Segle XXI

Colònia a la Lluna, a l'actualitat

Avui no seria aqui, si no fos pels esdeveniments científics del segle XXI.

En aquells temps no s'havia descobert l'Altavelocitat naval-espacial, i l'humanitat només havia posat un peu a la Lluna. Però ja estaven a prop de fer el salt al progrés. Per les dades que tinc, en aquella època es va construir a Xile l'ALMA, un potent radiotelescopi que va augmentar considerablement els coneixements astronòmics. Gràcies a la seva precisió, es podien detectar planetes habitables a gran distància, però inabastables per l'esser humà. Aleshores van crèixer les inversions en ciències de recerca de l'Altavelocitat. Van prosperar els experiments amb neutrins. Els avenços amb el Sincrotró català i l'equip del CERN suís van ser els detonants per llençar una expedició de prova d'Altavelocitat a la primera meitat del segle XXI. La col·laboració amb la NASA va ser fructífera. Es va dissenyar l'SLS, (sistema de llançament espacial), el coet més potent d'aquells moments. Una nau sense tripulació arribà a Mart en menys de tres mesos. Pocs anys després s'envià el mateix tipus de coet, amb càpsules Orió amb tripulació humana a dins.  Sense l'Altavelocitat s'haguès trigat pel capbaix mig any. Abans d'això s'havien enviat bots de reconeixement, simples robots que escanejaven la superfície del planeta. Algunes imatges enviades per satèl·lit mostraven que possiblement hi havia aigua sota terra. Però Mart era una fita massa arriscada. Després de molts anys de preparació i d'investigació, la humanitat estava a punt de fer un pas més, un pas que ja no tindria aturador. El 2069 la base Armstrong, al Cràter Shackleton, esdevingué el primer assentament humà a la Lluna. Fou fundat oficialment el 20 de Juliol, conmemorant el 100è aniversari del primer allunatge. La paraterraformació* va ser exitosa. En poc temps s'aconseguí establir una atmòsfera adient per la vida dins les cúpules exteriors, on prosperà el creixement de la flora importada de la Terra pel subministre natural d'oxigen. La major part de l'estructura era subterrània. Empreses metalúrgiques s'instal·laren a la superfície. Grans plaques solars cobriren els voltants de la colònia. La Lluna continuà sent bella als ulls dels que la miraven des de la Terra, però perdè la màgia del misteri que tant havia encisat als humans des de sempre. Els primers colonitzadors foren curosament seleccionats. S'encetaren els primers viatges de civils cap a la Lluna, gran part d'ells atrets per l'oferta de feina de mineria. També es feu una comunitat científica d'estudi de la geologia llunar.

*La paraterraformació és la construcció d'un recinte habitable en un planeta, que acaba per comprendre la majoria de l'àrea utilitzable del planeta. El recinte consisteix d'una teulada transparent a un o més quilòmetres per sobre de la superfície, pressuritzada amb una atmosfera respirable i ancorada amb torres de tensió i cables a intervals regulars. És menys costós que la Terraformació, que consisteix a modificar expressament l'atmosfera, temperatura i condicions ecològiques per fer-les similar a les de la Terra, amb l'objectiu de fer habitable el planeta per als humans.

A la Terra tot continuà igual, els governs seguiren amb ses intrigues i corrupteles, hi havien guerres, contaminació i sobreexplotació dels recursos. L'humà podia somiar amb el Cosmos, però no sabia valorar el seu propi planeta natal. Així ho descriu la meva avantpassada a les seves memòries, que s'interrompen pocs anys després de la colonització de la Lluna. Sempre serà un enigma, que se'n va fer d'ella? Va amagar els últims diaris en una altra banda?