Pensaments digitalitzats

Em trobo dins la meva càpsula de bio-crionització. És la primera vegada que viatjo per l'espai i també és el primer cop que utilitzo la comunicació mental.  Això de digitalitzar la informació neuronal ha estat tot un avenç per a la humanitat. Ara tothom pot emmagatzemar informació fora del seu cervell. Només cal tenir diners per poder adquirir els implants i ser prou valent per passar per quiròfan.

Quan m'he despertat de la letargia induida estava una mica trasbalsada. La claustrofòbia inicial d'estar tancada i immovilitzada en una cambra estanca m'ha fet patir un atac de pànic. A través de la superfície transparent del líquid amniòtic he pogut veure moviment a la sala de càpsules. Un operari comprovava les meves constants vitals al monitor. Veure algú viu tenint cura dels que viatgem semi-conscients m'ha tranquilitzat d'allò més. I aleshores m'he adonat que m'avorriria molt durant l'estona que estiguès desvetllada, si no l'emprava en quelcom útil. M'he decidit a encetar el diari de viatge. Al cap i a la fi, per això estic aqui.

Els viatgers entaforats en càpsules no podem romandre en total letargia massa temps, doncs el cervell s'atrofiaria. Per això un cop cada vuit hores ens desvetllen amb estimulants. I al cap de dues hores, ens tornen a induir la son. Els operaris fan torns, doncs ells també es crionitzen durant les etapes de FTL. FTL és l'abreviació de faster-than-light, (més ràpid que la llum). No és que sigui nociu pel cos humà, però molta gent prefereix viatjar adormida setmanes senceres en comptes d'ensopir-se sense ni tan sols poder mirar cap a les estrelles. La nau "Argonauta" model "Traveller" és totalment hermètica i només hi ha visió exterior al pont de comandament.A més, és més econòmic i pràctic ser alimentat via intravenosa. Si tots els passatgers escollissin fer vida normal en comptes de la letargia, els recursos de la nau minvarien tant que no seria possible arribar a destí. Només els que viatgen a primera classe poden gaudir dels rars menús de la nau. Per a mi no és un viatge de plaer, però procuro gaudir-ne. És la primera feina que faig fora de la Terra.

Ens van deixar acomiadar-nos visualment del nostre planeta, és una costum de les naus terrícoles. Abans d'activar el sistema d'ultravelocitat, deixen que tots els passatgers puguin mirar mig minut a través de les finestres del pont de comandament. Després de l'emoció de veure la nostra llar des de fora, ens tanquen a les càpsules i ens adormim.

Gràcies a Extranet em puc conectar a la xarxa sense haver de moure un múscul. I és possible que trobi altres passatgers de la nau conectats alhora des de les seves càpsules. Qui sap, potser coneixeré algú interessant !

Vaig a conectar-me online. Tanco el mode BLOC.