divendres, 24 de febrer del 2012

Feina

Ahir vaig enviar l'esborrany del segon capítol del documental. Està centrat en la vida dins la colònia, amb moltes entrevistes i imatges del dia a dia. Hi vaig incloure la visita a la base científica de dins la cúpula, i la visita guiada per la Casa de Demèter. Sé que les imatges que més agradaràn són les dels paisatges. L'Aliança m'ha facilitat algunes gravacions de la cúpula, fetes des d'híbrids quan sobrevolaven la colònia. Des de dins, la colònia sembla molt més petita del que és en realitat. Però és per que no ens allunyem de la zona habitada.

Ara he rebut la confirmació. El segon capítol té el vistiplau de la Fundació, i ja puc començar a treballar en el tercer, que estarà centrat en les expedicions a l'exterior.

Ja tenim connexió lliure a Extranet. Ahir mateix es va anunciar la fi de les restriccions. Els satèl·lits ja orbiten al voltant de Demèter. I per fi podem veure els programes colonials en directe. Ara mateix estic veient el logo del canal de notícies de l'Aliança a la pantalla de l'omnieina. Poder veure el que passa a la Terra al mateix moment que ho estàn veient allà, em fa sentir més a prop de casa. Selecciono la opció per veure les notícies en català. Canvio de canal, prefereixo veure la informació referent al meu país. Cap esdeveniment important a Catalunya, llevat de la descoberta d'un nou pou de petroli a les costes tarragonines. També és digne de menció que una jugadora del Futbol Club Barcelona Mixte hagi guanyat la Pilota d'Or d'aquest any.  He de continuar fent feina. Apago Extranet i connecto el disc dur a la pantalla de l'omnieina.


Reviso les imatges que va prendre el botcàmera el dia que vaig conèixer la Venus. Vull comprovar si hi apareix quelcom estrany, sobretot a l'instant que la geòloga rabassuda s'espantà tant. El botcàmera no sembla haver captat res d'interés, excepte un lleuger moviment en la foscor, com si les estalagmites s'haguessin dilatat i contret, com un suau batec. Després, el xiscle de la geòloga. I l'ombra d'una cosa allargada i llefiscosa desprenent-se del seu tormell i fonent-se amb el sòl i les estalagmites. Com un tentacle filamentós que llisca terra endins sense deixar rastre. I la sang dels colzes de la dona és engolida pel terra de la cova. Cap gota vermella sobreviu a la succió del sòl.
Hauria d'enviar aquestes imatges a en Pavlichenko. Però tinc por. Cada cop que he preguntat per la geòloga, he pogut sentir la tensió que provoca aquest tema. Tinc por que estiguin amagant una cosa i em considerin una nosa si veuen que tinc informació que no volen desvetllar. Continuament penso en les paraules d'en Píter. "No confiis en ningú".

No faré esment d'aquestes imatges fins que torni a veure la Venus. Si ella pot confiar en mi, espero poder confiar jo en ella.

2 comentaris:

  1. Tan debò algun dia una dona guanyi la Pilota d'Or jugant en un equip Mixte!
    Significaria que estem evolucionant com a societat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Costarà, però crec que algun dia els equips mixtes acabaran existint a les competicions oficials. O això espero. :P

      Elimina