Ara ho recordo nítidament, com si hagués passat fa no res...i ja fa setmanes d'això.
El primer matí que vaig despertar a la base secreta em vaig adonar que no havia reflexionat prou les conseqüències del que havia fet. En aquell moment vaig ser-ne conscient, però tenia bones raons per creure que pagava la pena.
Després del "primer contacte" amb en Píter, ens haviem endormiscat, però després haviem passat tota la nit parlant, fins que vaig saber tot el que necessitava saber. Em va explicar la seva història.
Era cert tot el que m'havia dit quan erem a l'Argonauta. Havia estudiat, i el seu cunyat l'havia endollat a la Fundació Alfa Humanis per fer feines d'operari i d'assistent. El que mai m'havia dit era el que havia estudiat. Era enginyer en sistemes computacionals, però a més s'havia especialitzat en un vessant que no s'imparteix a cap universitat. Era un hacker, una persona anònima que, sempre que fa intrusions a d'altres ordinadors, ho fa amb fins informatius i no delictius. Però tot i no cometre cap delicte, el fet d'entrar a tafanejar els sistemes informàtics d'altres persones estava penat per la llei. Per això en Píter sempre ho va mantenir en secret, fins que va haver d'emprar les seves habilitats per introduir-se al meu cervell i fer-me arribar missatges subliminals, com aquella cançoneta de cap d'any, o el codi QR als ulls. Em vaig preguntar si també em podia llegir les idees, i si podia influir en la meva voluntat.
En Píter acostumava a infiltrar-se a la xarxa interna de la nau. Li agradava descobrir secrets relacionats amb la misió, informació classificada només accesible pels alts càrrecs. El darrer dia que l'Argonauta va estar a Demèter, va piratejar el sistema informàtic de la nau per poder accedir a la base de dades privada d'en Hendrik Bildhauer, on hi havia els informes de cada persona que viatjava cap a Demèter. La seva intenció era saber que en sabien d'ell, per si algú havia descobert el seu hobby il·legal. Temia que sapiguessin que era un hacker. Però un cop a dins, es va adonar que també podria saber més de mi, i poc a poc, va anar investigant altres membres de la nau, com els caps de la Fundació. A l'arxiu d'en Pavlichenko, especificava que pertanyia al grup Ultra-Humans, del quan en formaven part en Bildhauer i en Patterson. Buscant a través de la xarxa va trobar-ne l'historial: un grup secret de protecció de la humanitat que anava més enllà de les seves limitacions i buscaven fer ultra humans, saltant-se les lleis naturals per crear humans perfectes amb capacitats úniques. En Pavlichenko pertanyia a l'Aliança i a la Fundació Alfa Humanis, i també a diverses sectes i organitzacions vinculades a l'apologia de l'eugenèsia i a moviments malthusians. A més, tenia ordres de protegir una tal Venus. En Píter va cercar l'historial de la Venus, però no figurava enlloc. Quan per fi va trobar un arxiu comprimit amb el nom de "Projecte Venus", va descobrir que no tenia prou coneixements per desbloquejar-ho. Estava protegit amb un nou sistema de seguretat molt potent. Va desar tota la informació útil dins un microxip i se'l va endur.
Però algú es va adonar de la seva intrusió. Un vigilant robòtic el va veure sortir de la sala de control.
Les alarmes es van activar, i en Píter va còrrer cap a les comportes d'evacuació. Sabia que el compte enrera per la ignició no es podia aturar. Si escapava a temps, la nau marxaria sense ell i ningú el podria dur davant la justícia. Així doncs, es va llençar pels conductes que portaven a les càpsules de salvament. Un cop a dins, va activar el sistema d'ejecció i va sortir disparat des de l'Argonauta, que ja començava a enlairar-se. La càpsula va caure als aiguamolls, a uns quants kilometres de la cúpula de paraterraformació colonial.
Sol, sense provisions ni coneixements de l'entorn demeterenc, va romandre dins la càpsula fins que es va fer de nit, tement que l'Argonauta hagués informat de la seva fugida a els caps de la colònia i estiguessin buscant-lo. Va passar la nit més terrorífica de la seva vida, veient passar tota mena de bèsties descomunals i escoltant sorolls esfereïdors. La primera llum de l'alba el va sorprendre garratibat contra terra. No podia connectar-se a la xarxa, per que aleshores facilitaria a l'Aliança trobar-lo per satèl·lit. Va analitzar les dades del microxip amb deteniment i va trobar-hi mapes de Demèter, a més d'una informació molt útil. Hi havia una base científica totalment abandonada a causa de la desaparició de tot l'equip científic i militar que l'habitava. La càpsula s'havia estavellat, així que s'hi va dirigir a peu, totalment desprotegit. Va passar la nit amagat dins el tronc buit d'un arbre mort, sense poder dormir a causa de la por. Al vespre del dia següent va arribar a la base, sempre vorejant els aiguamolls, sense apropar-se a les muntanyes. Va aconseguir entrar-hi després de crackejar el sistema de seguretat. S'hi va instal·lar. Encara hi havia provisions dels anteriors habitants. La base era un lloc segur. Durant dies va estar analitzant les dades dels ordinadors dels científics. Aleshores va saber que alguns havien mort a la boira verda, i la resta havien desaparegut de cop, sense deixar rastre.
Però el més important és el que va descobrir a l'ordinador del Director de l'equip científic d'aquella base. Dins una carpeta amb l'emblema d'un gos de tres caps, com un Canis Cerberus, hi havia un munt d'arxius que implicaven alts càrrecs de la Fundació i de l'Aliança en un projecte totalment inhumà i de conseqüències imprevisibles.
En Píter, mentre m'ho explicava, em va ensenyar un dels arxius.
"OBJECTIU d'Alfa Humanis: Participar i intervenir en una evolució programada, interrompre i modificar els plans de la natura pel benefici humà. Crear humans millorats, mutats amb adn d'animals i plantes alienígenes. Humans capaços de viure sota l'aigua, especialment. Una nova raça que pugui colonitzar planetes aqüàtics rics en minerals."
La intenció de l'Aliança era un acte de terrorisme a petita escala. Volien crear mutants humanoides amb ments assassines. Volien demostrar que hi havia vida intel·ligent i hostil més enllà del sistema solar, encara que se l'haguessin d'inventar. Llençarien els monstres contra la colònia de Demèter poc abans d'acabar la construcció de la ciutat exterior. L'Aliança de Sistemes de la Terra hauria d'aprovar els pressupostos i plans proposats per en Kenneth Patterson i altres de la seva mena, que desitjaven una gran força militar recorrent tots els sistemes de la galàxia, ja que estaven convençuts que la espècie humana era feble davant qualsevol atac inesperat.
En veure l'atac a Demèter, que jo mateixa, segons els seus plans, havia de gravar i retransmetre, la Terra aprovaria el pla d'aquells psicòpates. Vaig sospitar que era per això que m'havien triat, em veien poca cosa, incapaç de descobrir el que amagaven, i incapaç de fer res per oposar-me i frustrar els seus plans.
El més sorprenent era que segons aquells arxius, ni l'Aliança ni la Fundació tenien cap noció de quina mena de Caps havien triat per aquella misió. No coneixien les seves autèntiques ambicions. Així doncs, qui els havia escollit? Sospitava que hi havia una mà negra darrera d'allò. Una mà molt poderosa que havia mogut els fils per que aquells homes estiguessin al capdavant de la colonització.
Els caps demeterencs eren una colla de fanàtics, i en Píter era l'únic que ho sabia. Només ell podia impedir aquella monstruositat. Per això va intentar contactar amb mi. M'havia d'avisar abans que fos massa tard, sense posar-me en perill. Era una tasca gairebé impossible.
Al cap de poc temps d'estar a la base, les reserves d'aliments es van anar exhaurint i en Píter va haver de començar a recol·lectar les plantes que segons els informes de la base, podien ser comestibles. I poc després de contactar amb mi, i passar-me el microxip, va aparèixer en Pòl·lux. En Píter l'havia vist apropar-se a la base, i s'havia amagat en un magatzem, armat i preparat per morir matant. En Pòl·lux li va disparar amb una arma atordidora i va reduir el fugitiu en un moment. Estabornit, el pròfug no va poder resistir-se mentre el soldat l'emmanillava. Quan en Píter es va tranquilitzar, el va alliberar i van parlar del que ambdós sabien. En Pòl·lux havia descobert el mateix que en Píter però per una altra via. Van decidir aliar-se per sobreviure i salvar la colònia.
No podien avisar a la Terra, perque aleshores els detectarien. Arribarien abans els enemics que els amics i els executarien, destruirien les proves i mai ningú sabria la veritat. Per això van decidir que els calia trobar algú de confiança que lluités des de dins (la Inger, que estava enamorada d'en Pòl·lux), espiés a en Pavlichenko i els seus còmplices, i els subministrés provisions. I també van pensar en mi, per dur a terme la finalitat per la que havia vingut a Demèter. Informar a la Terra del que succeia en aquest planeta.
Aquesta és la història d'en Píter, i aquí estan les respostes que tant anhelava. Ara tinc un nou botcàmera, que pertanyia a una científica desapareguda. I el meu nou documental tractarà sobre el grup terrorista Ultra-Humans. S'anomenarà "Esdevenir Déus", ja que és això el que pretenen, atemptant contra la natura humana.
Espero passar a la història com una lluitadora i no com una víctima. El temps dirà.
