dijous, 16 de febrer de 2012

Missatge

Estava dins la cabina de lectura a la sala d'oci, immersa en una novel·la de Mass  Effect escrita per Drew Karpyshyn, quan vaig rebre un missatge intrús. Era  impossible que algú contactés amb mi sense tenir accès, i més sent una connexió  d'Extranet i no d'Intranet. Allò volia dir que l'emisor era a fora de la cúpula...o fins i tot,  a fora del planeta. 

El missatge fou molt breu, un torrent de paraules seguides que s'autoeliminaren en  concloure la transmissió.

"Ona, només tinc mig minut abans que em detecti el sistema de seguretat informàtic.  Tens en el teu poder una informació molt valuosa, però també extremament perillosa.  L'has d'amagar molt bé i no intentar trobar-ne la clau fins que marxis de Demèter. No  confiis en ningú. No hi ha cap connexió segura."

Era la veu d'en Píter. Tot i esborrar-se a l'instant, les seves paraules van estar voltant  pel meu cervell tot el matí. Vaig recordar que la nit de Cap d'Any només jo havia  escoltat la interferència musical.  Aquella melodia se m'havia gravat a la memòria,  com si fos un missatge subliminal.

He passat tot el dia pensant en el significat del missatge de veu. Està clar que parla  del microxip que em va donar camuflat en un petó. Que deu ser tan perillós com per  que no el pugui obrir fins que marxi? I si he de marxar...vol dir que el perill està a prop,  en la gent que m'envolta, no en la informació. En qui puc confiar? No pot ser que no  pugui confiar en la Tau, en la Bintou, o en en Nanashi. Dubto molt que ells siguin  elements d'una trama conspiranoica que encara desconec.

Aquest alarmisme d'en Píter em fa pujar la mosca al nas. De que serveix que m'avisi, si no sé quin és el perill? Per que em posa en alerta, si he de fer veure que no sé res de res fins d'aquí a un any? Corre el risc de ser detectat per enviar-me un missatge gairebé buit, en comptes de còrrer el mateix risc venint i explicant-m'ho tot cara a cara. Si va entrar a la colònia un cop, pot tornar-ho a fer. O dir-me on és.

Tant de bo jo sapigués fer aquelles connexions que fa ell, saltant-se totes les restriccions d'Extranet per arribar on vol. No en tenia ni idea que tingués aquella habilitat. A l'Argonauta mai me'n va parlar. Bé, ho entenc. La pirateria és un delicte que està greument castigat. A molts Hackers els hi apliquen la llei antiterrorista i els envien a les naus presons o a fer treballs durs a l'espai. Molts altres però, són contractats per grans empreses informàtiques i/o pels governs. 

És per això que va abandonar la nau? Va descobrir quelcom que no hauria d'haver descobert...i algú el va descobrir a ell??

He fet el que m'ha dit. He amagat el microxip. Ara hauré d'esperar tot un any fins a poder saber a que ve tant misteri. I això, si la Fundació em deixa marxar d'aquí. Al meu contracte no hi diu res de tornar a la Terra.

Aquest assumpte em posa els pèls de punta, més pel que no sé que pel poc que sé. Estar ficada dins un embolic que sembla inexistent, em fa encongir l'estomac. Que és el que no veig? Qui és amic i qui enemic? No puc viure amb aquest neguit, amb aquesta angoixa de saber que la colònia no és el lloc tan idíl·lic que sembla. Necessito saber que està passant.

2 comentaris: