divendres, 10 de febrer del 2012

Taller de cuina

Aquest matí he pogut contactar amb la Terra. He parlat una estona amb els pares, i amb la Nèbula, una de les meves cosines. S'ha fet una cresta al cap i els seus pares l'han esbroncat de valent. Per això estava avui a casa meva, intentant que la meva mare parlés amb sa germana per posar-hi una mica de pau. En part entenc l'esbroncada. La Nèbula només té tretze anys i ja surt de nit, beu alcohol i porta nois a casa. Si com a mínim fos bona estudiant... Però sempre falta a classe, i quan hi va, s'escapa a l'hora d'esbarjo. És una eixelebrada. Em sap greu per ella, per que sé que ara està vivint noves experiències i que gaudeix molt, però d'aquí a uns anys segurament se'n penedirà de no haver aprofitat millor el temps. Pot combinar el seu "carpe diem" amb els estudis. Però no vol obrir els ulls. Jo també era una somiadora a la seva edat. Potser jo no era tan valenta com ella, i l'època rebel em va arribar quan ja era major d'edat. Igualment a casa no m'haguessin permés fer i desfer a la meva voluntat.

M'ha anat bé parlar amb la familia. A més, he pogut demanar-li un favor a la Nèbula, ja que volta tant per tot arreu. Ha comentat que farà un concert a Lleida aquesta setmana, i aprofitant que estarà per la terra ferma, li he demanat que visités l'antiga casa de la familia de l'Alba, i preguntés si en sabien quelcom de les càpsules del temps. La Nèbula creu que la prendran per boja. De fet, si jo li obrís la porta a una noieta plena d'arrecades per tot el cos i amb una cresta de tres pams, i em preguntés si en sé res d'una càpsula del temps, em quedaria una mica astorada. Li he explicat detalls del que estic cercant, de la misteriosa desaparició de la rebesàvia, i pel que es veu, se li ha despertat la curiositat. Espero que la seva visita sigui fructífera i no li tanquin la porta als nassos.

Avui assisteixo a la classe de cuina que fan a la Casa de Demèter dos cops per setmana. La Tau fa temps que hi està apuntada i de tant en tant em sorprén amb algun plat estrambòtic o amb les postres tradicionals del seu país. A cada sessió es dona la oportunitat a un dels assistents per mostrar la cuina de la seva terra. La Tau insistí en que em presentés voluntària per fer un plat català, i com que al Menjador Comú no solen cuinar plats del meu país, vaig aprofitar la ocasió.
 El botcàmera em ronda mentre tallo bocinets de tempeh i els poso a fregir amb all, panses i pinyons. La Tau fa el mateix al meu costat. Faig bullir fulles d'espinacs a l'olla d'aigua amb sal. Quan per fi són toves, les escorro i les afegeixo a la paella amb la resta d'ingredients daurats amb oli d'oliva. Ho remeno tot una bona estona a foc lent. I plat llest per ser endrapat!
És un dels meus plats preferits. Els espinacs a la catalana. Sols que a Demèter hem de fer la seva versió vegetariana, que també és una menja exquisida.

Ha arribat l'hora de tastar el plat. Sento un "MMmmmmm" general al meu voltant. No m'estranya gens, la gastronomia catalana no té res a envejar a cap altra. Ais, com trobo a faltar l'escudella de ma mare!!!

2 comentaris:

  1. La cuina de la mare, tan sols és comparable a la cuina de l'àvia!! jajaja
    Ara feia dies q tenies aparcada aquesta història. A veure què descobrirà la Nèbula! :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe, doncs descobrirà moltes coses, però encara queden molts capítols per davant. :P

      Elimina