diumenge, 15 de gener de 2012

Segona Expedició Científica

El segon dia de l'any 2153 era D.Martis. Ja feia un mes sencer que haviem aterrat a Demèter. M'havia passat el primer dia de l'any meditant. I m'havia adonat de coses que m'havien passat per alt la nit abans. Com era possible que la Venus conegués l'existència de les Aullones? La darrera Lluna Nova havia estat abans de la nostra arribada. Que amaga la Comunitat Científica? És que ja hi eren, al planeta verd? Si era així, també els militars devien haver aterrat abans que els pretesos colonitzadors. Em preguntava si la Venus era conscient que m'havia donat una informació que segurament era confidencial. I si era així, si sabia que jo podria deduir quelcom d'això, per que ho feia? Que pretenia aconseguir, apart de farcir la meva imaginativa ment d'intrigues i especulacions? Pensava preguntar-li-ho quan estiguessim de nou a soles, però era possible que allò no tornés a succeir.

Aquella matinada m'esperaven a l'hangar. Com l'altra vegada, en Sergei conduí el vehicle que ens portava cap a l'hangar exterior, on canviariem de tipus de transport. Coneixia a alguns dels científics que ens acompanyaven. Hi havia en Nanashi Masuyo, el seu company asiàtic que tenia un nom impronunciable, el climatòleg de dubtosa educació de qui no en recordava el nom, i el Cap d'Expedició, el Doctor Pavlichenko. A la resta no els coneixia. Hi havia una dona molt pàl·lida, amb els cabells rossos extremament curts. En Pavlichenko me la va presentar com a Ingegärd Aslög, però els seus companys l'anomenaven Inger. Tenia els ulls estranys, de color gris quasi blanc amb una fina linia blava molt fosca encerclant l'iris. Sa mirada de llop era gèlida i immutable. Li vaig preguntar d'on era. La dona em va ignorar totalment. "Una altra maleducada, com el climatòleg", vaig pensar.
-Disculpi-la, senyoreta Ona. La nostra estimada companya Inger és sueca. -S'afanyà a aclarir en Nanashi. -I sordmuda.

Em vaig avergonyir d'haver-la prejutjat. Mai havia conegut cap sordmut. Quedaven ben pocs discapacitats a la Terra, des que la ciència havia avançat tant en el camp de les millores biòniques.
-Aleshores, com us comuniqueu amb ella?-vaig fer intrigada, activant el botcàmera.
-Per Intranet, amb connexió telepàtica. Encara que no li dona accès a tothom. És molt selectiva. -Respongué el climatòleg, visiblement molest per la presència del botcàmera. Em va sorprendre que fos ell qui em respongués. Fins aleshores només m'havia dedicat llargs silencis i mirades impertinents.

-I no vol operar-se ni afegir-se millores biòniques?
-Està en contra del Transhumanisme- digué en Nanashi.-Creu que els humans haurien d'acceptar com són per defecte i no intentar ser superiors a com els va fer la Natura.
-Bé, és una filosofia força interessant. Algun dia m'agradaria que m'ho expliqués ella mateixa amb més detall.
Vaig observar que mentre parlava em mirava els llavis. Quan vaig dir les darreres paraules, va assentir amb el cap i va deixar entreveure un lleu somriure extravagant, sense deixar de dirigir-me aquella mirada de glaç.

-Quina és la seva especialitat?
-És paleogeòloga. Una de les millors.

Això em va fer recordar a la geòloga que havia conegut a l'altra expedició. No la havia tornat a veure, ni tan sols a la festa de Cap d'Any. L'última vegada que l'havia vist, fou quan s'havia espantat dins les coves i s'havia ferit en caure a terra. La recordava tremolosa mentre se la enduien uns soldats cap a la base científica exterior.

-Com es troba la geòloga que vaig conèixer a l'altra expedició? -vaig preguntar.

Vaig captar la tensió a l'aire. Tothom havia emmudit i ningú em mirava als ulls, com si no m'haguessin escoltat...o no volguessin haver-me escoltat. El Doctor Pavlichenko va tallar aquell clima estrany amb una explicació improvitzada. En el seu to de veu s'hi podia copsar la mentida.

-La nostra companya ja es troba molt millor. Només van ser unes esgarrinxades sense importància.  Li diré que t'has interessat per la seva salut, si vols.
-D'acord. I que va ser el que la va espantar? Duia un bon ensurt a sobre -vaig insistir en el tema, sabent que estava furgant una nafra incòmoda per l'equip científic.
-La seva pròpia ombra. Es va interposar a la trajectòria d'un dels focus i quan es va girar es va trobar amb sa silueta movent-se. En aquell moment no va adonar-se que era la seva pròpia figura reflectida a la paret. És una mica beneita, pobra...
-Vaja, doncs es va esglaiar molt. No m'hagués imaginat mai que s'havia espantat d'una cosa tan ximple.

Era evident que la informació que m'estava donant en Pavlichenko era falsa. A la geòloga li havia succeït quelcom greu. Només calia mirar els rictus de preocupació dels seus companys quan havia tret el tema. Potser hagués cregut les paraules del Doctor si la resta de l'equip s'hagués mantingut impertèrrit. Però fins i tot a la noia pàl·lida li havia canviat la mirada. Vaig decidir que quan tornés al Cinc revisaria les imatges d'aquell dia a les coves. Potser el botcàmera havia gravat quelcom d'interés, alguna cosa que se li hagués escapat als meus ulls transhumans.

Per esvair aquell ambient enrarit, vaig canviar de tema.
-En que consistirà la expedició d'avui?

En Nanashi va ser l'únic que va fer-me cas. La resta anaven concentrats en seguir amb la vista la tanqueta militar que ens escortava.
-Durem a terme una exploració als aiguamolls. Estudiarem els ecosistemes subaquàtics. Prendrem mostres i analitzarem la potabilitat de l'aigua. Vol que compartim un híbrid, com a l'altra expedició?
-D'acord. Gràcies, Nanashi.

Em tranquilitzà saber que el meu company en aquella nova experiència no seria el misteriós Doctor Pavlichenko, ni tampoc el malcarat del climatòleg. La companyia de la Inger no m'hagués resultat incòmoda, però tampoc n'hagués tret el mateix profit que en podia treure amb en Nanashi. Ell almenys respondria els meus dubtes. Si més no, els que tenia permís per respondre.

Em va venir una cançoneta al cap. " Em trobaràs als aiguamolls, si em vols, si em vols"...

2 comentaris: