divendres, 17 d’agost de 2012

La missió de la Inger

-Inger, és millor que no tornis a sortir de la colònia. -Li diu en Pòl·lux.

La Inger li respon alguna cosa per telepatia. Ens ha exclós de la conversa a en Píter i a mi, per  acomiadar-se d'en Pòl·lux.

Ell li explica el que ha passat fa pocs dies, que va aparèixer un humà mutant a les rodalies i que em va voler atacar. Li recomana tornar volant més lluny de terra que normalment, malgrat el risc de ser detectada per satèl·lit.

-Si hi ha alguna novetat, ens comunicarem amb tu per Extranet.-Li diu en Píter.
-Com? - pregunto- Ens detectarien!

-Si em connecto a la xarxa des de la boira verda, sóc indetectable. Puc entrar a la xarxa i esborrar el meu rastre, però des de fora no poden localitzar la senyal d'emisió ni la de recepció. La boira verda m'aillarà. És així com t'enviava missatges, Ona.

-Però Pít, és molt perillós! I si et perds? i si t'ataca alguna cosa?

-No aniré sol. Si volguessim establir contacte a través d'Extranet, hauriem d'anar-hi tots tres. Jo estaria concentrat amb la connexió, però necessitaria que em cobrissiu. Sabeu que aquella boira és tan espesa que no es veu res a dos metres. - En Píter fa una pipada de la cigarreta que s'acaba d'encendre. Odio que fumi.-A més, podriem fer torns. Si volguessis, podries contactar amb la teva familia. El missatge serà interceptat i escoltat, però no podran saber des d'on s'està enviant.

-De debò? -faig il·lusionada.- Però continuo pensant que és massa arriscat...
-No t'amoinis, només ho farem si realment és necessari. De moment l'únic que podem fer és pensar com avisar a la Terra sense alertar als psicòpates que tenim a Demèter. Encara que no detectessin on som, si informem a la Fundació i a l'Aliança a les seves localitzacions de la Terra, aquests contactarien amb en Pavlichenko per demanar explicacions. Aleshores es prendrien seriosament la recerca, accelerarien els seus plans inhumans, i ens eliminarien abans que poguessim abandonar el planeta.

-I aleshores, com podrem tornar a la Terra? Si ens apropèssim a una nau acabada d'aterrar, ens portarien directament a la garjola, per haver desertat.-Fa en Pòl·lux, que acaricia una mà de la Inger, mentre ella es repenja al seu pit.

-No hi ha cap  llançadora espacial, a Demèter? M'imagino que els Caps deuen tenir algun sistema d'evacuació preparat, per si alguna cosa els hi surt malament. -Dic reflexionant en veu alta.


-Ostres! -Exclamen els dos nois alhora. -És clar!!!Com no s'ens havia acudit?

-Així doncs, hi ha un transport espacial amagat a la colònia? -dic esperançada.
-No ho sabem. Però si la Inger ho investiga a fons, segur que ho descobrirà. -Diu en Pòl·lux. Ella se'l mira contrariada. Per l'expressió d'ell, l'està escridassant telepàticament.

-Saps que és l'única forma, amor. T'has de guanyar la seva confiança. -Va dient-li ell, mentre l'acarona.
-Que li estàs demanant?- faig intrigada.
-En Sergei no és només el gosset faldiller d'en Pavlichenko. -Respon amb un somriure espurnejant. -El teu company va descobrir quelcom molt interessant quan va investigar les fitxes de la tripulació a l'Argonauta.

-En Sergei és un pilot d'astronau retirat. Fa de mecànic perque li van retirar la llicència de vol per algun assumpte tèrbol que no figurava a l'informe. -Continúa en Píter.

-Així doncs, en Pavlichenko té un pilot a la seva disposició, sols que ningú ho sap. És possible que només vulgui salvar la seva pròpia pell, en cas d'haver d'abandonar el planeta. No crec que en Bildhauer o en Patterson n'estiguin al corrent. -Conclou en Pòl·lux.-I el que li demano a la Inger, és que faci un sacrifici molt gran per salvar els demeterencs. L'única forma de saber on amaga la nau el Doctor, és intimant amb el seu pilot.

Si no fos per que crec que la estima de debò, pensaria que en Pòl·lux s'aprofita del que sent la Inger per ell i que la utilitza pels seus interessos personals. Però sé que té raó... I és una molt bona idea, tot i que em sap greu per la seva companya.

En Pòl·lux s'emporta la rossa cap a la seva habitació, per acomiadar-se'n com cal. Per un cop es deixaran endur pels sentiments. No es tornaran a veure en molt temps... i potser és el darrer comiat.
En Píter em posa una mà al genoll, i el simple gest de tocar-me m'eriça la pell. Continuo sense estar-ne enamorada, però cada dia el desitjo més. M'agafa de la mà i se m'emporta cap al seu llit. No hi oposo resistència, i m'hi deixo arrossegar, submisa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada