A quatre grapes

Ja fa estona que avanço a quatre grapes  per aquest conducte. He d'anar ajupida per poder moure'm, i de tant en tant se m'adormen les mans i les cames per la posició encarcarada que he de mantenir. Segons l'omnieina, només he recorregut 300 metres, que m'han semblat kilometres. I ja porto més d'una hora així. Només he parat un parell de vegades. La primera, per descansar i beure aigua. La segona, per que he sentit sorolls. El conducte de ventilació passa arran de terra de la Casa de Demèter. Just a sobre del meu cap sentia pases, corredisses, i un rebombori molt estrident. He deduit que devia estar passant just per sota del Club Rainbow. Avui és Dies Veneris i tothom surt a passar-s'ho bé. Tothom menys una eixelebrada que tracta d'escapolir-se de la colònia travessant les seves entranyes.

D'aquí a un parell de metres em prendré un altre parèntesi. Per sort, l'aire corre fresc per aquí. No suportaria fer això en un lloc totalment tancat. Patiria un atac de claustrofòbia.

Sento veus. Són suaus, però les entenc. Dec estar passant per sota d'alguna sala privada. M'aturo, per pura tafaneria, i acoto l'orella a la paret superior.

-Que vols fer?
-No ho sé, no ho sé...si tinguessim més temps...
-Ja és massa tard. No podem fer-nos enrera.
-Maleït fill de puta! És culpa teva. L'hauries d'haver vigilat. Ets un tros de merda inútil!
-Merda, collons! Estem fumuts!
-Jo no sabia quines intencions tenia. Com volies que...
-Calleu! Ja n'estic fart de tantes excuses. "Jo no volia...jo no sabia..." Mentida!!!! Tots sabiem a que ens enfrontavem. Té voluntat pròpia. És un esser viu. No importa on estigui la seva ànima, el seu cos està aquí. L'hem de trobar sí o sí.
-Hi ha destacaments cobrint 50 kilometres a la rodona. Els satèl·lits rastregen tots els moviments humans de la superfície. No hi ha vida humana més enllà de la colònia i la base meteorològica.
-Ja podeu pentinar bé tot el planeta, si no voleu acabar a una nau-presó a l'altra punta de la galàxia.
-I pregueu a tots els Déus que conegueu per que cap altre espècimen desitgi seguir el mateix camí que la precursora.
-Qui més ho sap?
-Només nosaltres. I ha de continuar sent així.
-I que els hi has dit als equips de recerca?

-Pensen que estem cercant elements hostils no identificats.
-Porteu-me l'informe de recerca demà pel matí. No vull veure ningú gratant-se la panxa. Sortiu de la meva vista.

Hi ha tres veus masculines diferents. No sé identificar-les perque el so m'arriba esmorteït a través dels envans metàl·lics i la paret que hi ha entremig. Es distingeixen molt bé les paraules, perque parlen gairebé a crits. Estan esverats. De tant en tant parlen tots tres alhora, s'insulten, maleeixen.  Les úniques frases que he pogut distingir no tenen cap sentit per a mi. Només intueixo que algun assumpte se'ls ha escapat de les mans. Algun assumpte que té a veure amb alguna cosa que ningú ha de saber. I ara jo he escoltat massa. No puc evitar relacionar allò amb la Venus. I si parlaven d'ella? Si no...quina altra cosa podia ser? Havien dit quelcom d'un espècimen... I si tenien criatures alienígenes tancades al laboratori? Si se'ls ha escapat alguna per la colònia, i estan tan histèrics, deu ser perque és perillosa.

De sobte tinc molta por. En qualsevol moment em puc trobar amb alguna bèstia terrible pel subsòl. I jo aquí entaforada, sense poder fugir enlloc. Miro enrera i endavant, i només puc tirar endavant. Recular em portaria el doble de temps. Les veus s'allunyen. Avanço fins que ja no em queden forces per seguir endavant, necessito estirar les cames i posar-me dreta. Estic molt cansada. M'estiro una estona... i sense voler, se'm van tancant els ulls. Tinc son...