dimarts, 13 de desembre de 2011

Dies Iovis

_---Enviant senyal a la Terra. Les seves comunicacions seràn supervisades i enregistrades per la Fundació Alfa Humanis i l'Aliança de Sistemes. Li agraïm la seva confiança. ---_

-Ona! Feia dies que no donaves senyals de vida, filla!
-Ja saps que costa connectar amb la Terra des d'aqui, mare. Estem molt incomunicats. Les antenes de transmissió que tenim són provisionals, i encara s'han d'activar els satèl·lits orbitals. Bé, això és el que ens han dit. Estic segura que a la caserna militar i al despatx d'en Bildhauer hi ha connexió fluïda amb la Terra.

Dic això sabent que els esmentats ho escoltaràn. Totes les converses són analitzades des de la centraleta de comunicacions d'Extranet. Si sapigués com fer línies lliures... Està prohibit utilitzar Extranet amb línies privades creades per l'usuari. S'han d'utilitzar les línies convencionals. Així s'evita el col·lapse a la xarxa, i alhora es poden detectar més fàcilment els pirates electrònics.

-Quina hora és allà? Aqui s'està ponent el sol.
-Aqui a la Terra és l'hora de dinar. Acabo d'arribar de fer les compres de Nadal. Aquest any serà ben trist sense tu...
-Per mi també serà dur, però vull que gaudiu les festes i no us amoineu per mi. Entesos?
-Es celebra el Nadal allà?
-Es celebren moltes festes, perque hi ha moltes cultures barrejades. En principi no s'hauria de celebrar, perque la majoria d'aquestes festes són cerimònies pel solstici d'hivern. I aqui no hi ha hivern...
-Però les tradicions s'han de conservar...No oblidis les teves arrels, siguis on siguis, Ona. Adapta't, estima la teva nova llar, però recorda d'on vens.
-Ho sé, mare. No pateixis, que faré cagar el tió com cada any. - ric, i sento la rialla de ma mare a l'altra banda de la línia virtual. -Encara que aqui potser no hi ha ni tió ni turrons...
-Llàstima que no et pugui fer arribar res material. La darrera Castanyada l'àvia va fer uns panellets deliciosos. I enguany el teu pare farà el tortell de reis que feia l'avi. Et van arribar bé les fotos?
-Encara no les he mirat, però em penso que si. Vau comprovar l'adreça que us vaig demanar?
-Hi viu la mateixa familia. No utilitzen Extranet, així que no t'he pogut aconseguir cap línia de contacte amb ells. Es veu que viuen al camp i treballen la terra, com antigament.
-Bé, de moment no necessito contactar-hi. Primer revisaré les fotografies, i si hi trobo el que estic buscant, ja enllestiré la recerca quan torni a la Terra. -De sobte m'adono que trobo a faltar algú més d'aquella casa.- Que fa la Gaia? Avui no la sento miolar...
-Aquests dies està molt ensopida, no sabem que li passa. Em sembla que ha començat a notar el pes dels anys...
-Pobrissona...

M'entristeix pensar que potser no la veuré més. És una gata vella, ha viscut molts anys amb nosaltres i em temo que no li deu quedar gaire. Intento no capficar-m'hi. Cada cop que penso en el que he deixat enrera, em sento culpable.

-El pare l'ha de dur al veterinari quan plegui de la feina.
-Al privat o al de la Seguretat Social?
-Al de la Seguretat Social. Són bons veterinaris, no t'amoinis. Ja l'hem dut molts cops i l'han tractat molt bé.
-Com us trobo a faltar... Només fa vint dies que hem arribat a Demèter, i és com si hi portés mesos...M'agradaria estar allà, fent-vos costat i tenint cura de la Gaia...
-Ara no et posis tova! Vinga, va! Anima't, que segur que rebifa!
-Estic molt sensible aquests dies... Com està la resta de la familia?
-Bé, justament avui venen els teus cosins a dinar. Vols que els hi digui alguna cosa de part teva?
-Només a l'Andròmeda i a la Nèbula. Diga-li a l'Andròmeda que m'he fet amiga d'una de les seves pintores preferides, la Tautoru, i li demanaré un dibuix per ella. Encara estudia Belles Arts, oi?
-Si, i a més, fa poc va inaugurar la seva primera exposició. La premsa local la va entrevistar i un parell d'entesos li van fer una oferta per una de les seves il·lustracions.
-Caram! Felicita-la de part meva.
-I a la Nèbula que vols que li digui?
-Sé que sempre li han agradat aquelles botes de punta d'acer que hi ha al meu armari. Gairebé no les he fet servir. Vull que les tingui ella.
-La faràs ben feliç! Ara s'ha fet un altre pírcing al coll. Un dia li caurà un llamp, amb tant metall a sobre!
-Bé, t'he de deixar. Se m'acaba el temps de connexió. Fes un petó a tots de part meva!
-Adéu, filla! Cuida't.

_---Tancant la connexió amb la Terra---_

Aprofito l'estona que em queda abans del sopar comunitari per mirar les imatges antigues de la rebesàvia. Només he de comprovar si l'Alba és alguna de les velletes que acompanyà els meus avantpassats a enterrar les càpsules del temps.
No m'ha calgut cercar gaire. Al primer àlbum d'Agost del 2010 hi apareix una noia bruna amb els cabells molt negres, ulls molt foscos i un somriure enlluernador. És la mateixa persona que subjecta una càpsula metàl·lica al costat dels rebesavis seixanta anys després. Són els mateixos ulls i el mateix somriure, amb una fesomia arrugada i uns cabells grissos arrissats. No pot ser altra que l'Alba. I amb aquest nou indici se m'obren noves portes. Sabràn els seus descendents de l'existència de les càpsules? Només ho podré saber quan torni a la Terra, a menys que s'acabi la nostra restricció de connexions amb el Planeta Mare.

2 comentaris:

  1. Veig que ets optimista!... Parles de la Seguretat Social, com si en aquest futur llunyà encara existís!
    Tan debò no t'equivoquis!! :P

    ResponElimina
  2. Hem d'aprendre dels errors del passat per millorar el present,i espero que els nostres descendents heretin un món millor. Sino és així, voldrà dir que no som una espècie intel·ligent. :(

    ResponElimina