dimecres, 29 d’agost de 2012

Nicte

La  porta d'accés al laboratori principal té un sistema difícil de piratejar, però m'ha servit per practicar. En Píter m'ensenya els trucs més bàsics, però sé que mai podré estar al seu nivell. Tampoc ho vull. La intrusió en ments alienes m'espanta una mica.

Estic a dins d'una cabina de diagnòstic mèdic. El raig de llum que m'escaneja el ventre em fa pessigolles al melic. La ecografia és instantània, i en Píter és a l'altra banda del vidre, girant la holopantalla per compartir la imatge amb mi. El que s'hi veu és foscor i una llumeta que fa pampallugues quan l'il·lumina el làser de visió intracorporal. Ja s'intueix la seva forma, tot i ser tan menut. Se li veuen els ullets, i sembla que faci la pipa, amb un dit a la boca. El petit intrús carnós és un batec constant, una espurna molt menuda i plena de vida, que acaba de confirmar el que feia temps que intuia. Porto un fill a dins.

Les dades de la pantalla circulen  davant els nostres ulls. "Fecundation: 63 days ago." Les  constants vitals es reflecteixen en un cardiograma que sura damunt l'holopantalla. Una veu robòtica descriu amb to monòton les característiques del fetus.

"3 centímetres. 15 grams. Els òrgans funcionen correctament. Músculs i nervis sincronitzats. Mou braços i cames. Neda en líquid amniòtic. Ja té sentit auditiu. Memòria en desenvolupament. Sexe no determinat."

Pitjo el botó que fa que s'obri la cabina, i surto. Ens mirem. Ambdós estem emocionats. Tots dos tenim els ulls humits. Ens abraçem, i riem i plorem alhora. Ell s'ajup i em besa la panxa amb tendresa. Jo m'eixugo una llàgrima fugissera i m'acaricio allà on sé que hi ha l'ésser que més estimaré a la meva vida.

-Com li direm? -pregunta ell, amb el cap recolzat encara al meu ventre.
-No ho sé, encara no sabem que serà...
-No importa, busquem-li un nom provisional...un nom que serveixi igual per nen i nena. Encara que després li canviem.
-Ara mateix no se m'acut cap. A més... la meva àvia diu que porta mala sort posar-li nom a un nadó abans que neixi.
-Això són supersticions absurdes, i tu no ets pas supersticiosa, Ona. Va, quin nom t'agradaria?

-Doncs...Nicte. Podriem dir-li Nyx...
-M'agrada. Te l'has inventat o significa alguna cosa?
-És un nom mitològic. Significa Nit.

El noi que tinc al davant sembla haver canviat en tan sols uns minuts. Des que li he dit el que em passava, ha esdevingut una altra persona. És més home, com si la paternitat li hagués canviat l'esperit, com si de sobte deixés enrera una vida hedonista per ser  més responsable i assenyat.
Acosta els llavis al meu melic i em fa un petó que pretén arribar més endins, fins aquella nova ànima que s'ha colat a les nostres vides.

-Hola, Nyx. Sóc el teu pare.-Xiuxiueja en Píter, amb la boca contra el meu ventre pla.-Potser seràs la primera persona nascuda a Demèter. I si no ho ets, igualment seràs la primera persona nascuda LLIURE a Demèter. No et conec, però ja t'estimo. Ets la cosa més especial que m'ha passat mai.

M'emocionen les paraules d'en Píter. Però la situació em continua angoixant. Quin futur ens espera? Quan s'acabi la munició de les torretes, estarem desprotegits per sempre. Ja no podrem sortir a l'exterior, a menys que exterminem tots els humans mutats. Tenim la llista dels antics habitants de la base científica... i eren molts! Potser només n'hem mort, entre les torretes i en Pòl·lux, una dotzena. Hem de parlar amb la Inger, perque ens aconsegueixi més munició per a les torretes. Si funcionessin amb plasma o làsers, no hi hauria cap problema.

Anem a buscar en Pòl·lux, que ara mateix deu ser a la torre de guaita, vigilant l'horitzó. Li parlarem d'en Nyx (o na Nyx), i organitzarem una sortida cap a la boira verda per connectar-nos a Extranet. Així sabrem si la Inger ha assolit els seus objectius. I contactaré amb la meva familia. En tinc moltes ganes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada