El secret de la Venus

Apart de mi, en Píter i en Dzeko són els que més s'han sorprés amb la informació sobre el Projecte Eternitat. La Tau no ho acaba d'entendre gaire, això de que la identitat estigui dins una pila cortical que es pot passar d'un cos a un altre. Costa d'entendre, però aixó és el progrés de la ciència. Invents que ningú s'hauria imaginat mai i que ara poden posar en perill l'equilibri natural. Qui no voldria poder viure fins que es cansés de la vida, sense estar limitat al mateix cos de sempre? Jo mateixa he somiat amb la immortalitat molts cops, quan veig que el temps no s'atura mai i que vaig envellint amb els anys. Quanta gent amb malalties terminals podria salvar-se amb una pila cortical i una nova funda orgànica! Imagina't estar a punt de morir, sentir com la vida se t'escapa de les mans, i saber que la mort no se t'endurà, que només necessites fer un traspàs. Però això provocaria una sobrepoblació tan gran que seria el final de la raça humana.Tot i que segurament només en podrien gaudir els poderosos, els rics i els governants. Els pobres continuarien pobres, i les generacions viurien i moririen sota el jou del mateix tirà immortal durant segles i segles. Per això el secret no ha de sortir a la llum. Per això hem de rescatar la Venus de les urpes d'en Pavlichenko.

Cada cop que hi penso m'adono més que la Venus és molt especial. Tot i saber de la seva immortalitat, ella volia viure la vida com si cada dia fos l'últim. Potser justament per saber que no podia morir, podia permetre's el luxe de ser tan temerària. Però era feliç vivint al límit, com si mai abans a la vida hagués pogut gaudir d'una llibertat igual. Com si mai hagués viscut. Recordo la imatge de les notícies que em van enviar els meus pares. La noia inconscient que surava en una bombolla amniòtica no s'assemblava gens a la Venus, però al vidre hi posava el seu nom. Serà aquell el seu autèntic cos? Aleshores podria entendre per que la Venus que he conegut aquí tingui tanta ànsia per viure aventures. Amb el cos escardalenc i malaltís de la Terra, deu haver viscut en una bombolla tota la vida, sobreprotegida per un pare més preocupat per conservar-la i millorar-la que per acceptar-la tal com era.

De qui em vaig enamorar? Ara és una desconeguda per a mi i malgrat tot, continua provocant-me un neguit dins el pit. No sé qui és, ni si el seu cos de la Terra és el mateix que he vist aquí. He estat patint per un fantasma, per un cos sense ànima. Em sento frustrada i enganyada. Em sento ridícula per tenir sentiments per algú que ni tan sols he vist mai en persona. I estic decebuda de mi mateixa per no haver-me'n adonat abans. Era massa estranya, massa diferent. Massa...perfecta. Em pregunto si el seu cos a la Terra també està vivint experiències amb una altra pila cortical pròpia, o si està connectada per Extranet al seu autèntic cos. És tot tan surrealista que no ho he acabat de pair i tracto d'esbrinar si aquells records de la Ghost no seran al·lucinacions seves.

Però tot encaixa. I jo he estat...o estic... enamorada d'algú intangible.

Els meus companys encara no saben que és la Venus l'objectiu que persegueix la Ghost. Encara no ha aparegut amb nitidesa als records de la nostra captiva.

I ara toca una altra sessió intensiva de recuperació de memòria, per que els altres frissen per descobrir qui és la persona immortal. I jo temo que quan la vegin, vulguin ajudar a la Ghost a assolir el seu objectiu, per que saben tan bé com jo que aquest invent ha de ser destruit i silenciat pel bé de la humanitat.

"Pila Cortical"

Som dins els records de la Ghost.

Fa dies que segueix el rastre del seu objectiu a través d'unes coves molt estranyes. Són llefiscoses i ha d'anar amb compte de no relliscar. De tant en tant sent la fressa del vent i sap que està a prop d'alguna sortida. Fa guàrdia dia i nit a prop de cada sortida que troba, per que sap que la seva presa haurà de sortir un dia o altre per aconseguir aliments. Però no sembla que l'objectiu s'amoini gaire per sobreviure. Ni s'apropa a les sortides, ni es molesta en amagar el seu rastre. Simplement avança i s'allunya de les sortides, endinsant-se cada cop més a les profunditats de les coves. La Ghost comença a perdre la paciència. Les seves ordres són eliminar l'objectiu i recuperar la seva pila cortical*, l'invent que va desenvolupar el pare de la Venus i que va provar en la seva pròpia filla. Un invent que pot canviar per sempre el concepte de Vida i Mort. Una creació que farà de la espècie humana una potència imparable, si arriba a ser comercialitzada. La Ghost coneix la informació per que necessita saber de la seva importància. Sino, seria molt fàcil assassinar l'objectiu d'un tret al cap. Però no pot disparar-li al cap, per que la pila cortical ha de tornar intacta a la Terra. I a més, ha de matar l'objectiu sense causar-li cap trauma psicològic. Són ordres expresses del Doctor Víctor Koblin, el Director del projecte "Eternitat."

*Una Pila Cortical és una petita unitat d'emmagatzematge ciberware protegida dins d'una funda de la mida d'un gra de raïm, implantat a la base del crani, on la tija del crani i la medul·la espinal es connecten. La Pila Cortical conté un backup (còpia de seguretat) digital de l'ego de la persona. En part nanoware, l'implant manté una xarxa de nanobots que monitoritza les connexions sinàptiques i l'arquitectura cerebral, detectant qualsevol canvi i actualitzant el backup de l'ego en temps real, fins al moment de la mort. Si la persona mor la Pila Cortical es pot recuperar i el seu usuari ser restaurat des del backup en un altre cos sintètic o semiorgànic. Les piles corticals no tenen accessos externs o sense fils (per seguretat), han de ser extretes quirúrgicament . Les piles corticals són extremadament resistents, és molt difícil danyar-les o destruir-les, però amb un impacte precís de plasma o làser es desintegren a l'instant. Les piles corticals estan aïllades intencionalment d'altres implants del cibercervell com a mesura de seguretat per prevenir el hackeig o la manipulació externa.

Tots estem al·lucinant amb la informació de la Ghost. Però jo encara més. Ells no saben encara qui és l'objectiu. Jo sí. Que coi és això que té implantat la Venus? Que significa que "si la persona mor , el seu usuari es pot restaurar en un altre cos"? És això el que em tractava de fer entendre la Inger quan va dir que la Venus era a la Terra? És per això que la Venus em va demanar que no m'amoinès per ella? Començo a lligar caps, però sembla una història tan inversemblant...

Tinc tantes preguntes voltant-me pel cap que gairebé no estic vivint el record de la Ghost. Només penso en el que acaba de pensar la noia, en la informació que ha revelat la seva memòria. La Venus és el primer esser humà immortal. És un experiment il·legal, semblant als experiments dels Ultrahumans. Ho sabia en Pavlichenko? Als arxius que va trobar en Píter a l'Argonauta investigant a en Pavlichenko, hi figurava el "Projecte Venus". En Pavlichenko ho havia de saber per si li succeia quelcom a la persona més important de tota la colònia. Havia de saber com extreure-li la pila cortical. Però posar aquests coneixements en mans d'algú com en Pavlichenko havia estat una gran negligència per part del Doctor Koblin. Segurament en Pavlichenko ja devia estar investigant com copiar l'invent del seu camarada per poder implantar-se una pila cortical a ell mateix. Resulta estrany que hagi respectat a la Venus tot aquest temps, podent experimentar amb ella pels seus interessos personals. El Doctor Koblin deu ser molt poderós si en Pavlichenko no s'ha arriscat a tocar la seva filla.

Segurament el pare de la Venus la va deixar anar a Demèter a canvi de que ella acceptés ser el seu conillet d'índies. Al cap i a la fi, en qui més podia confiar un científic amb un secret tant gran? Només la seva filla podia ser-li totalment lleial. La Venus devia voler viure aventures fora del seu planeta natal, ja que sent biòloga, pocs descobriments podria fer en un lloc  tan estudiat com la Terra. I a Demèter no corria cap risc, sempre que l'Aliança la tingués ben protegida i vigilada. Però no comptaven amb el caràcter rebel de la Venus. I en Pavlichenko va cometre l'error de subestimar-la i confinar-la dins la base meteorològica, privant-la de la llibertat que tant anhelava. La seva sobreprotecció va provocar que la Venus fugís.

Però el que no entenc és que el seu propi pare enviï a una assassina a sou a eliminar el cos de la seva filla. Per que justament ara? Que pretén? I a més...això vol dir que el cos que he conegut aquí no és el cos real? Que tan sols és una funda buida, una carcassa? I si el seu cos és aquell que vaig veure a les notícies que em van enviar els meus pares fa mesos, quan uns fanàtics antitranshumans van cremar els laboratoris de la Fundació Alfa Humanis...? Si el Dr. Koblin vol recuperar la pila cortical, vol dir que pretén que la Venus sigui reenfundada al seu cos amb els records del que hagi viscut a Demèter.

Però per que no enviar una nau de la Fundació a recollir la Venus? Per que contractar una sicària? Només puc fer suposicions. Potser  va descobrir que en Pavlichenko no era de confiança...Potser ha descobert que els caps demeterencs formen part del grup terrorista "Ultrahumans" i que utilitzaran a la Venus per immortalitzar-se a ells mateixos. Potser una nau de la Fundació hagués trigat massa i hauria d'haver donat massa informació als caps de la Fundació. En Koblin no podia confiar en ningú per que qualsevol podia vendre la informació a canvi de diners i privilegis. Només podia optar per la via més dràstica. Assassinant el cos de la seva filla.

El pla

El nom real de la Ghost és Guiomar, però tots ens hem acostumat a dir-li Ghost, i a ella no sembla que li molesti. L'únic que l'anomena pel seu nom és en Dzeko. És un nom bonic, de la mitologia germànica, i també de les llegendes artúriques, on Guiomar és una heroïna desterrada. Significa, " famosa en el combat".  Molt adient per ella. Em pregunto si en realitat tampoc és el seu nom autèntic sino el seu nom artístic o professional. Pel que sabem, és probable que s'hagi dedicat a matar tota la seva vida. En Groff no era la seva primera víctima. D'on deu haver sortit aquesta noia? La Tau la compadeix, creu que ha tingut una vida molt difícil i que ha hagut de triar un camí de violència i mort per sobreviure. Jo no ho veig així. Fa pinta de ser una mercenària per voluntat pròpia, i a més sembla gaudir del sofriment de les seves víctimes.

Hem estat fent sessions de recuperació de memòria amb la Ghost durant dies, i no hi ha cap avenç en la seva recuperació personal. En Píter continúa sense trobar l'accés al sistema de control de la IA, i en Dzeko no aconsegueix aprofundir més enllà de la memòria virtual. Vol saber qui era ella abans de tot això. Creu que potenciar la seva identitat l'ajudarà a recuperar-se com a individu i a bloquejar les ordres de la IA.

Mentrestant, la resta hem continuat fent vida normal. No he tornat a tenir pèrdues, així que potser ja no necessito anar a la cabina de diagnòstic. De totes formes, em penso que és massa tard per avortar. Ara he de tirar endavant sí o sí. Ja estic de gairebé sis mesos i començo a notar-me més feixuga i maldestre. La meva panxa ha crescut considerablement i he de dur l'uniforme descordat a l'alçada del melic. La criatura ja deu estar molt formada i noto com es mou dins meu continuament. Els meus companys es passen l'estona amb l'oïda enganxada al meu ventre per sentir com es mou en/na Nyx. En Píter està molt més proper que de costum, i tot i que sé que encara em professa sentiments profunds, no fa cap gest que m'incomodi. Ara que estic menys àgil, és quan més em penedeixo de no haver escoltat en Pòl·lux i la Inger quan encara era a temps d'aturar la gestació. No queda gaire pel gran dia.

Ja tenim un pla traçat per aturar els experiments. Volem sabotejar la base científica exterior, on s'allotgen els científics a càrrec d'en Pavlichenko, i destruir els laboratoris on estan tancats els colons segrestats. Tenim la sort que la Ghost, per alguna estranya raó, té els plànols de la base implantats a la memòria, i els hem pogut descarregar a un disc dur extern.

Després de l'acció de rescat o eliminació dels colons (ja que no sabem en quin estat els trobarem), enviarem un missatge a la Terra amb informació i proves sobre els "Ultrahumans" i els seus plans. I des d'aquell moment només ens quedarà fugir i sobreviure fins que arribin reforços. Si es que arriben.

Executarem el pla ben aviat, quan acabem de polir els darrers detalls de la missió.

La Venus és a dins de la base, i em moro de ganes d'anar a buscar-la. Però tinc por de la retrobada. Sobretot si hi ha la Ghost amb nosaltres. No sé si en el poc temps que ens queda abans del dia D li podrem eliminar la IA sense haver d'obrir-li el crani. En Píter creu que sí. Hi treballa dia i nit amb el vistiplau d'en Dzeko.

Les darreres sessions amb ella han sigut poc reveladores. Li va perdre la pista al seu objectiu després de passar la nit a l'observatori, i va estar cercant rastres pels aiguamolls durant dies. Ara toca una altra sessió. En Dzeko ja ens està col·locant els electròdes al cap.

Records per l'oblit

Una veu desperta a la Ghost.

-Mmmm, que hi tenim aquí?  Havia vingut a castigar una gossa, i em trobo una gateta abandonada! Sóc un home amb sort!

Un home enorme, lleig i pelut, vestit amb l'uniforme de l'Aliança, la observa des de la porta de l'observatori.

-Vine amb en Groff, bonica... Jo cuidaré de tu.

La Ghost s'incorpora a tota pressa i busca amb la mirada la Trephine, la seva arma. S'adona, amb desesperació, que no és enlloc.  Li deu haver caigut a sota del sofà mentre dormia.

-No tinguis por, si et portes bé te la ficaré amb molta cura...Deus tenir un conyet ben tendre i sucós...Mmm, fa molt que no la fico en cap foradet com el teu, tan jove i immaculat.

En Groff es treu el cinturó i l'armilla d'una estrebada, i deixa caure les seves armes a un cantó. La noia salta a darrera del sofà per posar algun obstacle entre ella i el soldat. Ell es llença a per la Ghost com una fera embogida i ella s'ajup just a temps i s'escapoleix entre les seves cames de gegant. El soldat torna a carregar cap a la noia, i aquest cop la abat amb el seu cos. La Ghost cau d'esquenes i tots notem el mal als omòplats en notar el pes del soldat a sobre nostre. Li ha agafat les dues mans amb una sola de les seves mans gegantines i li aixeca els braços per sobre del cap, immovilitzant-la. El seu alé put a menjar de llauna i ens fa venir ganes de vomitar.

El goril·la se li frega i la Ghost, indefensa, nota la erecció del seu agressor movent-se amunt i avall contra les seves cames i el seu ventre. Mai havia sentit tanta repugnància. Intenta cridar, però la IA no li ho permet. Només li surt un petit esgarip, que sembla més un miol que un crit. En Groff l'interpreta com un gemec de plaer i s'hi frega amb més força, grapejant-li el cos amb violència.

-Ja sabia jo que t'agradaria...ets una puteta, oi? Et fas la estreta, però t'encanta que et folli un desconegut. Ens ho passarem molt bé tu i jo, eh, petita?

Amb la mà que li queda lliure, el soldat busca la bragueta del seus pantalons militars. Amb les presses per treure's la roba, no s'adona que la noia està cercant alguna cosa amb els ulls. La Ghost nota com li està estripant l'uniforme per l'engonal, però no pot fer-hi res, només contenir les llàgrimes i apretar les dents amb ràbia.

Amb el membre a punt a la mà lliure, en Groff aconsegueix obrir-li les cames amb un genoll. Intenta penetrar-la, però s'apropa perillosament a la boca de la noia.

 La Ghost li mossega una galta i li arrenca un tros de carn. En Groff fa un xiscle gairebé femení i l'abofeteja.

- Espero que siguis verge, puta, per que això et farà molt mal!

Però el soldat no s'ha adonat del ràpid moviment de la noia, que ha aprofitat la distracció d'en Groff per estirar un braç cap a sota del sofà mentre aquest li deixava lliures les mans per abofetejar-la.

Només durant un instant, l'agressor s'adona del que està passant i la mira amb els ulls exorbitats. No té temps de cridar ni d'impedir-li que apreti el gallet. La Ghost té la Trepanadora a la mà i dels pantalons d'en Groff surt fum.

El soldat s'aparta d'ella i es mira entre les cames sense poder creure's el que veu. La Ghost li somriu i s'aixeca a poc a poc del terra, gaudint del patiment de l'eunuc. En Groff plora i es palpa a la recerca dels seus genitals ja inexistents.

En Groff no pot escoltar els pensaments de la Ghost, però nosaltres sí.

"-Mmmm, que hi tenim aquí? Un violador de merda indefens i desprotegit...Fa molt que no em carrego a un paio de la teva mena, tan mereixedor de les meves bales. Oh, sí, no et moguis, fill de puta, estàs bé així com estàs. Deixa que admiri la meva obra d'art. "

La noia es treu una agulla del cap i els seus cabells blancs li cauen en cascada per les espatlles. Li ensenya l'agulla a en Groff.

"-No tinguis por, si et portes bé te la ficaré amb molta cura...Deus tenir un culet ben tendre i sucós...Mmm, fa molt que no la fico en cap foradet com el teu, tan fosc i peludet."

En Groff la mira amb els ulls esbatanats, aterrit i garratibat. Nega amb el cap espasmòdicament, demanant perdó a crits, suplicant compasió entre esgarips. Però ella sap que ell no hauria tingut pietat d'ella. Li clava l'agulla ben endins, sense pietat. En Groff crida tan fort que la deixa sorda. Ella extreu l'agulla a poc a poc i la hi torna a clavar, però ell s'ha mogut a l'últim moment i ha errat la direcció, així que li perfora l'engonal.

-"Si no oposes resistència, això és molt avorrit. Hauré d'enllestir aviat o començaràs a fer-me llàstima."

La Ghost apunta de nou al forat que ha deixat a l'entrecuix del soldat.
-"Ningú puteja a la Guiomar, cabró!"
I dispara cos endins a través d'ell. En Groff mor en silenci, amb els ulls clavats en el somriure de la Ghost. Aquesta se li apropa a la cara i li escup amb totes les seves forces.

-"Pudreix-te!"

Ha passat una estona observant el cadàver del seu agressor, assaborint la victòria sobre un enemic més fort i gran que ella. Fa poc que ha sortit el Sol i comença a fer calor. Aviat aquell cos farà pudor. La Ghost escorcolla la seva víctima i s'apropia d'un ganivet, una pistola de plasma i un paquet de càpsules hidratants. Amb el ganivet, li arrenca de les genives el xip de seguiment.

Té gana. Decideix cruspir-se l'au-amfibi que la va atacar el dia abans. En acabat, deixa el cadàver d'en Groff on és, recull les seves coses, i llença el xip i les despulles del menjar als aiguamolls. Tanca l'observatori amb la clau mestra, i segueix la seva recerca en direcció a les muntanyes.

Nova sessió

Poc a poc la Ghost es va acostumant a nosaltres i notem un canvi en la seva actitud. No està tan absent com al principi, i en Dzeko ja no la té emmanillada durant els nostres entrenaments. La noia continua sense poder comunicar-se, així que no és gaire participativa en res del que fem. Però s'entrena amb en Dzeko, i per com es mou, sabem que s'ha dedicat tota la vida a això. És una combatent letal. No necessita cap arma entre les mans per destrossar una persona per dins sense causar-li una sola ferida. Fa una mica de por. De vegades penso que qualsevol dia se li anirà el cap i ens matarà a tots durant els entrenaments. No li costaria gaire.

Ara mateix tenim una nova sessió de recuperació de memòria. Està asseguda enmig de la nostra rotllana. Els nostres caps estan units pels electròdes d'en Dzeko. Ell es manté fora de la memòria, per poder vigilar la Ghost, ja que durant les sessions no està emmanillada. Només té lligats els peus per precaució. Tot i ser a fora del sistema, en Dzeko pot emmagatzemar la informació i veure-la després, quan algú altre vigila la seva captiva.

La Ghost es toca les cordes dels turmells i ens va mirant a tots amb curiositat mentre esperem la connexió. És maca, la veritat. Deu tenir uns vint anys com a molt, però té la mirada d'algú que ha viscut molt. Em pregunto de quin color serien els seus ulls i els seus cabells abans de la despigmentació. Ara té els ulls entre blau clar i violeta. Fa uns anys es va posar de moda tenir els ulls blaus i un munt de gent es va operar per eliminar la melanina dels seus iris. Era una operació irreversible i molta gent s'en penedia al dia següent, quan es miraven al mirall i els costava reconeixer el seu propi rostre. A més, hi va haver casos de ceguetat, distròfies, fotopsies i cataractes. Després es va anar millorant la tècnica i els problemes derivats de les operacions es van reduïr considerablement. Però els ulls blaus, com totes les modes, van acabar passant de moda.

I d'on deu ser? Serà de la Terra? O d'una colònia? O potser va nèixer en una nau? La seva IA ens trasmet la memòria en anglès, però això no vol dir res. Potser la seva autèntica memòria ens revelarà el seu orígen, però encara hem de descobrir qué hi fa aquí.

La connexió s'estableix i noto la corrent fluint a través de l'electròde cap al meu cervell.

Som de nou dins la Ghost.

Ha trobat l'aparell subaqüàtic a la riba dels aiguamolls, però el seu objectiu no es veu enlloc. Examina el vehicle. Fa estona que va ser abandonat. Està avariat. La Ghost l'empenta cap a l'aigua i deixa que s'enfonsi a les profunditats. No vol deixar cap rastre del pas del seu objectiu. No deu ser l'única que va de cacera.

A prop d'on és hi ha un petit edifici quadrat. És negra nit i no sap quina mena de criatures ronden per la zona, així que decideix arrecerar-se allà dins fins que surti el Sol. Obre la porta amb la seva clau mestra i comprova que no hi ha ningú a dins. Sembla un observatori d'aus, així que no deu ser gaire lluny d'algun assentament científic. La base meteorològica està a moltes hores, i allà no necessiten cap observatori d'aquest tipus a la vora. De sobte s'adona del seu cansament. Fa moltes hores que corre i no ha parat en cap moment. Es treu l'armadura Baumgartner, que ja no li farà cap servei, i es queda només amb l'uniforme d'invisibilitat de la DK CORP. Es deixa caure a un sofà i s'adorm a l'instant.

Fem una pausa. En Dzeko recomana fer un descans d'uns minuts abans de continuar amb la sessió.

El passat de la Ghost

Continuem la sessió de recuperació de memòria de la Ghost:

 A través d'ella veiem el que ha viscut des que va arribar a Demèter. En realitat, és la memòria de la seva IA, el que en Píter ha desbloquejat. La memòria humana de la Ghost encara roman inexpugnable a causa del bloqueig que pateix.

En Dzeko restableix la connexió i tornem a ser dins la Ghost, que jau bocaterrosa, inconscient a la riba dels aiguamolls. Com a espectadors, no podem interactuar amb l'entorn ni interferir en les decisions de l'amfitriona. Per més que intentem obrir els ulls i desvetllar-la, no hi ha cap reacció. La memòria és immutable i nosaltres som simples observadors de les seves accions i pensaments.

Obrim els ulls (la Ghost obre els ulls). S'està fent de nit.  Tenim les mans esgarrinxades i el propulsor sembla haver-se aturat sol. La Ghost es desfà de les corretges que mantenen el mecanisme de propulsió ben fermat a la seva esquena. Està destrossat, i una criatura calcinada resta enganxada a una corretja. Encara fumeja una mica. La Ghost se la penja del cinturó per quan tingui gana. S'ha de buscar la vida per sobreviure. No pot sortir del planeta fins que acompleixi la seva missió. De fet, no pot sortir del planeta de cap manera. És una de les condicions del seu contracte. L'autoeliminació. Esclar que ella no tenia elecció quan el va signar. Estava condemnada a cadena perpètua en una presó orbital, que és com una condemna a mort de llarga durada. A Demèter tenia una oportunitat de sobreviure i ser lliure, però li havien implantat una IA per controlar-li la voluntat. Hauria de desfer-se d'aquella nosa, però només un neurocirurgià de cervells digitalitzats podria extreure-li la placa sense matar-la. Encara tenia temps de trobar solucions, però havia de realitzar la missió amb èxit o l'executarien per control remot.

Un pensament d'en Píter s'extén a la resta de ments, sense interferir en la memòria que estem vivint.

-" Si no l'han pogut executar, potser és per que li hem intervingut la IA. Si la aconseguim neutralitzar del tot, la Ghost recuperarà la seva ànima humana. Ara mateix és només un individu desorientat..."

En Pòl·lux l'interromp.

-"Si no l'han executat, és per que encara no ha complert el seu objectiu a Demèter. "

Reflexionem en silenci mentre la memòria de la Ghost avança.

Està bebent aigua dels aiguamolls. Es mira a la superfície de l'aigua. El seu reflex es desdibuixa entre les ones líquides. Té els cabells blancs.

-"Ja va venir a Demèter amb aquesta raresa."-diu la Tau.

-"És clar, és la marca de presonera orbital!" -Exclama en Píter.-"Els criminals perillosos que van a parar a les naus presó són marcats d'aquesta forma. Els despigmenten els cabells, els hi eliminen la melanina, per que si algun dia escapen o tornen a la societat, tothom sàpiga d'on venen. "

-"Escapar d'una nau presó? No saps el que dius! És impossible sortir-ne viu!"-li refuta en Pòl·lux.

-" Per molt difícil que sigui, tot és possible"-respon en Píter, amb to misteriós.-" Recorda que tot funciona amb tecnologia manipulable des de naus militars externes. Un bon hacker podria introduir-se al programa de control d'una nau presó des de qualsevol punt de la galàxia. L'aliança subestima massa el nostre poder...i això és un avantatge per nosaltres".

La Ghost sent una remor a la vora. S'amaga entre les soques de molsa gegant i localitza el soroll. No està gaire lluny de la base científica que té coma objectiu. Arran de l'aigua, a molts metres per sota de l'edifici circular, veu passar un vehicle aqüàtic. Escaneja el seu interior amb una funció de la visera que permet travessar materials de tota mena. El vehicle es mou a gran velocitat per la superfície dels aiguamolls i de sobte s'enfonsa dins l'aigua. Segurament és una màquina de propulsió subaqüàtica. L'escaneig no s'atura i el blanc fixat és identificat, tot i ser a sota l'aigua.

És el seu objectiu.

La Ghost comprova que la Trepanadora no s'ha avariat durant el descens i comença a còrrer cap a l'objectiu vorejant els aiguamolls. Sap que pot perdre el rastre en qualsevol moment.

La memòria s'atura aquí.

En Dzeko deixa que la noia s'incorpori mentre la resta ens treiem els electròdes del cap.

-La sessió d'avui se m'ha fet més curta, Dzeko. -Diu la Tau.

-Ho ha estat. No podem sotmetre el cervell de la Ghost a aquest estrés tanta estona. La darrera sessió la va deixar esgotada i més desorientada que de costum. Pensa que cada imatge que ens mostra la seva memòria és una lluita contra la IA que li prohibeix mostrar-nos res. Està constantment posant barreres entre la IA i la seva voluntat, i sempre acaba guanyant la IA.

-Ara ja sabem per que està aquí la Ghost. Buscava algú en concret, però...Quin deu ser el seu objectiu? -pregunta en Pòl·lux.

Jo resto en silenci. En tinc una idea aproximada. I no m'agrada gens. Voldria creure que vaig errada, però no puc evitar mirar la Ghost com si fos una assassina. I segons el que hem descobert del seu passat, segurament ho és.

Ghost

En Píter ha aconseguit desblocar part de la memòria de la Ghost. Diu que és un cas sense precedents. Ella mateixa no té el control sobre el seu cibercervell. Té instal·lada una  IA (Intel·ligència Artificial) molt moderna amb unes ordres específiques que encara no hem desxifrat. Una d'aquestes ordres bloqueja la comunicació amb la noia. És un sistema que mai s'havia vist, i en Pòl·lux sospita que té a veure amb la mateixa corporació que va crear l'arma de la Ghost. Tecnologies secretes, eines que encara no són al mercat i que possiblement siguin il·legals.

En Dzeko  ens ha pogut connectar a tots amb la Ghost, i estem vivint una realitat virtual creada pels records subconscients de la noia. Som un sol personatge vivint en el seu cos imaginari. Costa d'explicar, però és com veure una pel·lícula utilitzant tots els sentits, com viure-la en tercera persona. Així comprendrem d'on ve i quin és el seu objectiu a Demèter.

Som en una mena de càpsula autònoma ejectada des d'una nau sense identificació, probablement una nau experimental, ja que el model no pertany a cap corporació coneguda. La càpsula és molt petita, esfèrica, i només hi cap una persona. La Ghost mira cap a Demèter sense parpellejar. Tots som dins d'aquells ulls, mirant el mateix que veu ella. Torno a reviure aquella emoció corprenedora dels primers instants de la visió de Demèter. Més enllà, la pàl·lida Lluna Blava brilla amb el reflex de la llum del Sol. La Ghost es prepara per sortir de la càpsula. Porta un uniforme Baumgartner. És un tipus d'armadura hermètica creada per fer caiguda lliure des de l'espai. S'anomena així en honor de Felix Baumgartner., el primer humà que va saltar des de l'espai a la Terra, fa més d'un segle. Des d'aquell pioner, els salts d'aquesta mena van esdevenir un esport de risc i molts valents el practiquen a punts concrets de la Terra, normalment a llocs on no hi ha trànsit orbital.

Un satèl·lit proper enfoca un raig de llum cap a la càpsula. A través del sistema de comunicacions se sent un missatge enviat des del satèl·lit defensiu.

"-Està a la òrbita d'un planeta de la Fundació Alfa Humanis protegit per l'Aliança de Sistemes. Identifiqui's immediatament."

La Ghost guarda silenci. La porta de la càpsula comença a obrir-se.

"-Si no s'identifica s'executarà el protocol d'eliminació d'objectes no identificats. Per la seva seguretat, li recomanem que segueixi les instruccions i s'identifiqui. "

La comporta es desprén de la càpsula i la Ghost es llença al buit. La sensació que sentim tots és com si fossim a la seva pell. Vertígen i por a parts  iguals, i una explosió d'adrenal·lina que ens fa viure l'experiència al màxim. Quan estem a punt d'entrar en contacte amb l'atmosfera, una petita explosió enlluerna l'espai al nostre darrera. La càpsula ha quedat reduïda a espurnes. Potser tenia un sistema d'autodestrucció, o potser el satèl·lit ha fet efectiva la seva amenaça.

Durant la travessa atmosfèrica, les turbulències ens fan trontollar i tremolar com fulles en un huracà. El cos de la Ghost no sembla que pugui resistir gaire més estona l'embat de la pressió. La velocitat del descens ens fa tancar els ulls i apretar les dents amb força contra la fèrula de protecció bucal. Estem trencant la barrera del so. El cap sembla que ens hagi d'esclatar. Travessem els núvols com bales incendiàries. Gairebé no notem si respirem o no, o si encara ens batega el cor. Obro els ulls en notar un lleu canvi en el descens. Avall, la superfície del planeta es fa nítida i la pressió desapareix a poc a poc. Ja som dins el planeta verd.

La cúpula de la colònia no es veu enlloc, així que la Ghost va caure a molta distància de la zona habitada. La noia estén els braços i automàticament s'activa un propulsor dorsal, el típic dels paracaigudistes d'avui dia. És curiós que encara se li digui "paracaigudistes" als soldats de l'Aliança escollits per aquesta tasca. Ja no s'utilitzen els paracaigudes, fa molts anys que es van deixar de fabricar des que es van inventar els propulsors de vol. Amb un propulsor a l'esquena i uns pedals de fre incorporats als peus, ja no cal portar res més. S'ha de tenir molt control sobre el cos i la ment per poder arribar a terra sense matar-se.

La Ghost activa un GPS visual que apareix a la visera del seu casc, i es dirigeix volant cap a la marca d'objectiu. De seguida reconec de que es tracta. La muntanya s'alça imponent a sobre dels aiguamolls, i a dalt d'ella hi ha incrustada l'estructura en forma de disc de la base meteorològica. La llum del Sol es reflexa contra els vidres de la gran sala d'observació on vaig ser amb en Pavlichenko fa tant temps. Un parell d'aus-amfibi s'apropen volant cap a la Ghost i li piquen el casc amb les potes davanteres i les puntes de les ales. Semblen encuriosides per la noia, però ella s'espanta i fa una finta per intentar treure-se-les de sobre. Aquesta maniobra la desequilibra i cau en picat cap als aiguamolls. Una de les aus-amfibi se li enganxa a l'esquena i queda socarrimada per l'energia del propulsor. L'impacte amb l'aigua és imminent.

La Ghost comença a tenir espasmes. El pànic s'apodera d'ella. En Dzeko atura la sessió i la fa reaccionar als estímuls visuals que utilitza per fer-li saber que s'ha acabat la simulació. Ella sembla alleujada. Tots ens la mirem admirats. Darrera d'aquella aparença fràgil i aquella mirada atemorida, hi ha una dona valenta i amb empenta.

En Dzeko s'apropa a la seva captiva i la torna a emmanillar, per si de cas.

"-Descansa. Continuarem d'aquí a una estona."