diumenge, 20 de maig de 2012

Trobada amb en Bildhauer

Estava asseguda al porxo del Cinc quan vaig veure sortir en Hendrik Bildhauer d'un dels habitacles familiars, on residien les parelles amb permís de procreació. Em va semblar molt estrany. El Director de la Fundació Alfa Humanis feia temps que es mostrava poc en públic. Les poques vegades que apareixia, caminava amb presses, i semblava atrafegat amb algun assumpte urgent. Però aquell vespre caminava amb pas lent i tranquil, i duia un somriure distret al rostre.
Es va aturar quan va arribar a la cruïlla de camins i es va adonar de la meva presència. M'havia aixecat dels esglaons per anar cap al menjador comú. Aviat servirien el sopar i no volia haver de fer cua. En Bildhauer em va fer un lleuger gest amb el cap a mode de salutació.

-Feia temps que no et veia el pèl. -Vaig dir-li per trencar el gel.
-Tenint en compte que sóc calb és bastant lògic.-Respongué passant-se la mà per la pell lluenta del cap.

Em vaig sentir estúpida. L'havia cagat en la meva aproximació, intentant tenir-hi un tracte més personal. Ell em mirava amb seriositat, com per fer-me sentir encara pitjor.

De sobte se li dibuixà un fi somriure i m'atansà el braç esquerre perque m'hi agafés. Això em sorprengué tant que em vaig quedar palplantada, mirant el seu braç com si no sapigués interpretar la seva invitació al passeig.
-Vols que xerrem, Ona? M'imagino que tens moltes preguntes. Fa molt que no em demanes cap entrevista.

Vaig sortir del meu estupor i em vaig repenjar del braç que m'oferia. El seu to informal m'havia agafat desprevinguda, però no em venia de nou. Parlar tutejant-se era el més habitual, sols que encara hi havia gent que emprava el "vosté" per adreçar-se als desconeguts. Les coses havien canviat molt. Antigament el més habitual era emprar el vosté per a tothom, i sobretot servia per tractar amb els de classe superior o la gent gran. El cas d'en Nanashi, el meu amic biòleg, era diferent. Ell emprava aquella forma de parlar per que era un nostàlgic de les velles costums.

-M'agradaria molt que em concedissis una entrevista ara mateix. Et fa res si vaig a buscar el botcàmera?

Havia d'aprofitar l'avinentesa. El Director Colonial va dubtar un moment, però finalment va accedir-hi. Vaig tornar al Cinc i vaig activar l'esfera, que em va seguir cap a fora surant al meu costat. En Hendrik Bildhauer m'estava esperant assegut a un banc de bambú del jardí, al costat del camí.

-Fem un intercanvi, Ona? A mi també m'agradaria preguntar-te un parell de coses, si no et fa res. Jo et respondré el que desitgis saber, però també necessito respostes sinceres per part teva.

Allò ja no em va agradar tant. Que diantre voldria saber ell de mi? Però ara ja no podia negar-m'hi, semblaria massa sospitosa, i no volia que s'adonés que amagava més d'un secret.

-D'acord, Director.  Mira cap a la lent del botcàmera quan parlis, com quan em vas fer la visita guiada per la Casa de Demèter.  Primera pregunta: Els rumors diuen que la construcció de la Ciutat ja ha començat. És cert?

-Sí. S'està edificant a molt bon ritme. Aviat es podrà albirar la seva silueta des d'aquí.

-Hi ha alguna forma de poder visitar-la per deixar constància de l'evolució?

-De moment no. Pensa que gairebé tots els obrers són robots i està tot calculat i mecanitzat. Qualsevol imprevist pot alterar les dades. Però si vols, et puc facilitar un esbós dels dissenyadors. Els arquitectes van idear una estructura sòlida i compacta. Una ciutat tancada, com l'actual colònia, però amb total accessibilitat a l'exterior.

Allò no pintava bé. Si ja em sentia empresonada sota la cúpula de paraterraformació, una ciutat d'aquell tipus significaria encara més reclusió. Control infinit sobre els moviments de les persones.  Poder absolut sobre els ciutadans.

-T'he vist sortir d'un habitacle de procreadors. M'agradaria saber si la visita tenia alguna cosa a veure amb la proximitat de la data per sortir de la cúpula.

- He volgut comunicar en persona a cada parella que ja tenen permís per començar la seva tasca. El primer nadó que neixi a Demèter rebrà un regal simbòlic. Els més il·lusionats de rebre la bona nova han estat els escultors. Suposo que ja deuen anar per feina.

-Una gran notícia. Espero poder estar present el dia del naixement i fer una bona exclusiva. Ja veig el titular: El primogènit de Demèter. El documental d'aquell mes serà tot un èxit!

-Ara em toca a mi fer les preguntes. -Em tallà el Director. -Sé que has tingut problemes amb en Pavlichenko. Vull saber quins són els motius de la vostra desavinença.

-No és desavinença. És malfiança. Els últims temps m'ha tractat de forma estranya, m'ha barrat el pas a les instal·lacions científiques i m'ha negat informació. A més, va descarregar dades del botcàmera sense sol·licitar-me permís.

-No sé si saps que en Pavlichenko té molta influència a la Fundació Alfa Humanis. No et convé enemistar-te amb ell. El Doctor pot fer i desfer tot el que vulgui, i ens l'hem de mirar de braços plegats. Tinc les mans lligades i no et puc ajudar, però et puc aconsellar. No el facis emprenyar.

Vaig notar que m'ho deia de bona fe, fins i tot amb complicitat. I vaig recordar aquella vegada que els havia vist discutir al jardí. En Bildhauer havia agafat pel coll de la camisa a en Pavlichenko. I ara en Bildhauer semblava espantat i penedit. Però no sabia si devia confiar-hi. I si estava intentant guanyar-se la meva confiança fent veure que m'entenia? Al  cap i a la fi, ambdós eren el mateix tipus d'home. Rectes. Freds. Prepotents. Manipuladors.
"No confiis en ningú". El missatge d'en Píter em vingué a la memòria com un tret d'advertència.

-Una altra pregunta, Ona. Coneixes la Venus?

El cor se'm va accelerar en sentir aquell nom. Que havia de respondre? Que coi volia saber aquell home?

-Sí. La vaig conèixer en una expedició. Per que?
-Quan i on va ser l'últim cop que la vas veure?
-A la base científica de l'exterior, fa uns tres mesos.
-De que vau parlar?

Allò començava a semblar un interrogatori policial. I no sabia on volia anar a parar en Bildhauer. Li havia succeit quelcom a la Venus? Per que em feia a mi aquelles preguntes?

-Ja no recordo de que vam parlar, fa molt de temps!

La meva resposta evasiva no va satisfer el Director, que em va fitar sense parpellejar, travessant-me els ulls com si així pogués extreure'n la veritat.

-Faries bé de tractar de recordar. La Venus pot estar en perill i qualsevol detall pot ser d'ajut.

Les cames em feien figa, però havia d'aparentar normalitat. No sé com ho vaig aconseguir, però vaig parlar amb el to més indiferent que em podia permetre:

-No sé per que em preguntes a mi sobre aquella noia. No la he tractat gaire i francament, ni em va ni em ve.

L'ombra del dubte es va reflexar a la mirada fins aleshores segura d'en Bildhauer. M'havia cregut?

-Està bé. Tens més preguntes, Ona?

-Ara mateix voldria anar a sopar, però ja contactaré amb tu per continuar l'entrevista en un altre moment, si et plau. -Vaig respondre fent un somriure forçat.

El Director va assentir amb el cap i es va quedar assegut al banc mentre jo m'allunyava cap a la Casa de Demèter. Pel camí no vaig poder parar de pensar en la Venus. De fet, ja feia dies que no hi pensava. Havia començat a oblidar-la. No recordava bé la seva cara, i m'adonava que la tenia idealitzada, i que potser quan la tornés a veure ja no em faria glatir el cor de la mateixa manera. Però quan vaig tenir el plat davant, no vaig poder tastar ni un bocí. Tenia un nus a l'estomac. La Venus estava en perill. Això significava que havia aconseguit fugir del control del Doctor Pavlichenko? O li havia passat alguna altra cosa? Em van venir a la ment un munt d'escenes tràgiques. De sobte, Demèter em semblava un planeta extremament inhòspit ple de terrors inimaginables.

Vaig deixar la safata al contenidor de recollida de restes i vaig marxar cap al Cinc amb l'estomac buit i el cor ple de neguit. Dormir seria difícil aquella nit.

3 comentaris:

  1. Això ja comença a semblar "Lost" ... quan creus q ja no hi ha cap més fil per on tirar, apareix un altre problema!! XD
    Bona entrada!! :P

    ResponElimina
  2. Hahaha, gràcies! Espero que el meu desenllaç sigui més apreciat que el de Lost, però. :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí!!! XD
      (la veritat és que el de "Lost" l'han posat de tots els colors!!) jajaja

      Elimina