diumenge, 4 d’agost de 2013

Localització de la I.A.

La base està totalment buida. Els soldats que s'hi havien instal·lat deuen estar patrullant la zona. I tres d'ells ja no són cap problema.  Ens movem per les habitacions amb cautela, però sense por de ser sorpresos, doncs ja fa estona que hem comprovat cada racó de la base.

Fa poc ens vam quedar sense aigua potable i hem estat bebent directament del rierol que travessa l'Edén. No sabem si això afectarà al nostre organisme a la llarga, així que ens endurem un potabilitzador elèctric per si de cas. Pesa molt i l'haurem de carregar a pes, però si continuem vivint a les coves (si sobrevivim a la misió) ens serà de molta utilitat. Triem algunes coses que no vam pensar a agafar quan vam fugir. Com coberts (mai havia trobat tant a faltar una forquilla!) i un parell de copes menstruals (per la Tau i la Ghost, ja que a mi de moment no em cal). 

La Ghost sembla tenir pressa per arribar als laboratoris. Deixem les coses a l'entrada de la gruta subterrània que connecta el bosc amb els magatzems, i tornem cap a l'interior de la base. Accedim als laboratoris amb molta facilitat, no han canviat els codis i piratejar el panell no és tan difícil un cop li agafes el truc. 

Un cop a dins, anem per feina. En Dzeko ajuda a la seva companya a acomodar-se a la cabina de diagnòstic, mentre activo el programa d'escaneig cerebral i craneal. La Ghost sap que és la seva única esperança. Si tot va bé, la màquina ens dirà la posició exacta de la placa intrusa. Si la Intel·ligència Artificial que li han implantat està a prop de la medula espinal o del cervell, no hi podrem fer res. No ens podem arriscar a extreure-li a la força, la podriem matar o deixar-la tetraplègica. Si no podem desactivar la I.A., és possible que a la Ghost li quedi molt poc temps de vida. El sistema d'autodestrucció deu tenir un compte enrera, o potser el poden executar des de la Terra. I el que més em preocupa, malgrat tot, és que continui endavant amb el seu objectiu. Trobar i eliminar la Venus, per arrencar-li la seva pila cortical. Per esborrar la Venus de la meva vida, tot i que ja no sé ni si significa quelcom per a mi. 

L'escàner s'engega de cop i comença a il·luminar amb una llum molt potent cada centímetre del cap de la Ghost. Els seus cabells blancs fan reflexos iridescents contra les mampares de protecció de la cabina. Sembla un espectre, tan pàl·lida, amb els ulls tancats i els llavis entreoberts. En Dzeko la observa intranquil, amb les mans recolzades contra la superfície transparent, seguint el raig de llum amb la mirada inquieta. 
La pantalla de diagnòstic fa unes pampallugues i comencen a aparèixer les primeres dades de l'exàmen. La veu robòtica de l'aparell les va dictant:

 "Activitat cerebral normal, estructura craneal normal. Ciber-cervell en perfecte estat. Cos estrany fusionat amb les vertebres Atles i Axis, connectat al cervell a través del forat raquidi. "

La Ghost obre els ulls i ens mira. La seva expressió és de por i de consternació. En Dzeko es porta les mans al cap i fa un crit de ràbia, de pura impotència. No som entesos d'anatomia humana, però sabem què significa allò. La placa està connectada al cervell des de les vertebres cervicals, i travessa un punt molt delicat. No podrem extreure-la. Si hagués estat a la superfície del crani, o sota la pell del coll, sense estar en contacte directe amb la columna vertebral, podriem haver-ho intentat. Però qui va fer-li aquesta putada a la Ghost devia ser un metge professional. Qui va pagar la operació devia estar molt interessat en que la Ghost mai es pogués desfer de la seva influència sense passar pel mateix quiròfan. 

La Ghost surt de la cabina a poc a poc, i m'adono que tota ella és frustració. Al principi, era tan inexpressiva! I amb les sessions de memòria amb en Dzeko, i els intents de hackeig d'en Júpiter, ha aconseguit relacionar-se amb normalitat amb la resta, a excepció de la parla. És com la Inger, però a diferència d'ella, la Ghost no ha triat mantenir-se en silenci per sempre. Li ho han imposat. 

En Dzeko agafa la Ghost per la barbeta i la fa aixecar la mirada fins que els seus ulls es creuen.

-Quan tot això acabi buscarem un neurocirurgià. Em sents? No t'has d'amoinar per res. Ens en sortirem. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada