dimecres, 26 d’octubre del 2011

Curriculum Vitae




______________________

-Curriculum Vitae-
-actualitzat l'any 2152-

Nom: Oriona
Data de Naixement: 18 octubre 2123 de l'Era Comuna*
Lloc de Naixement: Barcelona.
Nacionalitat: Catalana
Estat civil: Soltera

Formació Acadèmica

-Llicenciatura en Periodisme -Comunicació Social i Documentació Audiovisual -, a la UAB l'any 2148.
-Doctorada en Tecnologies de la Informació, l'any 2150.

Curs de Postgrau:

-Programa de doctorat "Recursos de Comunicació i Documentació Extraplanetària". Departament de Tecnologies de la Informació, Universitat Autònoma de Barcelona.

-Tesis doctoral realitzada envers l'impacte social que produí la paraterraformació llunar al segle XXI. Tesis premiada amb la "Ploma de plata" de l'any 2150.

Idiomes:
-Català nadiu
-Castellà parlat i escrit nivell alt
-Anglès parlat i escrit nivell alt
-Rus parlat nivell mitjà.
-Xinès parlat nivell baix
-Nocions de Japonès.

Altres coneixements:

-Conducció de vehicles de roda i de levitació propulsada.
-Curs de supervivència a l'E.M.C. (Escola Militar de Catalunya).
-Primers Auxilis. Aprenentatge bàsic a càrrec de la Creu Roja.
-Curs de Fotografia Ocular a l'Acadèmia d'Arts Sensorials i Cognitives de Barcelona.

Titulació:

-Doctora en Tecnologies de la Informació Extraplanetària.

Experiències Laborals:

- (Pràctiques de) Ciberperiodista durant mig any per la Revista Digital Omnipresent News. 2148.

-Cronista al Diari Electrònic ExtraLlunar. Cròniques terrestres per la societat llunar. 2148

- Corresponsal als conflictes extramurs de Prypjat (Ucraïna) , durant la nova ocupació de l'antiga zona afectada per la radiació de Txernòbil. ** 2149. Notícies Digitals 3/24.

-Articulista a la Base Espacial Catalana. Informatius Espacials de Catalunya IEC. 2150-2151.

-Contracte Indefinit amb la Fundació Alfa Humanis per dur a terme un treball de Documentació audiovisual durant la Colonització ExtraSolar. 2152

___________________

*Antigament s'utilitzaven les sigles D.C.(Després de Crist) però durant el segle XXI es canviaren les sigles per suprimir les connotacions religioses.

**A manca d' habitatges i oportunitats, molts joves de tot el món esdevingueren els nous habitants de Prípiat, situació que no acceptaren els antics descendents de les víctimes de l'explosió nuclear, que es consideraven els únics propietaris de les vivendes i els únics ciutadans amb drets sobre la ciutat fantasma malgrat que no hi visquessin. 163 anys després de la catàstrofe, els nivells de radiació havien minvat prou com per permetre'n la reocupació humana sense risc de malalties greus.

___________________

Vaig tenir sort, molta sort. Hi havien milers de candidats, i segurament molts em superaven en experiència. Alfa Humanis no era una Fundació qualsevol. L'Aliança de Sistemes, creada l'any 2149 per les 18 nacions més poderoses del Sistema Solar, amb base a la Terra, avalava els projectes de l'Alfa Humanis. Tothom volia treballar per Alfa Humanis, però els candidats rebutjaven l'oferta quan endevinaven la destinació de la feina. Després de respondre tots els tests psicològics pertinents, vaig passar al següent nivell. Una entrevista amb el Responsable de Selecció de Personal d'Alfa Humanis.

Era un home imponent, més per la mirada escrutadora que no pas pel físic. Durant un minut em va clavar els seus ulls foscos. Em sentia una engruna de pa ensucrat davant d'un ocell famolenc. Després de deixar-me indefensa amb la mirada, em retornà la confiança amb un somriure premeditat i m'allargà la mà.

-No me la imaginava tan jove- diguè, mentre encaixavem la mà.

Vam entrar dins una cambra Gesell. Sabia que no estavem sols i que a l'altra banda dels miralls m'evaluaven altres tècnics.Va engegar una llibreta tàctil que duia al braç (una sofisticada omnieina).
Em va foradar a preguntes durant un parell d'hores. La darrera d'elles em va colpir.

-Està disposada a abandonar la seva familia, les seves amistats, la seva llar, la seva rutina diària, el seu planeta natal, TOT, absolutament tot, ...per dur a terme una feina de la que no en sap res i que ni tan sols sap si podrà tornar algun dia?

Vaig dubtar. Milers de sentiments s'em barrejaven alhora. Era una pregunta que m'havia formulat a mi mateixa moltes vegades. Havia somiat amb viatjar a l'espai tota la vida. L'entrevistador m'observava des d'un racó de la sala i anava prenent notes de veu que s'autoescrivien a l'omnieina.

Vaig pensar en els diaris de la rebesàvia. M'havien inspirat tantes fantasies quan era petita... Recordava la impressió que m'havia fet la col·lecció de documentals sobre la colonització de la Lluna i Mart que tenia el meu pare. Eren els seus documentals preferits, i també ho foren els meus durant tota la infantesa. Admirava la periodista que havia viatjat a aquells planetes per entrevistar els primers pobladors i mostrar als " terrans " com es vivia fora del planeta natural de l'espècie humana. Feia ús d'un to solemne quan explicava les tragèdies de la colònia (desapareguts, malalties...), i sabia afegir-hi un deix de misteri quan enfocava cap al cel i es preguntava si realment estavem sols a l'Univers.
Volia ser com ella.

-Sí.

L'home m'acompanyà a la porta d'accès exterior del Complex d'A.H.
Amb rostre inexpressiu, teclejà al menú de sa omnieina i ancorà una adreça dins la meva.

-Haurà de passar proves físiques, rebrà un entrenament especial, i serà operada per canviar el seu sistema neuro-digital per un molt més potent. Té set dies per acomiadar-se de tot el que estima i preparar-se per començar el programa intensiu d'adaptació.

Les portes es tancaren i em vaig quedar sola, mirant el reflex enlluernador de l'edifici emmirallat. Fou aleshores que em vaig adonar que ja no hi havia marxa enrera, llevat que fos per agafar embranzida.

8 comentaris:

  1. No és fàcil deixar-ho tot, absolutament TOT per una feina... però si és el teu somni, si és allò que has desitjat des de ben petitona... Però jo seria incapaç! L'Oriona és una noia molt valenta! Salut i aplaudiments!!!!

    ResponElimina
  2. Tens raó. Però si no es tenen lligams prou forts, qui sap... Potser si que podries, si amb tu venen els teus essers estimats...
    Oi que seria genial? :)

    Gràcies per llegir l'Ona! ^^

    ResponElimina
  3. ¡M'encanta l'última frase...! Tanca un altre capítol rodó!

    (el que fa l'insomni... torno aquí hores més tard de dir que me n'anava a dormir i haver fracassat en la missió.....)

    ResponElimina
  4. Gràcies! :) Els teus comentaris sempre m'il·lusionen i em treuen un somriure. Espero que aquest bloc t'ajudi a combatre l'insomni i tinguis somnis espacials. ;)

    ResponElimina
  5. Dubto que m'ajudin a combatre l'insomni... m'enganxa i fa que vulgui llegir més!
    És que jo també escric de tan en tan i sé com d'important és que de vegades, algú et reconegui el treball.. sobretot si és un comentari desinteressat que prové d'algú que no t'ho diu per quedar bé!
    Ja tinc ganes de saber si el somni de l'Ona podia ser premonitori, on paren els diaris desapareguts i què passarà amb en Píter...!

    ResponElimina
  6. I tens algun bloc amb els teus escrits? També m'agradaria llegir-te. ;)

    ResponElimina
  7. La veritat és que mai no m'he atrevit a obrir-ne un.. si algun dia ho faig, t'ho faré saber :)

    ResponElimina
  8. D'acord. ;) Segur que escrius molt bé!

    ResponElimina