divendres, 17 d’agost de 2012

Experiments

La Inger acaba d'arribar, amb la seva moto híbrida. Ens porta munició i provisions, i notícies de la colònia. Ve molt esverada. Ens connectem telepàticament a ella.

-Hi ha hagut un parell de desaparicions sospitoses. Jo creia que tenien a veure amb els experiments científics, que potser en Pavlichenko començava a escollir subjectes humans per les primeres proves. Però indagant una mica m'he assabentat que van ser detencions. Han tancat una pintora i una soldat per interrogar-les. Pel que es veu, les relacionen amb la desaparició d'una altra persona.

Em quedo glaçada. Sé de qui parla. La Tau i la Bintou. Per culpa meva deuen estar patint tota mena de vexacions. I pel que sé d'en Patterson, no m'agradaria estar en el seu lloc... Em sento molt culpable.

-Tornaré. He d'ajudar-les! No puc permetre que pateixin per la meva culpa. És a mi a qui volen!
-No ho pots fer, Ona. Si tornes, no saps si les salvaràs, i a més, en sortiràs mal parada. Qui sap si t'utilitzaran en els seus experiments per desfer-se de tu . I a més, si tornes, ens posaràs en perill també a nosaltres. No pots fer-hi res.
-Però no puc deixar que la Tau...
-Ona, no els hi faran mal. Els injectaran sèrum de la veritat, n'extreuràn la informació, i prou. Les mantindran tancades un temps fins que comprovin que no saben res de la teva fugida. El més greu que els hi pot passar és que els hi esborrin dades del cervell, si és que el tenen digitalitzat.

L'explicació de la Inger em tranquilitza una mica, però no prou com per treure'm el pes de la culpabilitat. La Inger continua parlant, amb la seva veu un xic infantil, a través de la telepatia.

-He trobat uns arxius que potser us interessen. No els he pogut descomprimir. Potser en Píter...
-Deixa'm provar. -Respon.

Mentre  ell tracta d'accedir a la informació, la Inger es dirigeix a mi en privat.

-Sé el que senties per la Venus. I per això crec que hauries de saber una cosa sobre ella. No sé fins a quin punt vau intimar... però si la teva atracció és merament física, és possible que això et sobti una mica...
-Saps on es troba? Està bé?
-Sí. Sé on està... però no sé si està bé.
-On? Perque no m'ho havies dit?
-Per que costa molt de fer entendre.
-Que vols dir?
-La Venus està a la Terra. O almenys, la seva part conscient.
-Que què???
-És difícil d'explicar.

En aquell moment en Píter interromp la nostra conversa i la Inger tanca el diàleg privat que tenia amb mi. Intento tornar a obrir contacte amb ella, però no em deixa.

-Són imatges en moviment i dades dels primers experiments que s'han fet. Intentaré projectar-les des de la meva omnieina.

En Píter desplega una pantalla hologràfica davant nostre, i les imatges es succeeixen ordenadament. Les primeres imatges són de contenidors criogènics amb un líquid grumollós. Apareixen alguns científics que no conec, injectant quelcom a través d'uns tubs transparents. Reconec un dels laboratoris que hi ha a la nostra base. Els altres no els havia vist mai, potser són de la base meteorològica de l'exterior. Després hi apareix el Doctor Pavlichenko, amb uns apunts a les mans, prenent notes davant un contenidor aparentment buit. Les imatges van acompanyades d'unes dades que no entenem. Són xifres datades. Les darreres imatges ens sorprenen i ens esgarrifen alhora. Hi surten éssers humans dins els contenidors cilíndrics de conservació. Sols que no semblen del tot humans. Algunes fotografies mòbils són fetes dins el laboratori del nostre soterrani. Hi ha un home tot entubat, ple de cables i aparells estranys. Més enllà s'hi veu una noia jove, en la mateixa situació que el seu company. Ambdós estan totalment nuus i amb els ulls tancats, com inconscients.

La imatge següent em deixa corpresa. Reconec a la persona que sura dins el contenidor transparent ple de grumolls de gel verd. És la geòloga! La dona grassoneta que havia conegut a la primera expedició científica, i que s'havia ferit en caure a la cova orgànica. Mai més l'havia tornat a veure, i quan havia preguntat per ella, havia provocat molta tensió i silencis incòmodes.

-Conec aquesta dona. -Els hi dic, assenyalant-la.-Va patir un accident en una expedició, i mai més la vaig tornar a veure.

La següent imatge pertany de nou a la geòloga. Però ha canviat molt. La pell se li veu translúcida. Les venes se li dibuixen per tot el cos com tatuatges embullats de color violeta. Sembla més grassa, com si estigués a punt de rebentar. No és una imatge agradable de veure. Em venen ganes de vomitar.

La darrera imatge ens agafa desprevinguts. No esperavem veure un desenllaç com aquest. El  contenidor on surava la dona ha esclatat en mil bocins, i un líquid vermell ha esquitxat tota la sala. La geòloga és una massa sanguinolenta, que sobresurt entre els grumolls... i no està morta. Li han esclatat les carns, la seva sang impregna cada racó de la sala, i malgrat tot, el seu cos mutilat conserva l'alé. Els seus ulls oberts miren esbatanats cap a l'objectiu que pren les imatges. I tracta de demanar ajuda, boquejant com un peix fora l'aigua.

En Píter apaga el projector i li puja una basca. La Inger s'endú una mà a la boca i li salten les llàgrimes. Ella també la coneixia. En Pòl·lux l'abraça. Jo marxo al lavabo i vomito l'esmorzar. Quan torno, la Inger encara plora.

-Com és que n'estàs al marge?-li pregunto a la Inger.
-Només en deuen estar al corrent els científics que hi participen. Dedueixo que els que no en saben res, potser van ser escollits per formar part del grup de subjectes amb els que experimentar. -Diu en Pòl·lux.
-Així doncs, la Inger corre perill!
-No. Ella ho sabia. Per això es va unir a la nostra causa. Però no pot fer-hi res. Hem d'ordir un pla per acabar amb aquests experiments. Però l'única forma que se m'acut és destruint les bases científiques. Però si ho fem, també moriran innocents. -Respon el desertor.

Em costa de creure que molts dels científics que conec estan involucrats en això. En Nanashi semblava bona persona... però ara veig que les aparences enganyen. Em fa mal pensar en tota la gent que patirà aquests experiments si no ho aturem a temps.  Que podem fer?

2 comentaris: