dimarts, 22 de maig del 2012

QR

A trenc d'alba el cel es fonia en turqueses, maragdes i aiguamarines. Feia temps que no em despertava tan d'hora, i havia oblidat les meravelles que neixien amb les primeres llums del dia. M'havia llevat per continuar redactant el guió del documental, però l'espectacle era tan captivador que vaig abandonar l'omnieina i vaig sortir al porxo a gravar i fotografiar els horitzons demeterencs.
El botcàmera surava a tocar del sostre transparent de la cúpula, i prenia imatges del nostre Sol insinuant-se més enllà dels aiguamolls. A l'altra banda de la colònia, els estels encara brillaven sobre el planeta adormit.

Prenia imatges amb els ulls, amb la funció de captura visual instantània. Va ser aleshores que em vaig adonar que a totes les fotografies hi apareixia una taca quadrada, negra i blanca. Vaig pensar que potser se m'havia ficat una brossa diminuta a l'ull. De vegades passava, i les fotografies sortien borroses. Però per si de cas, vaig descarregar les imatges a l'omnieina immediatament i les vaig ampliar amb el zoom. Les taques no era una brossa. Eren dibuixos estranys, molt ben delineats.No entenia d'on havien sortit, però era evident que no eren enlloc més que als meus ulls. Algú havia manipulat les meves còrnies mentre dormia? Era impossible. M'hagués adonat. Com havia arribat allò als meus ulls? I si no era als meus ulls? Al cap i a la fi, les imatges eren processades pel meu cervell. Els ulls només captaven la llum i era dins el cap on prenien forma i sentit. Havien manipulat el meu sistema de recepció d'imatges oculars?

I que podia ser aquell dibuix? Mai n'havia vist cap igual. Semblava un jeroglífic. Era tan diminut que si no hagués fet fotografies mai m'hagués adonat de la seva presència. Com un missatge subliminal, s'hagués passat tota la vida en el meu camp visual sense que en captés cap senyal. No era el primer cop que sentia com si algú s'infiltrés al meu cap. En Píter havia aconseguit enviar-me missatges sense tenir una via d'accés oberta. I aquells malsons estranys... eren com induits per algú que pretenia dir-me alguna cosa a través dels somnis, però no s'en sortia bé i jo no aconseguia interpretar-ne el significat. I si aquell quadrat blanc i negre fos una mena de codi encriptat? Potser el podria desxifrar. Només em calia saber quina mena de codi era per trobar el desencriptador adient.

Em vaig fer un café descafeïnat i hi vaig esmicolar una barreta energètica de cereals amb fruits vermells. Amb la panxa plena sempre treballava millor. Em vaig connectar a Extranet per cercar informació. Amb la paraula "Codi" i jeroglífic" al cercador d'imatges principal, no hi apareixia res que s'hi assemblés. Després vaig provar amb "Codi petit" i una de les darreres imatges era molt similar al quadrat blanc i negre dels meus ulls. Vaig clicar-hi, i em va redirigir cap a una pàgina d'història del segle XXI, una mena de viquipèdia sobre tecnologies obsoletes.
"El codi QR era un codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) que podia emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics (contràriament al codi de barres "tradicional" que només podia emmagatzemar de 10 a 13 caràcters) o 2953 octets. Per accedir a la informació continguda o encriptada en un qr-code, era necessari un dispositiu digital de captura d'imatges i un software específic lector de qr-codes. Tenia l'avantatge de poder emmagatzemar moltes informacions tot i ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» derivaven de «Quick Response» ja que el contingut podia ser desxifrat ràpidament. "

Segons allò, la gent del segle XXI els feia servir a tot arreu, per amagar missatges, per classificar productes, per fer publicitat... Hi havien QR's a tot arreu. A la roba, a les parets, als diaris, als telenotícies, als envasos de begudes... Fins i tot hi havia un art relacionat amb ells i la gent jove se'ls tatuava seguint la moda d'aquell moment. Fins que van aparèixer uns nous codis més eficients i uns aparells més moderns per llegir-los. I els QR's van ser oblidats per sempre més.
Endinsant-me a la pàgina, la informació em va derivar a una subsecció sobre les varietats de codis BiDimensionals que hi havia, entre els que vaig trobar el model que m'havien inserit.

"El microcodi QR era una versió més petita de l'estàndar del codi QR i estava dissenyat per aplicacions que tinguessin una habilitat menor.  La més gran de les versions del microcodi podia contenir fins 35 caràcters."

Així doncs, es tractava d'un microcodi QR. A la màteixa pàgina hi havia un enllaç per descarregar el software que desencriptava els microcodis, un servei gratuït pels amants de les velles tecnologies. El vaig baixar directament a l'omnieina i hi vaig introduir la imatge.

El contingut del QR em va encongir l'estomac i em va reviscolar el neguit i les ganes d'aventura. En menys d'un segon tenia la resposta als meus malsons i al significat d'aquell codi alhora. Els caràcters reconduien a un enllaç pirata, no reconegut per Extranet. Només hi podia accedir jo a través d'aquell codi, que enllaçava a un link fantasma. I no era cap missatge. Era una cosa més inesperada encara. Era un mapa.

8 comentaris:

  1. Uo!!! Gran això dels codis QR, però hauria molat molt que el codi QR que hi ha al text fos alguna cosa relacionada amb la història, o amb l'Ona o el què sigui; i no el codi QR de la wikipedia en español (el qual el meu QRDecoder no me'l llegeix xD).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si m'aconsegueixes un QR interessant passa-me'l i el canviaré. És que jo no tinc lector de QR i per tant no n'he pogut triar cap que moli. XD NO volia penjar qualsevol cosa que no sapigués ben bé que era. ;)

      Elimina
    2. Es poden crear i no són difícils de fer, només s'ha d'elegir el text que es vol que hi surti.

      Elimina
    3. El text seria com un link d'internet, ja que va a parar a una adreça pirata. :) Serien xifres i lletres i símbols barrejats, potser.

      Elimina
  2. Algun dia m'agradarà veure un llibre d'aquesta tal J.LL.G!!!!!!! i espero que me'l dediqui.... ;)

    Cada cop està més emocionant això de l'Ona!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, és clar que si! :) No sé si arribaré a publicar algun dia, però si ho aconsegueixo, seràs la primera a rebre un exemplar. :)

      Elimina