de la seva fugida, l'hagués deixat arrecerar-se al Cinc. Ningú no se n'adonaria.

No hi puc fer res. I he de fer veure que no ha passat res. Ningú ha de saber que en Píter és a Demèter. Estic una mica trasbalsada i encara em dura l'esglai del primers moments. He de fingir que no m'ha succeït res estrany aquesta nit, però sé que la Tau notarà el meu neguit. Sempre s'adona quan m'en passa alguna.

Aquesta nit és la festa de la Bintou. No en tinc gens de ganes i a més estic molt cansada. Però no hi puc faltar, perque la meva amiga no m'ho perdonaria. No conec gaire a la seva xicota i no sabia que regalar-li. Al final he optat per fer-li un detall emotiu. He triat algunes captures visuals que he anat prenent des que es van conèixer la Tau i ella. Segur que no s'ho espera. A les imatges se les veu sempre rient abraçades, o besant-se amb passió davant de tothom. Hi ha un parell de fotografies que segur que l'emocionarà molt. Són fetes al Rainbow, la nit que van començar la seva relació. A la primera instantània apareix la Tau ballant al voltant de la Bintou, intentant cridar la seva atenció. A la següent imatge, ambdues ballen abraçades al ritme d'una balada, a jutjar pel color rosa dels focus.

Suposo que li agradarà el detall. Espero que no s'ofengui quan em vegi marxar. Estic esgotada i no tinc intenció de quedar-me a la festa. Em posaré el vestit que m'ha deixat la Tau, aniré a la festa, li donaré el regal a la Bintou i m'escapoliré d'allà a la primera ocasió que tingui. 

Estic rebent un missatge d'Alfa Humanis provinent de la Terra a través d'Extranet. Aproven el contingut de l'esborrany. Ja puc enllestir la versió definitiva i enviar-la als meus caps. Vaig per feina!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada